Manual del CÀNTIC
Elaborat per la Biblioteca de Catalunya
i el Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC)
Segona edició actualitzada
Barcelona
Juny 2021
Actualització núm. 2 (Març 2023)
SUMARI
3 IDENTIFICACIÓ DELS REGISTRES CÀNTIC AL CCUC
4 NIVELL DE CATALOGACIÓ DELS REGISTRES CÀNTIC
CAMP 008: ELEMENTS DE LONGITUD FIXA (NR)
CAMP 001: NÚMERO DE CONTROL (NR)
CAMP 024: ALTRES IDENTIFICADORS NORMALITZATS (R)
CAMP 040: FONT DE LA CATALOGACIÓ (NR)
CAMP 046: DATES ESPECIALS CODIFICADES (R)
CAMPS 1XX: ENCAPÇALAMENTS (NR)
CAMP 336: TIPUS DE CONTINGUT (R)
CAMP 368: ALTRES ATRIBUTS DE PERSONA O D'ENTITAT (R)
CAMP 372: CAMP D'ACTIVITAT (R)
CAMP 376: INFORMACIÓ SOBRE LA FAMÍLIA (R)
CAMP 377: LLENGUA ASSOCIADA (R)
CAMP 378: FORMA COMPLETA DE NOM PERSONAL (R)
CAMP 381: ALTRES CARACTERÍSTIQUES DISTINTIVES D'OBRA O EXPRESSIÓ (R)
CAMP 382: REPARTIMENT D’EXECUCIÓ (MÚSICA) (R)
CAMP 383: DESIGNACIÓ NUMÈRICA D’UNA OBRA MUSICAL (R)
CAMP 384: TONALITAT (MÚSICA) (R)
CAMPS 4XX: TRAÇA DE REFERÈNCIA DE "VEGEU" (R)
CAMPS 5XX: CAMPS DE TRAÇA DE REFERÈNCIA "VEGEU TAMBÉ" (R)
CAMP 643: LLOC I EDITOR/ENTITAT EDITORA DE LA COL·LECCIÓ (R)
CAMP 663: REFERÈNCIA COMPLEXA DE "VEGEU TAMBÉ"—NOM (R)
CAMP 667: NOTA GENERAL INTERNA (R)
CAMP 670: FONT DE LES DADES TROBADES (R)
CAMP 675: FONT DE LES DADES NO TROBADES (NR)
CAMP 678: DADES BIOGRÀFIQUES O HISTÒRIQUES (R)
CAMP 781: ENTRADA D'ENLLAÇ DE SUBDIVISIÓ--SUBDIVISIÓ GEOGRÀFICA (R)
CAMP 856: LOCALITZACIÓ I ACCÉS ELECTRÒNICS (R)
CAMP LOCAL-CÀNTIC 899: ÀMBIT (Obsolet)
CAMP LOCAL-CÀNTIC 900: CODI D'AUTENTICACIÓ (NR)
CAMP LOCAL-CÀNTIC 901: ÀMBIT(R)
CAMP LOCAL-CÀNTIC 909: IDENTIFICADOR DEL CATALOGADOR (NR)
CAMP LOCAL-CÀNTIC 980: TIPUS DE TÍTOL (Obsolet)
CAMP LOCAL-CÀNTIC 981: IDENTIFICADOR IMDb (Obsolet)
CAMP LOCAL-CÀNTIC 999: PROPOSTA DE CANVI I/O REVISIÓ DEL REGISTRE (R)
ALTRES CAMPS MARC NO DEFINITS EN EL MANUAL CÀNTIC
6 REGISTRES AMB TRACTAMENT ESPECÍFIC
6.3 Registres de nom o nom-títol amb un nom geogràfic com element d’entrada
6.4 Registres de nom, nom-títol o títol que tenen subdivisions LEMAC
6.5 Registres de nom, nom-títol o títol que no poden ser utilitzats com a matèria
6.6 Registres de nom amb pseudònims
6.7 Registres de nom-títol o títol de col·leccions
6.8 Registres de nom, nom-títol o títol en alfabets no-llatins
6.9 Registres d’autoritat CÀNTIC sense registres bibliogràfics associats al CCUC
7.1 CREACIÓ DE REGISTRES CÀNTIC I UNIFICACIÓ DE FORMES DUPLICADES
7.1.1 Creació d’un registre CÀNTIC d’àmbit català i existeix un registre de la LENOTI al CCUC
7.2 MODIFICACIÓ DE REGISTRES CÀNTIC
7.2.1 Procediment per notificar la modificació d’un camp 1XX
7.2.2 Procediment per a l'addició de nova informació
7.3.2 Còpia de registres del CCUC al catàleg local
APÈNDIX B: CITACIONS NORMALITZADES (CAMP 670)
APÈNDIX C: LLISTA ALFABÈTICA D’ENTITATS AMBIGÜES, NOM VS MATÈRIES
El 25 d’octubre de 2005 la Comissió Assessora de Catalogació, òrgan consultiu de la Biblioteca de Catalunya, acorda crear el catàleg d’autoritats de Catalunya que ha de permetre normalitzar els punts d’accés dels catàlegs bibliogràfics de Catalunya, millorant la comunicació entre els diferents catàlegs i sobretot afavorint la cerca i la recuperació de la informació.
L’any 2008 s’inicia el Catàleg d’Autoritats de Noms i Títols de Catalunya (CÀNTIC) de forma cooperativa a partir dels registres bibliogràfics del Catàleg col·lectiu de les Universitats de Catalunya (CCUC) amb l’objectiu d’abastar el major nombre de punt d’accés dels recursos que es cataloguen a Catalunya. Liderat per la Biblioteca de Catalunya (BC), el CÀNTIC dona un tracte especial a les autoritats de nom i títol vinculats a la cultura catalana, tanmateix per tal d’eliminar la duplicació d'esforços invertits en el control d’autoritats i afavorir la comunicació i la cooperació amb altres catàlegs d’autoritats s’estableixen els següents catàlegs de referència com a fonts per establir els punts d’accés autoritzats 1XX:
• Per als títols, noms de persones i entitats catalanes: Autoritats de la Biblioteca de Catalunya (LENOTI) http://www.bnc.cat/lenoti/
• Per als noms de persones i entitats de la resta de l’estat espanyol: Autoritats de la Biblioteca Nacional d’Espanya (Autoridades BNE) http://catalogo.bne.es/uhtbin/authoritybrowse.cgi. Per als títols d’àmbit estatal: Autoritats de la Library of Congress (LC/NAF) http://authorities.loc.gov
• Per als títols, noms de persones i entitats de fora de l’estat espanyol: Autoritats de la Library of Congress (LC/NAF) http://authorities.loc.gov
Aquesta actualització de 2023 inclou especificacions per enregistrar l'identificador ORCID en un camp 024.[1]
Les pautes que es descriuen en aquest document són aplicables a tots els registres d'autoritat de nom, nom-títol i títol.
S’elaboraran registres d’autoritat dels tipus següents:
• Noms de persona i de família
• Noms d’entitat corporativa
• Noms de congrés
• Títols preferits
• Combinacions de nom-títol
• Geogràfics jurisdiccionals
S’exclouen els registres d’autoritat següents:
• Punts d’accés temàtics
• Geogràfics no jurisdiccionals
• Termes de gènere/forma
• Noms amb subdivisió de matèria
Els registres CÀNTIC del CCUC s’identifiquen amb el camp local 900 amb el codi “CANTIC”. Són registres d'autoritat complets i, per tant, la posició del "Nivell de catalogació" -Capçal./17- sempre està informada amb el codi "n", i contenen els camps 040 i 670 informats.
El format d'autoritats utilitzat és el Format MARC 21 concís per a dades d'autoritat. Aquest format és la traducció de l’Oficina MARC de la Biblioteca de Catalunya del MARC 21 Concise Format for Authority Data.
Tots els registres d’autoritat de nom personal, nom de família, entitat corporativa, geogràfic i títol creats pels catalogadors formats per a la creació de registres CÀNTIC, reben un tractament de nivell complet. Els camps que han d’incloure, com a mínim, els registres d’autoritat són els corresponents a la taula següent:
NR: camp no repetible
R: camp repetible
O: camp obligatori
OA: camp obligatori si és aplicable
|
Capçalera (NR) |
O |
|
pos. 00-04 Longitud del registre |
O |
|
pos. 05 Estat del registre |
O |
|
pos. 06 Tipus de registre |
O |
|
pos. 09 Esquema de codificació de caràcters |
O |
|
pos. 10 Compte d’indicador |
O |
|
pos. 11 Compte de codi de subcamp |
O |
|
pos. 12-16 Adreça d’inici de les dades |
O |
|
pos. 17 Nivell de codificació |
O |
|
pos. 18 Política de puntuació |
O |
|
pos. 20 Longitud de la longitud de camp |
O |
|
pos. 21 Longitud de la posició d’inici |
O |
|
pos. 22 Longitud de la implementació definida |
O |
Codis de longitud fixa (NR) |
O |
|
|
pos. 00-05 Data d’entrada al fitxer |
O |
|
pos. 06 Subdivisió geogràfica directa/indirecta |
O |
|
pos. 07 Sistema de transliteració |
O |
|
pos. 08 Llengua del catàleg |
O |
|
pos. 09 Classe de registre |
O |
|
pos. 10 Regles de catalogació descriptiva |
O |
|
pos. 11 Sistema d’encapçalaments de matèria / tesaurus |
O |
|
pos. 12 Tipus de col·lecció |
O |
|
pos. 13 Col·leccions numerades i no numerades |
O |
|
pos. 14 Ús de l’encapçalament: entrada principal o secundària |
O |
|
pos. 15 Ús de l’encapçalament: entrada secundària de matèria |
O |
|
pos. 16 Ús de l’encapçalament: entrada secundària de col·lecció |
O |
|
pos. 17 Tipus de subdivisió de matèria |
O |
|
pos. 28 Tipus d’agència governamental |
O |
|
pos. 29 Avaluació de la referència |
O |
|
pos. 31 Actualització del registre en procés |
O |
|
pos. 32 Nom personal no diferenciat |
O |
|
pos. 33 Nivell d’establiment |
O |
|
pos. 38 Registre modificat |
O |
|
pos. 39 Font de la catalogació |
O |
Altres identificadors normalitzats (R) |
OA |
|
|
$a Número normalitzat o codi |
O |
|
$2 Font del número o codi |
O |
Font de la catalogació (NR) |
O |
|
|
$a Agència catalogràfica original |
O |
|
$b Llengua de la catalogació |
O |
|
$c Agència que fa la transcripció |
O |
|
$d Agència que fa la modificació |
OA |
|
$e Convencions de descripció |
OA |
Encapçalament -- nom personal (NR) |
OA |
|
|
$a Nom personal |
O |
|
$b Numeració |
OA |
|
$c Títols i altres paraules associats a un nom |
OA |
|
$d Dates associades a un nom |
OA |
|
$f Data d’obra |
OA |
|
$g Informació miscel·lània |
OA |
|
$k Subencapçalament de forma |
OA |
|
$l Llengua d’una obra |
OA |
|
$m Repartiment d’execució (música) |
OA |
|
$n Número de part/secció d’una obra |
OA |
|
$o Menció d’arranjament (música) |
OA |
|
$p Nom de part/secció d’una obra |
OA |
|
$q Forma completa de nom |
OA |
|
$r Tonalitat (música) |
OA |
|
$s Versió |
OA |
|
$t Títol d’obra |
OA |
Encapçalament -- nom d’entitat (NR) |
OA |
|
|
$a Nom d’entitat o nom de jurisdicció com a element d’entrada |
O |
|
$b Unitat subordinada |
OA |
|
$c Lloc del congrés |
OA |
|
$d Data de congrés o de signatura d’un tractat |
OA |
|
$f Data d’obra |
OA |
|
$g Informació miscel·lània |
OA |
|
$k Subencapçalament de forma |
OA |
|
$l Llengua d’una obra |
OA |
|
$n Número de part/secció/congrés |
OA |
|
$o Menció d’arranjament (música) |
OA |
|
$p Nom de part/secció d’una obra |
OA |
|
$r Tonalitat (música) |
OA |
|
$s Versió |
OA |
|
$t Títol d’obra |
OA |
Encapçalament -- nom de congrés (NR) |
OA |
|
|
$a Nom de congrés o nom de jurisdicció com a element d’entrada |
O |
|
$c Lloc del congrés |
OA |
|
$d Data de congrés |
OA |
|
$e Unitat subordinada |
OA |
|
$f Data d’obra |
OA |
|
$g Informació miscel·lània |
OA |
|
$k Subencapçalament de forma |
OA |
|
$l Llengua d’una obra |
OA |
|
$n Número de part/secció/congrés |
OA |
|
$p Nom de part/secció d’una obra |
OA |
|
$q Nom de congrés precedit d’un nom de jurisdicció com a element d’entrada |
OA |
|
$s Versió |
OA |
|
$t Títol d’obra |
OA |
Encapçalament -- títol uniforme |
OA |
|
|
$a Títol uniforme |
O |
|
$d Data de signatura d’un tractat |
OA |
|
$f Data d’obra |
OA |
|
$g Informació miscel·lània |
OA |
|
$k Subencapçalament de forma |
OA |
|
$l Llengua d’una obra |
OA |
|
$m Repartiment d’execució (música) |
OA |
|
$n Número de part/secció d’una obra |
OA |
|
$o Menció d’arranjament (música) |
OA |
|
$p Nom de part/secció d’una obra |
OA |
|
$r Tonalitat (música) |
OA |
|
$s Versió |
OA |
|
$t Títol d’obra |
OA |
Forma d’obra |
OA |
|
|
$a Forma d’obra |
O |
|
$2 Font del número o codi |
OA |
Camps de traça de referència de “Vegeu” (R) |
OA |
|
|
Els subcamps coincideixen amb els dels camps 1XX. |
|
|
$w Subcamp de control |
OA |
|
$5 Institució a la qual s'aplica el camp |
OA |
Camps de traça de referència de “Vegeu també” (R) |
OA |
|
|
Els subcamps coincideixen amb els dels camps 1XX. |
|
|
$w Subcamp de control |
OA |
Lloc i editor/entitat editora de la col·lecció (R) |
OA |
|
|
$a Lloc |
O |
|
$b Editor/entitat editora |
O |
|
$d Volums/dates als quals s'aplica el lloc i editor/entitat editora |
OA |
Font de les dades trobades (R) |
O |
|
|
$a Citació de la font |
O |
|
$b Dades trobades |
OA |
Local-CÀNTIC: Codi d'autenticació (NR) |
O |
|
|
$a Codi |
O |
Local-CÀNTIC: Àmbit (NR) |
OA |
|
|
$a Àmbit |
O |
Local-CÀNTIC: Proposta de canvi i/o revisió del registre (R) |
OA |
|
|
$a Estat |
O |
|
$a Proposta |
OA |
A continuació es relacionen els camps fixos i variables utilitzats en els registres CÀNTIC.
Les posicions que poden prendre valors diferents:
Capçal./05 - Estat del registre. La posició 05 conté un caràcter alfabètic que indica la relació del registre amb el catàleg amb propòsits relacionats amb el seu manteniment.
c - Corregit o revisat. El codi "c" indica que s'ha fet una addició o un canvi en el registre.
n - Nou. El codi "n" indica que el registre és nou en el catàleg. Aquest valor codificat per defecte en les plantilles s’ha de substituir pel codi “c” (corregit o revisat) si s'ha fet una addició o un canvi en el registre.
Capçal./17 - Nivell de codificació. La posició 17 conté un caràcter alfabètic que indica si el registre d'autoritat és un registre d'autoritat complet o incomplet.
Els codis per a aquesta posició són els següents:
n - Registre d'autoritat complet. El codi "n" indica que el registre d'autoritat és complet. Aquest codi s'assigna a tots els registres CÀNTIC d’acord amb els requeriments d’aquest manual.
o - Registre d'autoritat incomplet. El codi "o" indica que el registre d'autoritat és incomplet. Aquest codi "o" s'assigna als registres que no són CÀNTIC i que no tenen informats els camps de notes que els són aplicables.
008/06 - Subdivisió geogràfica directa o indirecta. La posició 06 conté un caràcter que indica si el sistema/thesaurus d'encapçalaments de matèries utilitzat per formular el punt d’accés 1XX permet la seva subdivisió pel nom d'un país, una jurisdicció o una regió, o pel nom de qualsevol altre ens geogràfic.
Els codis utilitzats en aquesta posició són els següents:
# (blanc) - No subdividit geogràficament. El codi "blanc" indica que el punt d’accés 1XX no es pot subdividir geogràficament quan és utilitzat com a entrada de matèria en un registre bibliogràfic. Aquest codi s'assigna: 1) a tots els registres de nom de persona o de família, casa reial o dinastia, 2) a tots els registres de títol i de nom-títol i 3) a la majoria dels registres de nom d'entitat corporativa amb les excepcions que es consignen en l'apartat següent.
i - Subdividit geogràficament--indirecte. El codi "i" indica que el punt d’accés 1XX es pot subdividir geogràficament de manera indirecta quan és utilitzat com a entrada de matèria en un registre bibliogràfic.
El codi "i" s'assigna sistemàticament a tots els registres de nom de religions, sectes i ordes religiosos, però, en principi, no s’assigna als registres de les seves entitats corporatives dependents (per exemple, s’assigna al registre d'"Església Catòlica", però no al registre d'"Església Catòlica. Congregatio pro Causis Sanctorum"; s’assigna al registre de "Jesuïtes", però no al registre de "Jesuïtes. Comisión Interprovincial Española").
Als registres de nom de la resta d'entitats corporatives -incloses les entitats corporatives dependents de religions, sectes i ordes religiosos- només s'assigna el codi "i" quan, de fet, els seus punts d’accés 1XX han estat utilitzats com a entrada de matèria amb subdivisió geogràfica en algun registre bibliogràfic.
008/07 - Sistema de transliteració. La posició 07 conté un caràcter alfabètic que indica que en el camp 1XX es dona la forma transliterada d'un nom o d'un títol uniforme i identifica el sistema de transliteració utilitzat.
L'únic codi utilitzat en aquesta posició és el següent:
| - Cap intenció de codificar
Aquest codi s'assigna sistemàticament a tots els registres amb punts d’accés 1XX de nom, nom-títol i títol preferit.
008/10 - Regles de catalogació descriptiva. La posició 10 conté un caràcter alfabètic que identifica les regles de catalogació descriptiva utilitzades per formular el nom, nom-títol o títol preferit del punt d’accés 1XX.
Els codis utilitzats en aquesta posició són:
c - AACR2. El codi "c" indica que el punt d’accés 1XX ha estat establert segons la "second edition" de les Anglo-American Cataloguing Rules (AACR2). Tots els registres creats anteriorment a l’adopció d’RDA i que no han estat actualitzats són codificats amb el codi "c”.
z - Altres. El codi "z" indica que el punt d’accés 1XX ha estat establert segons regles de catalogació descriptiva diferents a les AACR2R. Amb l’adopció d’RDA, tots els registres d’autoritat de nova creació són codificats amb el codi "z".
008/11- Sistema d'encapçalaments de matèria/tesaurus. La posició 11 conté un caràcter alfabètic que identifica el sistema d'encapçalaments de matèria/convencions de construcció de tesaurus utilitzats per a formular el punt d’accés 1XX.
Els codis utilitzats en aquesta posició són:
z - Altres. El punt d’accés 1XX és conforme a un conjunt d’encapçalaments de matèria/convencions de tesaurus altres que els especificats en altres codis definits.
n - No aplicable. El codi "n" indica que el camp 1XX conté un nom, un nom-títol o un títol preferit que no és conforme amb les disposicions del thesaurus/sistema d’encapçalaments de matèria i que, per tant, no es pot utilitzar com a entrada de matèria (vegeu 6.5).
008/12 - Tipus de col·lecció. La posició 12 conté un caràcter alfabètic que indica el tipus de col·lecció a què pertany la col·lecció que apareix en el punt d’accés 1XX del registre d'autoritat.
Els codis utilitzats en aquesta posició són els següents:
a - Col·lecció monogràfica. El codi "a" indica que el camp 1XX conté el punt d’accés -títol o nom-títol- corresponent a un títol col·lectiu que s'aplica a un grup de publicacions individuals i/o subcol·leccions, cadascuna de les quals té també el seu propi títol.
b - Documents en més d'una part. El codi "b" indica que el camp 1XX conté el punt d’accés -títol o nom-títol- corresponent a un títol col·lectiu que s'aplica a una monografia en més d'una part.
El codi "b" s'assigna als registres amb punt d’accés 1XX de títol o de nom-títol corresponent a documents en més d'una part, quan, de fet, el punt d’accés ha estat utilitzat com a entrada de col·lecció en algun registre bibliogràfic. (Tingueu en compte que els registres amb punts d’accés 1XX de nom-títol amb títol col·lectiu convencional -per exemple, "Obres. Seleccions", "Obres", etc.- es tracten com a documents en més d'una part).
Nota: Quan en un registre bibliogràfic s'utilitza el punt d’accés 1XX d'un registre d'autoritat com a entrada de col·lecció i a la base hi ha un altre registre d'autoritat que 1) té el mateix punt d’accés 1XX, 2) no és un registre de col·lecció i 3) està codificat amb "n" en la posició 008/12, s'ha d'entrar en aquest darrer registre d'autoritat i substituir el codi "n" pel codi "b" per donar coherència als dos registres -el registre d'autoritat que no és de col·lecció i el que ho és.
n - No aplicable. El codi "n" indica que el camp 1XX conté un punt d’accés que ni és el punt d’accés d'una col·lecció, ni és el punt d’accés d'un document en més d'una part que hagi estat utilitzat com a entrada de col·lecció en un registre bibliogràfic.
Aquest codi "n" s'assigna a tots el registres amb punt d’accés 1XX de nom i als registres amb punt d’accés 1XX de títol o de nom-títol quan no són o no han estat tractats com a registres de col·lecció.
008/13 - Col·leccions numerades i no numerades. La posició 13 conté un caràcter alfabètic que indica les característiques de numeració de la col·lecció que apareix en el punt d’accés 1XX del registre d'autoritat.
Els codis utilitzats en aquesta posició són els següents:
a - Numerada
b - No numerada
b - La numeració varia
n - No aplicable. El codi "n" indica que l'encapçalament 1XX no és un encapçalament de col·lecció (008/12, codi n).
008/14 - Ús del punt d’accés--entrada principal o secundària. La posició 14 conté un caràcter alfabètic que indica si el punt d’accés 1XX ha estat establert segons les regles de catalogació descriptiva i, per tant, és apropiat per a ser utilitzat com a entrada principal (1XX) o secundària (7XX) en els registres bibliogràfics.
L'únic codi utilitzat en aquesta posició és el següent:
a - Apropiat. El codi "a" indica que el camp 1XX conté un nom, un nom-títol o un títol preferit establert segons les regles de catalogació descriptiva.
Aquest codi s'assigna sistemàticament a tots els registres amb punts d’accés 1XX de nom, nom-títol i títol preferit.
008/15 - Ús del punt d’accés--entrada secundària de matèria. La posició 15 conté un caràcter alfabètic que indica si el punt d’accés 1XX ha estat establert segons les disposicions del tesaurus/sistema d'encapçalaments de matèria i, per tant, és apropiat per a ser utilitzat com a entrada de matèria (6XX) en els registres bibliogràfics.
Els codis per a aquesta posició són els següents:
a - Apropiat. El codi "a" indica que el camp 1XX conté un nom, un nom-títol o un títol preferit establert segons les disposicions del tesaurus/sistema d'encapçalaments de matèria. Aquests punts d’accés són apropiats per a ser utilitzats com a entrada de matèria en els registres bibliogràfics.
Aquest codi s'assigna, amb les excepcions que s'indiquen en l'apartat següent, a tots els registres amb punts d’accés 1XX de nom, nom-títol i títol preferit establerts segons les regles de catalogació descriptiva.
b - No apropiat. El codi "b" indica que el camp 1XX conté un nom, un nom-títol o un títol preferit que no és conforme amb les disposicions del tesaurus/sistema d'encapçalaments de matèria i que, per tant, no es pot utilitzar com a entrada de matèria (vegeu 6.5).
008/16 - Ús del punt d’accés--entrada secundària de col·lecció. La posició 16 conté un caràcter alfabètic que indica si el punt d’accés del camp 1XX ha estat establert segons les regles de catalogació descriptiva i, per tant, és apropiat per a ser utilitzat com a entrada de col·lecció en els registres bibliogràfics.
Els codis per a aquesta posició són els següents:
a - Apropiat. El codi "a" indica que el camp 1XX conté el punt d’accés d'una col·lecció de monografies o el punt d’accés d'un document en més d'una part que, de fet, ha estat utilitzat com a entrada de col·lecció en algun registre bibliogràfic.
b - No apropiat. El codi "b" indica que el camp 1XX conté un punt d’accés que no és el punt d’accés d'una col·lecció ni és el punt d’accés d'un document en més d'una part que hagi estat utilitzat com a entrada de col·lecció en algun registre bibliogràfic.
Aquest codi s'assigna a tots els registres amb punts d’accés 1XX de nom i als registres amb punts d’accés 1XX de títol o de nom-títol als quals no s'ha pogut assignar el codi "a".
008/29 – Avaluació de la referència. La posició 29 conté un caràcter alfabètic que indica si els camps de les variants de punts d’accés 4XX o punts d’accés relacionats 5XX i el punt d’accés autoritzat del camp 1XX han estat formulats amb les mateixes regles.
Els codis utilitzats en aquesta posició són els següents:
a – Traces consistents amb el punt d’accés. El codi "a" indica que els camps de les variants de punts d’accés 4XX o punts d’accés relacionats 5XX han estat formulats amb les mateixes regles de catalogació descriptiva que el punt d’accés autoritzat del camp 1XX.
El codi "a" s'assigna als registres que, de fet, tenen camps de variants de punts d’accés 4XX o punts d’accés relacionats 5XX.
n - No aplicable. El codi "n" indica que el registre no conté camps de variants de punts d’accés 4XX o punts d’accés relacionats 5XX.
008/32 - Nom personal no diferenciat. La posició 32 conté un caràcter alfabètic que indica si el nom personal d'un punt d’accés de nom o nom-títol d'un camp 100 és usat per a una sola persona o per a dues o més persones.
Els codis per a aquesta posició són els següents:
a – Nom personal diferenciat. El codi "a" indica que el nom personal del camp 100 és utilitzat per a una sola persona.
Nota: Quan el nom personal no es pot diferenciar --el nom personal del camp 100 és usat per a dues o més persones i no es té cap dada que pugui ser afegida per diferenciar els punts d’accés del CCUC-- no es fa cap tipus de registre d’autoritat fins que es disposi d’informació suficient per a crear un registre CANTIC.
n - No aplicable. El codi "n" indica que el punt d’accés del camp 1XX no és un nom personal o que el nom personal és un nom de família.
008/33 – Nivell d’establiment. La posició 33 conté un caràcter alfabètic que indica fins a quin grau el punt d’accés de nom, nom-títol o títol ha estat establert segons les regles de catalogació descriptiva utilitzades.
L'únic codi utilitzat en aquesta posició és el següent:
a – Establert completament. El codi "a" indica que el punt d’accés de nom, nom-títol o títol ha estat ben establert. El punt d’accés pot ser usat sense reserves en un registre bibliogràfic.
Nota: Quan el punt d’accés de nom, nom-títol o títol no s'ha pogut establir de manera adient per manca d'informació, no es fa cap tipus de registre d’autoritat fins que es disposi d’informació suficient per a crear un registre CANTIC.
008/39 – Font de la catalogació. La posició 39 conté un caràcter alfabètic que indica el creador del registre d'autoritat.
Els codis utilitzats en aquesta posició són els següents:
# - Agència bibliogràfica nacional. El codi “#” indica que el registre d’autoritat ha estat creat per la Biblioteca de Catalunya.
c - Programa de catalogació cooperativa. El codi “c” indica que el registre d’autoritat ha estat creat per una institució participant del CÀNTIC altra que la Biblioteca de Catalunya.
Nota: El codi només fa referència a la creació del registre. Quan es modifica un registre existent no s’ha de substituir mai aquest codi.
Definició i abast
El camp 001 correspon al número identificador del registre en el sistema Alma.
Pautes d’aplicació
Es recomana conservar el número identificador del registre en els catàlegs locals .
Definició i abast
El camp 024 conté un número normalitzat o codi associat amb el punt d’accés del camp 1XX. CÀNTIC participa en el VIAF (Virtual International Authority File) i en el CERL Thesaurus aquest camp es genera automàticament amb els identificadors corresponents.
En el cas de professors, investigadors, etc. de les universitats catalanes es proporciona el número ORCID (Open Researcher and Contributor IDentifier). Per a les pel·lícules cinematogràfiques es dona el número identificador d’Internet movie database, si està disponible. Altres identificadors són opcionals.
Designadors de contingut
- Indicadors. Els indicadors utilitzats en aquest camp són: 7#.
- Subcamps. Els subcamps utilitzats en aquest camp són els següents:
$a - Número normalitzat o codi (NR)
$2 - Font del número o codi (NR). En el subcamp $2 conté el codi normalitzat de la llista de MARC 21 “Standard Identifier Source Codes” <http://www.loc.gov/standards/sourcelist/standard-identifier.html#codes>
Pautes d'aplicació
En els registres CÀNTIC amb l’URI del registre equivalent de VIAF (Virtual International Authority File) o amb l’identificador del CERL Thesaurus no es poden modificar, ni afegir manualment, el camp s’actualitza periòdicament per processos automàtics.
Els catalogadors de les biblioteques universitàries proporcionaran sempre l’identificador ORCID (Open Researcher and Contributor IDentifier) en els registres corresponents als professors, investigadors, etc. de la seva institució. Es dona sempre el subcamp $a i el subcamp $2 amb el codi “orcid”, seguit del subcamp $1 amb l'URI si es segueix el perfil PDI de REBIUN.
Ex.: 024 7# $a0000-0002-1140-3679$2orcid$1https://orcid.org/0000-0002-1140-3679
Els identificadors de Dialnet, Datos.bne i ISNI també són obligatoris per a les biblioteques universitàries que vulguin complir amb el perfil del PDI de REBIUN (vegeu especificacions)
En el cas d’IMDb es dona el número que figura com a part d’URL. Es dona sempre el subcamp $2 amb el codi “imdb”
Ex.: 024 7# $att0410520$2imdb
Opcionalment es poden proporcionar altres identificadors disponibles. Es dona sempre el número en el subcamp $a seguit del subcamp $2 amb el codi corresponent, els subcamps $0 i $1 són opcionals i es donen sempre després del subcamp $2.
Ex.: 024 7# $aG-2115-2011$2rid
Comentari: correspon al Researcher ID
Ex.: 024 7# $a55910891600$2scopus
Comentari: correspon a l’Scopus Author identifier
Definició i abast
El camp 040 conté el codi MARC de la institució que ha creat el registre d'autoritat original, ha transcrit el registre o ha modificat el registre.
Designadors de contingut
- Indicadors. Cap dels dos indicadors no està definit; les dues posicions es deixen en blanc.
- Subcamps. Els subcamps utilitzats en aquest camp són els següents:
$a - Agència catalogràfica original (NR). El subcamp $a conté el codi MARC de la institució que ha creat el registre.
$b - Llengua de la catalogació (NR). El subcamp $b conté el codi “cat”. Aquest codi indica que s’utilitza el català per redactar les parts textuals del registre.
$c - Agència que fa la transcripció (NR). El subcamp $c conté el codi MARC de la institució que ha codificat el registre.
$d - Agència que fa la modificació (R). El subcamp $d conté el codi de la institució responsable de la modificació del registre. El subcamp $d es repeteix amb el codi de la institució que ha fet la darrera modificació excepte quan el mateix codi s’ha donat en un $d immediatament anterior.
Nota: Quan es modifica un registre cal indicar-ho també a la posició capçalera/05 amb el valor “c”.
$e - Convencions de descripció (R). El subcamp $e conté el codi que especifica les regles de descripció utilitzades en la formulació de l'encapçalament quan el camp 008/10 conté el codi z. Amb l’adopció d’RDA el subcamp $e conté el codi “rda” i es dona immediatament després del $b.
Ex.: capçalera/05 = c (registre modificat)
capçalera/39 = # (creat per la BC)
008/10 = z
008/11 = z
040 $aES-BaBC$bcat$erda$cES-BaBC$dES-BaUAB
Comentari: el registre ha estat elaborat per la BC d’acord amb RDA i ha estat modificat posteriorment per la UAB. Observeu que en el cas d’una modificació s’ha de codificar la posició de la capçalera/05 amb el codi “c” però no s’ha de substituir el codi de la posició de la capçalera/39.
Definició i abast
El camp 046 conté de forma codificada les dates associades amb l’autoritat descrita en el registre. Inclou:
• Per a una persona: data de naixement, data de mort, i data o interval de dates del període d'activitat d'una persona.
• Per a una entitat: data o interval de dates en què un congrés, etc., es va celebrar, o una data amb la qual l'entitat està associada altrament (per exemple, la data de fundació, la data de finalització, període d'activitat).
• Per a una família: la data més antiga associada amb la família.
• Per a una obra o expressió: una data significativa associada amb l'obra o expressió.
Designadors de contingut
- Indicadors. Cap dels dos indicadors no està definit; les dues posicions es deixen en blanc.
- Subcamps. Els subcamps utilitzats en aquest camp són els següents:
$f - Data de naixement (NR)
$g - Data de mort (NR)
$k - Data inicial de creació o data única de creació (NR)
$l - Data final de creació (NR)
$o - Data única o d'inici per al contingut agregat (NR)
$p - Data final per al contingut agregat (NR)
$q - Data de creació (NR)
$r - Data de cessament (NR)
$s - Data de començament del període (NR)
$t - Data d'acabament del període (NR)
$u - URI (Uniform Resource Identifier) (R) El subcamp $u és opcional i sempre hauria d’estar precedit per un $v.
$v - Font de la informació (R). El subcamp $v és opcional si la mateixa informació i font estan citades en el camp 670
$2 - Font de l'esquema de la data (NR). El subcamp $2 conté el codi “edtf”, excepte en el cas dels segles.
Pautes d'aplicació
Aquest camp és d’aplicació obligatòria si aplicable per als catalogadors de les biblioteques universitàries que vulguin complir amb el perfil del PDI de REBIUN (vegeu especificacions)
El camp 046 és opcional per a la resta de catalogadors[4]. Quan es codifica s’ha de proporcionar la informació més completa disponible (per exemple les dates del camp 046 poden ser més precises que les dates utilitzades en el subcamp $d del camp 100, fins i tot es poden enregistrar encara que el camp 100 no tingui dates en el subcamp $d).
S’utilitza l’Extended Date Time Format (EDTF)[5] excepte en el cas de segles. Les dates segueixen el model aaaa, aaaa-mm o aaaa-mm-dd.
Ex.: 046 ## $f1876-12-29$g1973-10-22$2edtf
100 1# $aCasals, Pau,$d1876-1973
Ex.: 046 ## $f1945-04-06$g2016-02-14$2edtf
100 1# $aCasals i Couturier, Muriel
Ex.: 046 ## $s11
100 0# $aBerenguer,$cde Palou,$dactiu segle XII
Comentari: Per als segles no es fa servir el format EDTF. S’enregistren només els dos primers dígits dels anys de la centúria (p. Ex., "11" = totes les dates que comencen per "11" = segle XII)
Ex.: 046 ## $s-03
100 0# $aAmfis,$dactiu segle IV aC
Ex.: 046 ## $s1600$t1875$2edtf
110 2# $aCarmelitans Descalços (Congregació espanyola)
Exemples d'altres casos:
Data aC, p. ex. 361 aC en EDTF: -0360 (tingueu en compte que hi ha una diferència d’un any)
Data dC, p. ex. 65 dC en EDTF: 0065
Data probable, p. ex. en EDTF: 1816?
Data aproximada, p. ex. en EDTF: 1731~
Se sap que és un dels dos anys,p. ex. en EDTF: [1666,1667]
Definició i abast
En els registres d’autoritat, el camp 1XX conté la forma autoritzada del punt d’accés.
Designadors de contingut
- Etiquetes. Els punts d’accés de nom (i nom-títol) es donen en camps 100, 110, 111 i 151 i els punts d’accés de títol en camps 130. Aquests mateixos punts d’accés, quan són utilitzats en registres bibliogràfics, poden aparèixer en camps diferents. En la taula següent s’estableix la correlació existent entre els camps 1XX dels registres d'autoritat i els camps dels registres bibliogràfics.
Registre d'autoritat |
Registre bibliogràfic |
100 |
100, 600, 700, i 800 |
110 |
110, 610, 710 i 810 |
111 |
111, 611, 711 i 811 |
130 |
130, 630, 730 i 830 |
151 |
110, 111, 610 611, 651, 710, 711, 810 i 811 |
- Indicadors.
Els primers indicadors dels camps 100, 110 i 111 dels registres d'autoritat són els mateixos que els dels camps corresponents dels registres bibliogràfics; el segon indicador sempre és #.
Els dos indicadors dels camps 151 són #.
El primer indicador dels camps 130 sempre és # i el segon indicador 0.
- Subcamps. Els designadors de subcamp dels registres d'autoritat de nom i de títol són els mateixos que els dels camps corresponents dels registres bibliogràfics.
No s’utilitzen els subcamp següents: $v-Subdivisió de forma, $x-Subdivisió general, $y-Subdivisió cronològica, $z-Subdivisió geogràfica, $6-Enllaç i $8-Número d'enllaç i de seqüència de camps.
Pautes d’aplicació
Catàlegs d’autoritats de referència per a autoritats d’àmbit estatal i internacional[6]
Per establir el punt d’accés autoritzat 1XX s’han acceptat els punts d’accés autoritzats del catàleg d’autoritats de la Biblioteca Nacional d’Espanya per autoritats d’àmbit estatal i el catàleg d’autoritats de la Library of Congress per a les autoritats d’àmbit internacional. Tanmateix cal tenir en compte que:
1) Quan el punt d’accés autoritzat d'una autoritat d’àmbit estatal o internacional es troba en el catàleg d’autoritats de la Biblioteca Nacional d’Espanya[7] o en el de la Library of Congress segons correspongui, s'estableix el camp 1XX del registre CÀNTIC d'acord amb la forma trobada i es cita el catàleg com a font en un camp 670.
2) Quan el punt d’accés autoritzat d'una autoritat d’àmbit estatal o internacional trobat no està conforme a RDA[8] o a les Concrecions a RDA, s’ha d’adaptar el punt d’accés sempre que sigui possible (per exemple, si només comporta canviar abreviatures per formes desenvolupades). En la resta de casos, es considerarà que no s’ha trobat.
Ex.: Punt d’accés trobat a les Autoridades BNE:
Torres, José de (ca. 1670-1738)
Punt d’accés adaptat a RDA per al CÀNTIC:
100 1# $aTorres, José de,$daproximadament 1670-1738
670 ## $aAutoridades BNE, consulta feta el 12 de gener, 2017$b(punt d’accés: Torres, José de (ca. 1670-1738))
Ex.: Punt d’accés trobat al catàleg d’autoritats de la Library of Congress:
Abraham Lincoln Association (Springfield, Ill.)
Punt d’accés adaptat a RDA per al CÀNTIC:
110 2# $aAbraham Lincoln Association (Springfield, Illinois)
670 ## $aLC/NAF, consulta feta el 22 d’abril, 2010$b(punt d’accés: Abraham Lincoln Association (Springfield, Ill.))
3) Quan el punt d’accés autoritzat d'una autoritat d’àmbit estatal o internacional no es troba en el catàleg d’autoritats de la Biblioteca Nacional d’Espanya o en el de la Library of Congress:
a) Si és una autoritat d’àmbit estatal i no es troba al catàleg d’autoritats de la Biblioteca Nacional d’Espanya però sí al catàleg d’autoritats de la Library of Congress i està conforme a la pràctica RDA o es pot adaptar, s'estableix el camp 1XX del registre CÀNTIC d’acord amb la forma trobada. Si no es troba a la Library of Congress i sí a la Biblioteca de Catalunya s’estableix d’acord amb la forma trobada. Es cita el catàleg com a font en un camp 670.
b) Si és una autoritat d’àmbit internacional i no es troba a la Library of Congress i sí a la Biblioteca de Catalunya, s’estableix d’acord amb la forma trobada i es cita el catàleg com a font en un camp 670.
c) Si no es troba en cap dels catàlegs d’autoritats prescrits, però es troba en els respectius catàlegs bibliogràfics o a WorldCat d’OCLC, i està conforme a la pràctica RDA o es pot adaptar, es pot establir el camp 1XX del registre CÀNTIC d'acord amb la forma trobada i es cita el catàleg bibliogràfic com a font en un camp 670, o es pot crear d’acord amb RDA i Concrecions a RDA.
d) Si no es troba en cap dels catàlegs d’autoritats prescrits ni en els respectius catàlegs bibliogràfics s’estableix el punt d’accés autoritzat d’acord amb RDA i Concrecions a RDA.
Catàlegs d’autoritats de referència per a autoritats d’àmbit català[9]
Per establir el punt d’accés autoritzat 1XX s’han acceptat els punts d’accés autoritzats del catàleg d’autoritats de la Biblioteca de Catalunya (LENOTI) (a través del sistema Alma són els registres de nivell incomplet –capçalera/17 amb el valor “o”- i marcats amb el camp 904 amb el codi “BC-LNT”). Tanmateix cal tenir en compte que:
1) Quan el punt d’accés autoritzat d'una autoritat d’àmbit català es troba en el catàleg d’autoritats de la Biblioteca de Catalunya, s'estableix el camp 1XX del registre CÀNTIC d'acord amb la forma trobada i es cita el catàleg com a font en un camp 670.
2) Quan el punt d’accés autoritzat d'una autoritat d’àmbit català trobat no està conforme a RDA o a les Concrecions a RDA, s’ha d’adaptar el punt d’accés sempre que sigui possible (per exemple, si només comporta canviar abreviatures per formes desenvolupades). En la resta de casos, caldrà seguir el procediment establert a 7.1.1 (és a dir, cal fer una proposta de canvi i deixar el registre LENOTI en estat "Revisar" (camp 999 $a)).
Ex.: Punt d’accés que es pot adaptar a RDA
Punt d’accés trobat a la LENOTI:
100 1# $aPedrell, Felip,$d1841-1922.$tConsolations;$oarr.
Punt d’accés adaptat a RDA per al CÀNTIC:
100 1# $aPedrell, Felip,$d1841-1922.$tConsolations;$oarranjament
670 ## $aLENOTI, consulta feta el 2 de març, 2017$b(punt d’accés: Pedrell, Felip, 1841-1922. Consolations; arr.)
Ex.: Punt d’accés en què cal fer proposta de modificació
Punt d’accés trobat a la LENOTI:
1001# $aHoms, Joaquim,$d1906-2003.$tQuintets,$mvent,$nnúm.1
Procediment: No s’ha de fer CÀNTIC. Aquest registre d’autoritat de la LENOTI es deixarà en estat “Revisar” (camp 999 $a) i es farà una proposta en el subcamp $b indicant que s’ha de modificar per adaptar-lo a RDA:
100 1# $aHoms, Joaquim,$d1906-2003.$tQuintets,$mvent,$nnúm.1
999 ## $aRevisar$b(codi de la institució que fa la proposta): Substituir “$mvent” per “$mflauta, oboè, clarinet, trompa, fagot”
3) Quan el punt d’accés autoritzat d'una autoritat d’àmbit català no es troba en el catàleg d’autoritats de la Biblioteca de Catalunya s’estableix el punt d’accés autoritzat si es troba en el catàleg bibliogràfic de la BC (si està conforme a RDA i Concrecions o es pot adaptar fàcilment) o es crea d’acord amb RDA i Concrecions a RDA.
Punt d’accés autoritzat d’acord amb RDA i Concrecions a RDA.
Per establir el punt d’accés autoritzat 1XX d’una autoritat CÀNTIC se segueix RDA i Concrecions a RDA
1) Camp 100: Per determinar el nom pel qual és coneguda una persona s’ha de tenir en compte la font principal de les seves obres en el CCUC. Si el document que motiva la creació del registre no és el primer en el CCUC, s’ha de comptar les formes del nom dels registres bibliogràfics associats --$c del camp 245-- si no són més de 15. Si són més s’ha d’examinar un 80% dels registres per trobar una forma predominant òbvia. Tanmateix aquesta pràctica no és aplicable a persones que treballen en un context no verbal (pintors, escultors, etc.), a autors anteriors a 1801, a cartògrafs, etc.
2) Camps 110, 111, 151: Cal recordar que en el cas d’entitats, s’estableix directament sota el nom pel qual normalment és identificada, excepte quan s’ha d’establir subordinadament a l’entitat superior, quan es tracta d’un nom de govern o quan s‘estableix sota un nom d’una entitat religiosa. Determineu el nom pel qual normalment és identificada una entitat a partir dels documents publicats per l'entitat en la seva llengua (o, si no es disposa de documents, en fonts de referència). Si l’entitat apareix en diverses llengües trieu la forma en la llengua oficial de l’entitat, si l'entitat té dues o més llengües oficials i una d'elles és el català, es tria la forma catalana. En el cas d’entitats internacionals quan apareixen anomenades formalment en les fonts principals d'informació de les seves publicacions en català, o en obres de referència catalanes fiables, es tria la forma catalana. S’ha de recordar que el nom convencional d’un govern és el nom geogràfic de l’àrea sobre la qual el govern exerceix la seva jurisdicció i s’estableix en català.
3) Camps 130, 1XX + $t: Pel que fa a títols s’ha de recordar que poden ser codificats com a camps 130 o com a noms-títols (1XX + $t), depenent si l’obra té, o no, un autor o entitat principal responsable del contingut intel·lectual o artístic. Es tria la forma del títol en la llengua original, excepte en el cas d’obres gregues clàssiques i bizantines i obres anònimes creades abans de 1501 que no estan ni en l’escriptura grega ni en la llatina en què es tria un títol català ben establert. S’ometen l’article inicial, frases introductòries i mencions de responsabilitat si és el cas. S’afegeixen les addicions necessàries per a desfer conflictes entre títols idèntics. Es fan registres CÀNTIC a nivell d’expressió excepte en els casos previstos:
Obres musicals: Les addicions al títol preferit en el punt d’accés del registre bibliogràfic com: “Reducció per a cant i piano”, “Partitura de cor”, “Text” i llengua, no s’inclouen en el registre d’autoritat; només queden reflectides en el registre bibliogràfic. Per tant no es faran registres d’autoritat CÀNTIC d’aquests títols.
Ex.:
100 1# $aGranados, Enric,$d1867-1916.$tMaría del Carmen
i no
100 1# $aGranados, Enric,$d1867-1916.$tMaría del Carmen.$sReducció per a cant i piano
Bíblia: Els títols preferits dels llibres (i/o grups de llibres) s’estableixen a partir de La Bíblia : BCI : bíblia catalana : traducció interconfessional. Barcelona : Associació Bíblica de Catalunya : Claret : Societats Bíbliques Unides, 1993. Es fan registres CÀNTIC només a nivell d’obra (és a dir, incloent-hi les seves expressions; les addicions només queden reflectides en el registre bibliogràfic).
Ex.: 130 #0 $aBíblia.$pCàntic dels càntics
430 #0 $aBíblia.$pCantar de los Cantares
670 ## $aBCI, 1993:$bAntic Testament (Càntic dels Càntics)
i no
130 #0 $aBíblia.$pCàntic dels càntics.$lCastellà
430 #0 $aBíblia.$pCantar de los Cantares
Lleis: D’acord amb 6.19.2.5.2 d’RDA, el títol preferit d’una disposició legislativa s’estableix a partir de quatre supòsits. Tanmateix en el cas de Catalunya i d’Espanya, l’únic supòsit aplicable és el títol oficial de la disposició. Aquest es pot trobar dins del text de la llei o en fonts com:
Catalunya
• DOGC a partir del 1977: http://www20.gencat.cat/portal/site/portaldogc
• DOGC de 1931-1939 i l’exili fins el 1977: http://dogcrepublica.gencat.cat/DOGC/pages/cercaDisposicions.jsf
Ex.: 110 1# $aCatalunya.$tLlei 1/2003, de 19 de febrer, d'universitats de Catalunya
670 ## $aDOGC (en línia), consulta feta el 3 de juny, 2014:$b20 de febrer, 2003, pàgina 3326 (Llei 1/2003, de 19 de febrer, d'universitats de Catalunya)
Espanya
• BOE a partir de 1960: http://www.boe.es/
• Gazeta: colección histórica (1661-1959) http://www.boe.es/buscar/gazeta.php
• Altres butlletins autonòmics: http://www.boe.es/legislacion/enlaces/boletines_autonomicos.php
Ex.: 110 1# $aEspanya.$tLey 10/2007, de 22 de junio, de la lectura, del libro y de las bibliotecas
670 ## $aBOE (en línia), consulta feta el 27 de maig, 2014:$b23 de juny, 2007, pàgina 27140 (Ley 10/2007, de 22 de junio, de la lectura, del libro y de las bibliotecas)
Només per a les lleis anteriors a 1500 es fan registres CÀNTIC a nivell d’obra (és a dir, incloent-hi les seves expressions; les addicions només queden reflectides en el registre bibliogràfic). En la resta de casos, es fa registre CANTIC a nivell d’expressió; s’afegeix la llengua quan el contingut lingüístic de l’expressió és diferent del de l’obra original.
Pel·lícules cinematogràfiques i programes de ràdio i televisió: el títol preferit sempre s’estableix amb l’addició (Pel·lícula cinematogràfica), (Programa de ràdio) o (Programa de televisió), respectivament. Es fan registres CÀNTIC només a nivell d’obra (és a dir, incloent-hi les seves expressions; les adicions només queden reflectides en el registre bibliogràfic). Si s’estableix el títol a partir de LC/NAF, anoteu en el camp 670 altres informacions que constin en el registre que puguin ajudar a la seva identificació, p. ex. l’any i el director d’una pel·lícula.
Ex.: 130 #0 $aPassager clandestin (Pel·lícula cinematogràfica)
430 #0 $aPassatger clandestí (Pel·lícula cinematogràfica)
430 #0 $aPasajero clandestino (Pel·lícula cinematogràfica)
670 ## $aEl Passatger clandestí, 2010
670 ## $aIMDb, consulta feta el 14 d’octubre, 2014$b(Passager clandestin; 1995; director: Agustí Villaronga)
i no
130 #0 $aPassager clandestin (Pel·lícula cinematogràfica).$lCatalà
430 #0 $aPassatger clandestí (Pel·lícula cinematogràfica)
Si no es troba a LC/NAF és obligatori cercar a Internet movie database (IMDb) per obtenir el títol original, any/s de producció/emissió, director o productora. Es justifica l’ús de qualificadors addicionals amb una breu indicació.
Ex.: 130 #0 $aMan in the iron mask (Pel·lícula cinematogràfica : 1998 : Richert)
670 ## $aIMDb, consulta feta el 4 de maig, 2014$b(Man in the iron mask; 1998; director: William Richert; existeix una altra pel·lícula amb el mateix títol i any)
Talmud, Misnà i Tosefta: Establiu els punts d’accés autoritzats d’acord amb la llista dels ordres i tractats de la Misnà i el Talmud en transcripció simplificada de l’hebreu modern elaborada per Societat Catalana d’Estudis Hebraics per a la revista Tamid http://revistes.iec.cat/tamid/ReferenciesMixnaTalmud.pdf >
Es fan registres CÀNTIC només a nivell d’obra (és a dir, incloent-hi les seves expressions; les addicions només queden reflectides en el registre bibliogràfic).
Ex.: 130 #0 $aTalmud.$pXabbat
430 #0 $aTalmud.$pSabat
670 ## $aTamid, via WWW, consulta feta el 2 de setembre, 2014:$bNoms dels ordres i tractats de la Misnà i el Talmud (2n ordre: Moed, tractat: Xabbat)
i no
130 #0 $aTalmud.$pXabbat.$lCatellà
430 #0 $aTalmud.$pSabat
Definició i abast
El camp 336 conté la forma de comunicació per mitjà de la qual és expressada una obra.
Designadors de contingut
- Indicadors. Cap dels dos indicadors no està definit; les dues posicions es deixen en blanc.
- Subcamps. Els subcamps utilitzats en aquest camp són els següents:
$a - Terme de tipus de contingut (R)
$b - Codi de tipus de contingut (R)
$2 - Font (NR). El subcamp $2 conté el codi “rdacontent”
Pautes d’aplicació
El camp 336 és opcional. S’utilitza aquest camp només en registres d'autoritat per a expressions, incloses les expressions de col·leccions. No s’utilitza en els registres d’autoritat d’obra. Vegeu la Llista de termes i codis per als tipus de contingut d'RDA.
Ex.: 336 ## $aparaula parlada$bspw$2rdacontent
Definició i abast
El camp 368 conté una designació que serveix per caracteritzar i identificar una persona o una entitat.
Designadors de contingut
- Indicadors. Cap dels dos indicadors no està definit; les dues posicions es deixen en blanc.
- Subcamps. Els subcamps utilitzats en aquest camp són els següents:
$a - Tipus d'entitat (R)
$b - Tipus de jurisdicció (R)
$c - Altres designacions (R). En el subcamp $c no s’enregistren les professions o ocupacions; es donen en el camp 374.
$d - Títol d'una persona (R). El subcamp $d conté una paraula o frase indicativa de reialesa, de noblesa o de rang eclesiàstic, o un terme de tractament d’una persona de vocació religiosa.
$s - Període de començament (NR)
$t - Període d'acabament (NR)
$u - URI (Uniform Resource Identifier) (R). El subcamp $u és opcional i sempre hauria d’estar precedit per un $v.
$v - Font de la informació (R). El subcamp $v és opcional si la mateixa informació i font estan citades en el camp 670.
$2 - Font (NR)
Pautes d’aplicació
El camp 368 és opcional. Es recomana utilitzar en els subcamps $a, $b i $c termes de vocabularis controlats com la LEMAC (s’ha d’especificar la font en el subcamp $2; per a la LEMAC s’utilitza el codi “lemac”).No es repeteix un terme si la única diferència és la font. Els subcamps són repetibles en un mateix camp sempre que siguin del mateix vocabulari i altres elements associats (com pot ser un rang de dates) siguin apropiats. Si el terme no es troba en un vocabulari controlat, s’enregistra en el camp 368 en singular i sense donar un subcamp $2. Es dona en majúscula la primera paraula de cada subcamp.
Ex.: 110 2# $aBiblioteca de Catalunya
368 ## $aBiblioteques nacionals$2lemac
Ex.: 100 0# $aAlexandre$bVI,$cpapa,$d1431-1503
368 ## $dPapa$s1492$t1503
Ex.: 151 ## $aVendrell (Catalunya)
368 ## $bMunicipis$2lemac
Ex.: 151 ## $aSan Juan (Puerto Rico)
368 ## $bCiutats$bCapitals (Ciutats)$2lemac
Definició i abast
El camp 370 conté una ciutat, província, estat, i/o país associat amb persones, entitats, famílies, obres i expressions. Inclou:
• Per a una persona: la ciutat, província, estat, i/o país associat amb el seu lloc de naixement, mort, residència, i/o identitat.
• Per a una entitat: un lloc significatiu associat amb l'entitat (per exemple, el lloc d'una conferència, etc., el lloc de la seu d'una organització).
• Per a una família: un lloc en què la família resideix o ha residit o amb el qual té alguna connexió.
• Per a una obra o expressió: el país o una altra jurisdicció des de la qual s'ha originat una obra o expressió.
Designadors de contingut
- Indicadors. Cap dels dos indicadors no està definit; les dues posicions es deixen en blanc.
- Subcamps. Els subcamps utilitzats en aquest camp són els següents:
$a - Lloc de naixement (NR)
$b - Lloc de mort (NR)
$c - País associat (R)
$e - Lloc de residència/seu (R)
$f - Altres llocs associats (R). El subcamp $f es reserva preferentment per a jurisdiccions intermèdies (p. ex.: comunitats autònomes)
$g - Lloc d'origen d'una obra o expressió (R)
$i - Informació de relació (R)
$s - Període de començament (NR)
$t - Període d'acabament (NR)
$u - URI (Uniform Resource Identifier) (R). El subcamp $u és opcional i sempre hauria d’estar precedit per un $v.
$v - Font de la informació (R). El subcamp $v és opcional si la mateixa informació i font estan citades en el camp 670.
$2 - Font del terme (R)
Pautes d’aplicació
El camp 370 és opcional[10]. Es recomana utilitzar per als geogràfics jurisdiccionals la forma dels punts d’accés autoritzats trobats a CÀNTIC (s’ha d’especificar la font en el subcamp $2 amb el codi “cantic”). Si no es troba el punt d'accés autoritzat a CÀNTIC, no cal crear un registre d’autoritat per poder codificar el camp 370. S’utilitza el nom preferit del lloc d’acord amb RDA i Concrecions a RDA, però no s’afegeix un subcamp $2. Per a geogràfics no jurisdiccionals, es prefereix la forma d'un vocabulari controlat com la LEMAC (s’ha d’especificar la font en el subcamp $2, per a la LEMAC s’utilitza el codi “lemac”). No es repeteix un terme si la única diferència és la font. Si el nom no es troba en un vocabulari controlat, s’enregistra el lloc al camp 370 sense donar un subcamp $2.
Els diferents noms de lloc es donen en un mateix camp sempre que siguin del mateix vocabulari i altres elements associats (com pot ser un rang de dates) siguin apropiats.
Ex.: Punts d’accés autoritzats enregistrats al camp 370
100 1# $aCasals, Pau,$d1876-1973
370 ## $aVendrell (Catalunya)$bSan Juan (Puerto Rico)$cEspanya$fCatalunya$2cantic
151 ## $aVendrell (Catalunya)
370 ## $cEspanya$fCatalunya$2cantic
Definició i abast
El camp 371 conté una adreça, o dades d'accés electrònic com ara el correu electrònic, els números de telèfon, fax, TTY, etc., associada amb l'autoritat descrita en el registre.
Designadors de contingut
- Indicadors. Cap dels dos indicadors no està definit; les dues posicions es deixen en blanc.
- Subcamps. Els subcamps utilitzats en aquest camp són els següents:
$a - Adreça (R)
$b - Ciutat (NR)
$c - Jurisdicció intermèdia (NR)
$d - País (NR)
$e - Codi postal (NR)
$m - Adreça de correu electrònic (R)
$s - Període de començament (NR)
$t - Període d'acabament (NR)
$u - URI (Uniform Resource Identifier) (R). El subcamp $u és opcional i sempre hauria d’estar precedit per un $v.
$v - Font de la informació (R). El subcamp $v és opcional si la mateixa informació i font estan citades en el camp 670.
$z - Nota pública (R)
Pautes d’aplicació
El camp 371 és opcional. Es proporciona a criteri del catalogador quan la informació està disponible i no està enregistrada al camp 370 subcamp $e (Lloc de residència/seu). En els casos en què el subcamp $a no s’enregistri cal incloure un subcamp $m (Adreça de correu electrònic) o un subcamp $b (Ciutat). No s’han d’enregistrar adreces físiques de persones vives. Els catalogadors no estan obligats a mantenir la informació de l'adreça quan s'actualitza un registre.
Ex.: 110 2# $aBiblioteca de Catalunya
371 ## $mbustia@bnc.cat
Definició i abast
El camp 372 conté un camp d’acció, una àrea d’experiència, etc., al qual es dedica o s’ha dedicat l'autoritat descrita en el registre. Inclou:
• Per a una persona: un camp de treball, una àrea d'especialització, etc. a què es dedica o es dedicava la persona, no una professió o ocupació.
• Per a una entitat: un camp de negocis a què es dedica l'entitat, la seva àrea de competència, responsabilitat, jurisdicció, etc.
Designadors de contingut
- Indicadors. Cap dels dos indicadors no està definit; les dues posicions es deixen en blanc.
- Subcamps. Els subcamps utilitzats en aquest camp són els següents:
$a - Camp d'activitat (R)
$s - Període de començament (NR)
$t - Període d'acabament (NR)
$u - URI (Uniform Resource Identifier) (R). El subcamp $u és opcional i sempre hauria d’estar precedit per un $v.
$v - Font de la informació (R). El subcamp $v és opcional si la mateixa informació i font estan citades en el camp 670.
$2 - Font del terme (R)
Pautes d’aplicació
Aquest camp és d’aplicació obligatòria si aplicable per als catalogadors de les biblioteques universitàries que vulguin complir amb el perfil del PDI de REBIUN (vegeu especificacions)
El camp 372 és opcional per a la resta de catalogadors. Es recomana utilitzar la forma d'un vocabulari controlat com la LEMAC, especificant la font en el subcamp $2; per a la LEMAC s’utilitza el codi “lemac”. No es repeteix un terme si la única diferència és la font. Es dona en majúscula la primera paraula de cada subcamp $a. Els diferents punts d’accés autoritzats es donen en un mateix camp sempre que siguin del mateix vocabulari i altres elements associats (com pot ser un rang de dates) siguin apropiats.
Ex.: 100 1# $aCasals, Pau,$d1876-1973
372 ## $aMúsica$aDirecció d’orquestra$2lemac
Si s’utilitza un punt d’accés autoritzat de la LEMAC amb subdivisió, s’ha de substituir el subcamp de la subdivisió per dos guions sense espai entre l'encapçalament principal i la subdivisió.
Ex.: Punts d’accés autoritzats enregistrats al camp 372
100 1# $aCasals i Couturier, Muriel
372 ## $aEconomia$aCultura catalana$aCatalunya--Política i govern$2lemac
Si s’utilitza un punt d’accés autoritzat de CÀNTIC per al camp d'activitat, s’ha d’especificar la font en el subcamp $2 amb el codi “cantic” i s’ha d’eliminar qualsevol subcamp no autoritzat per al seu ús en el camp 372.
Ex.: Punt d’accés autoritzat de CÀNTIC
130 #0 $aBíblia.$pNou Testament
Punt d’accés autoritzat enregistrat al camp 372
100 1# $aPuig i Tàrrech, Armand,$d1953-
372 ## $aBíblia. Nou Testament$2cantic
Definició i abast
El camp 373 conté informació sobre un grup, una institució, associació, etc., que està associada amb el camp 1XX del registre d’autoritat. També pot ser un grup amb el qual una persona està o ha estat afiliada, incloent-hi les dates d'afiliació.
Designadors de contingut
- Indicadors. Cap dels dos indicadors no està definit; les dues posicions es deixen en blanc.
- Subcamps. Els subcamps utilitzats en aquest camp són els següents:
$a - Grup associat (R)
$s - Període de començament (NR)
$t - Període d'acabament (NR)
$u - URI (Uniform Resource Identifier) (R). El subcamp $u és opcional i sempre hauria d’estar precedit per un $v.
$v - Font de la informació (R). El subcamp $v és opcional si la mateixa informació i font estan citades en el camp 670.
$2 - Font del terme (R)
Pautes d’aplicació
El camp 373 és opcional. Es recomana utilitzar un punt d’accés autoritzat de CÀNTIC (s’ha d’especificar la font en el subcamp $2 amb el codi “cantic” i s’ha d’eliminar qualsevol subcamp no autoritzat per al seu ús en el camp 373). Els diferents punts d’accés autoritzats es donen en un mateix camp sempre que siguin del mateix vocabulari controlat i altres elements associats (com pot ser un rang de dates) siguin apropiats.
Ex.: 100 1# $aCasals i Couturier, Muriel
373 ## $aUniversitat Autònoma de Barcelona$2cantic
373 ## $aÒmnium Cultural$2cantic$s2010$t2015
373 ## $aCatalunya. Parlament$2cantic$s2015$t2016
Comentari: Les dates s’enregistren en la forma aaaa. Si calen dates més específiques, s’ha de considerar enregistrar-les en un altre camp (p. ex., 670, 678).
Definició i abast
El camp 374 conté informació sobre la professió o ocupació en que treballa o ha treballat una persona, incloent-hi les dates aplicables
Designadors de contingut
- Indicadors. Cap dels dos indicadors no està definit; les dues posicions es deixen en blanc.
- Subcamps. Els subcamps utilitzats en aquest camp són els següents:
$a - Ocupació (R)
$s - Període de començament (NR)
$t - Període d'acabament (NR)
$u - URI (Uniform Resource Identifier) (R). El subcamp $u és opcional i sempre hauria d’estar precedit per un $v.
$v - Font de la informació (R). El subcamp $v és opcional si la mateixa informació i font estan citades en el camp 670.
$2 - Font del terme (R)
Pautes d’aplicació
Aquest camp és d’aplicació obligatòria si aplicable per als catalogadors de les biblioteques universitàries que vulguin complir amb el perfil del PDI de REBIUN (vegeu especificacions)
El camp 374 és opcional per a la resta de catalogadors [11]. Es recomana utilitzar la forma d'un vocabulari controlat com la LEMAC, especificant la font en el subcamp $2; per a la LEMAC s’utilitza el codi “lemac”. No es repeteix un terme si la única diferència és la font. Es dona en majúscula la primera paraula de cada subcamp $a. Els diferents punts d’accés autoritzats es donen en un mateix camp sempre que siguin del mateix vocabulari i altres elements associats (com pot ser un rang de dates) siguin apropiats.
Utilitzeu termes sense indicar el gènere, la nacionalitat, la religió, etc., (p. ex., Actor en comptes d'actriu ) tret que aquestes característiques formin part de la definició del terme (per exemple, un rabí és un líder religiós jueu).
Ex.: 100 1# $aCasals i Couturier, Muriel
374 ## $aEconomistes$2lemac
374 ## $aParlamentàris$2lemac$s2015$t2016
Comentari: Les dates s’enregistren en la forma aaaa. Si calen dates més específiques, s’ha de considerar enregistrar-les en un altre camp (p. ex., 670, 678).
Quan els termes no provenen d'un vocabulari controlat, s’utilitza una forma en singular i no es dona el subcamp $2.
Definició i abast
El camp 375 conté informació sobre el gènere amb el que una persona s'identifica.
Designadors de contingut
- Indicadors. Cap dels dos indicadors no està definit; les dues posicions es deixen en blanc.
- Subcamps. Els subcamps utilitzats en aquest camp són els següents:
$a - Gènere (R)
$s - Període de començament (NR)
$t - Període d'acabament (NR)
$2 - Font del terme (R)
Pautes d’aplicació
El camp 375 és opcional. S’utilitzen els termes “femení” i “masculí” sense indicar la font en el subcamp $2. Si cap dels dos termes és prou adequat es recomana utilitzar la forma d'un vocabulari controlat com la LEMAC, especificant la font en el subcamp $2; per a la LEMAC s’utilitza el codi “lemac”. No es repeteix un terme si la única diferència és la font.
Ex.: 100 1# $aCasals i Couturier, Muriel
375 ## $afemení
Definició i abast
El camp 376 conté informació sobre la família, incloent-hi el tipus de família, els membres destacat de la família, i el títol hereditari.
Designadors de contingut
- Indicadors. Cap dels dos indicadors no està definit; les dues posicions es deixen en blanc.
- Subcamps. Els subcamps utilitzats en aquest camp són els següents:
$a - Tipus de família (R)
$b - Nom d'un membre prominent (R)
$c - Títol hereditari (NR)
$s - Període de començament (NR)
$t - Període d'acabament (NR)
$u - URI (Uniform Resource Identifier) (R). El subcamp $u és opcional i sempre hauria d’estar precedit per un $v.
$v - Font de la informació (R). El subcamp $v és opcional si la mateixa informació i font estan citades en el camp 670.
$2 - Font del terme (R)
Pautes d’aplicació
El camp 376 és opcional. Es recomana utilitzar la forma d'un vocabulari controlat com la LEMAC, especificant la font en el subcamp $2; per a la LEMAC s’utilitza el codi “lemac”. No es repeteix un terme si la única diferència és la font. Es dona en majúscula la primera paraula de cada subcamp $a. Els diferents punts d’accés autoritzats es donen en un mateix camp sempre que siguin del mateix vocabulari i altres elements associats (com pot ser un rang de dates) siguin apropiats.
Quan els termes no provenen d'un vocabulari controlat, s’utilitza una forma en singular.
Si s’utilitza un punt d’accés autoritzat de CÀNTIC per al subcamp $b, s’ha d’eliminar qualsevol subcamp no autoritzat per al seu ús en el camp 376. S’indica la font en el subcamp $2 amb el codi “cantic”.
Ex: 100 3# $aAbadal (Família : Abadal i Morató, Pere, aproximadament 1630-1684)
376 ## $aFamília$2lemac
376 ## $bAbadal i Morató, Pere, aproximadament 1630-1684$2cantic
Definició i abast
El camp 377 conté la llengua que utilitza una persona quan escriu per a una publicació, una emissora de ràdio, etc., una llengua que utilitza una entitat en les seves comunicacions, una llengua d'una família, o una llengua en què és expressada una obra.
Designadors de contingut
- Indicadors. Els indicadors utilitzats en aquest camp són: ##.
- Subcamps. Els subcamps utilitzats en aquest camp són els següents:
$a - Codi de llengua (R). El subcamp $a conté un codi de MARC Code List for Languages.
$l - Terme de llengua (R)
Pautes d’aplicació
El camp 377 és opcional. Es dona en majúscula la primera paraula de cada subcamp $l.
Ex.: 100 1# $aCasals, Pau,$d1876-1973
377 ## $acat$lCatalà$aspa$lCastellà
Definició i abast
El camp 378 conté la forma desenvolupada d'un nom d’una persona quan aquest es representa només per una inicial o una abreviació en el punt d’accés o quan una part del nom no s'inclou en la forma del punt d’accés.
Designadors de contingut
- Indicadors. Cap dels dos indicadors no està definit; les dues posicions es deixen en blanc.
- Subcamps. Els subcamps utilitzats en aquest camp són els següents:
$q - Forma completa de nom personal (R)
$u - URI (Uniform Resource Identifier) (R). El subcamp $u és opcional i sempre hauria d’estar precedit per un $v.
$v - Font de la informació (R). El subcamp $v és opcional si la mateixa informació i font estan citades en el camp 670.
Pautes d’aplicació
El camp 378 és opcional.
Ex.: 100 1# $aRovira Climent, J. J.$q(Joan Josep),$d1947-
378 ## $qJoan Josep
Ex.: 100 1# $aFoix, J. V.,$d1893-1987
378 ## $qJosep Vicenç
Definició i abast
El camp 380 conté la classe o gènere al qual pertany una obra. Aquest camp substitueix l’ús del camp local-CANTIC 980.
Designadors de contingut
- Indicadors. Cap dels dos indicadors no està definit; les dues posicions es deixen en blanc.
- Subcamps. Els subcamps utilitzats en aquest camp són els següents:
$a - Forma d'obra (R)
$2 - Font del terme (R)
Pautes d’aplicació
El camp 380 és obligatori en el cas de música, pel·lícules cinematogràfiques, programes de ràdio, programes de televisió, sagrades escriptures, lleis i tractats. Per a altres casos el camp 380 és opcional.
Es recomana utilitzar la forma d'un vocabulari controlat com la LEMAC, especificant la font en el subcamp $2; per a la LEMAC s’utilitza el codi “lemac”. No es repeteix un terme si la única diferència és la font. Es dona en majúscula la primera paraula de cada subcamp $a. Els diferents punts d’accés autoritzats es donen en un mateix camp sempre que siguin del mateix vocabulari controlat.
Si s’utilitza un punt d’accés autoritzat de la LEMAC amb subdivisió, s’ha de substituir el subcamp de la subdivisió per dos guions sense espai entre l'encapçalament principal i la subdivisió.
Quan els termes no provenen d'un vocabulari controlat, s’utilitza una forma en singular.
· Per a les pel·lícules cinematogràfiques, programes de ràdio i televisió s’utilitzen els termes:
380 ## $aPel·lícula cinematogràfica
380 ## $aPrograma de ràdio
380 ## $aPrograma de televisió
· Per a les sagrades escriptures:
380 ## $aSagrada escriptura
· Per a les lleis:
380 ## $aLlei
· Per als tractats:
380 ## $aTractat
· Per a la música s’utilitzen termes com:
380 ## $aMúsica
Tanmateix per a la música es recomana utilitzar formes com:
380 ## $aCançons$2lemac
380 ## $aSonates$2lemac
380 ## $aCànons, fugues, etc.$2lemac
380 ## $aMúsica ballable$aVideoart$2lemac
380 ## $aCantates$2lemac
380 ## $aCantates per a solista$2lemac
380 ## $aÒperes$2lemac
380 ## $aÒperes--Fragments$2lemac
380 ## $aConcerts$2lemac
380 ## $aMagníficat (Música)$2lemac
380 ## $aSarabandes$aMinuets$2lemac
380 ## $aMúsica de pel·lícules$2lemac
380 ## $aAmbients acústics (Música)$2lemac
380 ## $aLlibrets$2lemac
380 ## $aMotets$aMisses a cappella$aCants polifònics$2lemac
Definició i abast
El camp 381 conté una característica o atribut que no pot ser enregistrat en un camp específic i que serveix per caracteritzar una obra o una expressió, per exemple: una entitat editora, una menció d'arranjament de música, una versió o un terme geogràfic, etc.
Designadors de contingut
- Indicadors. Cap dels dos indicadors no està definit; les dues posicions es deixen en blanc.
- Subcamps. Els subcamps utilitzats en aquest camp són els següents:
$a - Altres característiques distintives (R)
$u - URI (Uniform Resource Identifier) (R). El subcamp $u és opcional i sempre hauria d’estar precedit per un $v.
$v - Font de la informació (R). El subcamp $v és opcional si la mateixa informació i font estan citades en el camp 670.
$2 - Font (R)
Pautes d’aplicació
El camp 381 és opcional. Aquest camp s'utilitza per enregistrar altres característiques distintives d’obra (RDA 6.6), altres característiques distintives d’expressió (RDA 6.12) i altres característiques d’expressions que són úniques per a les obres musicals (RDA 6.18.1.4-6.18.1.6). Tanmateix cal tenir en compte que no es fan registres CÀNTIC per a les expressions en els casos descrits en el camp 1XX.
Ex.: 130 0# $aHarlow (Pel·lícula cinematogràfica : 1965 : Douglas)
381 ## $aDouglas
Si s’utilitza un punt d’accés autoritzat de CÀNTIC, s’ha d’eliminar qualsevol subcamp no autoritzat per al seu ús en el camp 381 i s’indica la font en el subcamp $2 amb el codi “cantic”. En el cas que el punt d’accés autoritzat sigui adequat en aquest camp i en un altre camp MARC del registre d’autoritat es pot enregistrar en ambdós camps.
Ex.: 130 0# $aRevista (Roses (Catalunya). Ajuntament)
373 ## $aRoses (Catalunya). Ajuntament$2cantic
381 ## $aRoses (Catalunya). Ajuntament$2cantic
Definició i abast
El camp 382 conté el Repartiment d’execució instrumental, vocal, o un altre repartiment per al qual va ser concebuda originalment una obra musical o per al qual s'escriu o s'executa una expressió musical.
Designadors de contingut
- Indicadors. Els indicadors utilitzats en aquest camp són: 0#.
- Subcamps. Els subcamps utilitzats en aquest camp són els següents:
$a - Repartiment d’execució (música) (R)
$b - Solista (R)
$d - Instrument doblador (R)
$n - Nombre d'intèrprets del mateix repartiment (música) (R)
$p - Repartiment alternatiu de l'execució (música) (R)
$s - Nombre total d'intèrprets (NR)
$v - Nota (R)
$2 - Font (R)
Nota: no s’utilitzen els subcamps $e-Nombre de conjunts del mateix tipus, $r-Nombre total d'individus que interpreten alhora que els conjunts i $t-Nombre total de conjunts .
Pautes d’aplicació
El camp 382 és opcional. Es recomana utilitzar un terme del Library of Congress Medium of Performance Thesaurus for Music (LCMPT) adaptat al català. S’especifica la font en el subcamp $2 amb el codi “lcmpt//cat”.
S’enregistren els instruments o les veus en el subcamp $b si van acompanyats d'un conjunt format per múltiples instruments o veus. No s’utilitza el subcamp $b per a l’instrument o veu acompanyat per un sol instrument.
Ex.: 382 0# $bsoprano$n1$aveus mixtes$2lcmpt//cat
Un instrument doblador s’enregistra en el subcamp $d després de la combinació apropiada dels subcamps $a i $n.
Ex.: 382 0# $aflauta$n1$dflautí$n1$aflauta$n2$s3$2lcmpt//cat
Els instruments alternatius es poden enregistrar en el subcamp $p seguit dels subcamps apropiats $a, $b o $d en un únic camp 382.
Ex.: 382 0# $aviolí$n1$pclarinet$n1$s1$2lcmpt//cat
No s’utilitza el subcamp $s per a conjunts nombrosos com ara una orquestra, un grup de jazz, una banda de rock, etc.
Definició i abast
El camp 383 conté un número d'ordre, un número d'opus o un número d'índex temàtic assignat a una obra musical pel compositor, l’editor o un musicòleg.
Designadors de contingut
- Indicadors. Cap dels dos indicadors no està definit; les dues posicions es deixen en blanc.
- Subcamps. Els subcamps utilitzats en aquest camp són els següents:
$a - Número d'ordre (R)
$b - Número d'opus (R)
$c - Número d'índex temàtic (R)
$d - Codi d'índex temàtic (NR)
$e - Editor associat amb el número d'opus (NR)
$2 - Font (NR)
Pautes d’aplicació
El camp 383 és opcional. Es codifica si està disponible. Es recomana utilitzar The Thematic Indexes Used in the Library of Congress/NACO Authority File per al codi que identifica l'índex temàtic. S’especifica la font en el subcamp $2 amb el codi “mlati”.
Es creen camps 383 separats per a diferents esquemes de numeració associats a una única obra.
Ex.: 383 ## $cL III:121$dLee$2mlati
383 ## $bop. 1, no. 4
Definició i abast
El camp 384 conté un conjunt de relacions tonals entre les altures de sons que determinen el centre tonal, o el centre tonal principal, d’una obra musical.
Designadors de contingut
- Indicadors.
1r:
# - Relació amb l'original desconeguda
0 - Tonalitat original
1 - Tonalitat transposada
2n: No està definit; la posició es deixa en blanc.
- Subcamps. El subcamp utilitzat en aquest camp és el següent:
$a – Tonalitat (R)
Pautes d’aplicació
El camp 384 és opcional. Es recomana codificar-lo quan està disponible per a les obres, no es codifica per a expressions. En cas de dubte, no es codifica.
Ex.: 384 0# $are major
Definició i abast
Els camps 4XX dels registres d'autoritat contenen les variants de punt d’accés que remeten des de les variants de punt d’accés als punts d’accés autoritzats (camps 1XX).
Designadors de contingut
- Etiquetes. Les variants de punt d’accés de nom (i nom-títol) es donen en camps 400, 410, 411 i 451, i les de títol, en camps 430.
- Indicadors. Els indicadors dels camps 4XX coincideixen amb els dels corresponents camps 1XX dels registres d'autoritat.
- Subcamps. Els subcamp dels camps 4XX coincideixen amb els dels corresponents camps 1XX dels registres d'autoritat. Dels subcamps propis dels camps de referències només s’utilitza el subcamp $w i el subcamp $5.
Els codis possibles en el subcamp $w són els següents:
$w/0 – Relació especial
n – No aplicable.
$w/1 – Restriccions d’ús de la traça
n – No aplicable
$w/2 – Forma anterior del punt d’accés
e - Forma anterior del punt d’accés autoritzat. El codi "e" indica que la variant de punt d’accés 4XX és una forma del punt d’accés del camp 1XX autoritzada anteriorment.
n- No aplicable
$w/3 - Visualització de la referència
a - Referència no visualitzada
$5 - Institució a la qual s'aplica el camp. El codi utilitzat en el CCUC en aquest subcamp és: ES-BaCBU.
Pautes d’aplicació
En elaborar les variants de punt d’accés corresponents a formes variants, normalment només s'han de tenir en compte les formes variants trobades en els documents que té el CCUC. Per tant, si es "copia" un registre d'una altra base, les variants de punt d’accés degudes a formes variants s'han d'adequar: en principi, s'han de desestimar les variants de punt d’accés degudes a formes variants aparegudes en documents que no té el CCUC i, si cal, afegir-ne de noves.
De les variants trobades en els catàlegs d’autoritat de referència, només s’establiran aquelles que contenen més informació que la donada en el punt d’accés autoritzat 1XX, per ex.: dos cognoms, pseudònims, etc., no es faran constar variants de formes procedents de transliteracions i/o ortografies diferents o de variants que no existeixin en documents del CCUC.
Casos especials
Presència de les conjuncions "i" o "y" entre cognoms: Es tenen en compte les formes variants que es diferencien només per l'absència/la presència de les conjuncions "i" o "y" entre cognoms. Tanmateix si el punt d’accés autoritzat 1XX conté la conjunció es farà sempre una variant de punt d’accés per la forma sense la conjunció tot i que no correspongui a una forma variant de punt d’accés.
Títols preferits de lleis d’Espanya i de Catalunya: Els títols preferits de lleis d’Espanya i de Catalunya s’estableixen a partir del seu títol oficial. Tanmateix es farà sempre una variant de punt d’accés de la forma sense la designació numèrica/cronològica tot i que no correspongui a una forma variant trobada en documents (qualifiqueu-la amb l’any si cal).
Ex.: 110 1# $aCatalunya.;$tLlei 1/2003, de 19 de febrer, d'universitats de Catalunya
410 1# $aCatalunya.$tLlei d'universitats de Catalunya
En el cas de "textos refosos", és obligatori fer sempre una variant de punt d’accés per les parts del títol que poden ser objecte de cerca (qualifiqueu-les amb l’any si cal).
Ex.: 110 1# $aEspanya.$tReal Decreto Legislativo 1/1996, de 12 de abril, por el que se aprueba el texto refundido de la Ley de propiedad intelectual, regularizando, aclarando y armonizando las disposiciones legales vigentes sobre la materia
410 1# $aEspanya.$tTexto refundido de la Ley de propiedad intelectual, regularizando, aclarando y armonizando las disposiciones legales vigentes sobre la materia
410 1# $aEspanya.$tLey de propiedad intelectual (1996)
Variants de punts d’accés locals: S’establiran variants de punts d’accés locals del CCUC (4XX $wnnna $5ES-BaCBU) per a cadascun dels punts d’accés duplicats que s’han trobat en el CCUC, llevat que es corresponguin a variants prescrites per RDA i Concrecions aprovades pel CCUC o d’aquelles que es diferencien de la forma autoritzada per errors ortogràfics i/o tipogràfics, o de codificació.
Ex.: 100 1# $aCasals, Pau,$d1876-1973
400 1# $wnnna$aCasals, Pau$5ES-BaCBU
Variants de punts d’accés anteriorment acceptats: Només l’SNB de la BC establirà les variants de punts d’accés anteriorment acceptats pel CÀNTIC (4XX $wnne o $wnnea) per als punts d’accés 1XX que un cop revisats deixen de ser vàlids.
Ex.: 100 1# $aCruyff, Johan,$d1947-2016
400 1# $wnnea$aCruyff, Johan,$d1947-
Definició i abast
Els camps 5XX dels registres d'autoritat contenen punts d’accés relacionats que remeten al punt d’accés 1XX des d'altres punts d’accés també autoritzats i que hi estan relacionats.
Cal tenir en compte que, quan s'introdueix un camp 5XX nou en un registre, s'ha de tenir cura de comprovar si existeixen registres de punts d’accés relacionats i, si escau, fer el joc de referències recíproques pertinents.
Designadors de contingut
- Etiquetes. Els punts d’accés relacionats de nom, títol i nom-títol es donen en camps 500, 510, 511 i 551, i les de títol en camps 530.
- Indicadors. Els indicadors dels camps 5XX coincideixen amb els dels corresponents camps 1XX dels registres d'autoritat.
- Subcamps. Llevat dels designadors de subcamp "$i" i "$w", que són propis dels camps de referències, els designadors de subcamp dels camps 5XX coincideixen amb els dels corresponents camps 1XX dels registres d'autoritat.
Els codis possibles en el subcamp $w són els següents:
$w/0 – Relació especial
a - Encapçalament anterior. El codi "a" indica que el punt d’accés del camp 5XX és un nom anterior del punt d’accés del camp 1XX.
b - Encapçalament posterior. El codi "b" indica que el punt d’accés del camp 5XX és un nom posterior del punt d’accés del camp 1XX.
r - Designació de relació en els subcamp $i. El codi “r” indica que no s’ha de generar cap constant de visualització associada al camp. S’ha de visualitzar el contingut del subcamp $i.
$i – Informació de relació. El subcamp $i és opcional. Conté un designador de relació de l’Apèndix K d’RDA. Es dona en majúscula la primera lletra del designador de relació i el subcamp ha d’acabar amb dos punts.
Pautes d’aplicació
Totes les relacions 5XX s’han de poder justificar en camps 670.
Només es consideren obligatoris en un registre CÀNTIC els camps 5XX relatius al casos següents:
• Entitats: nom immediatament anterior i/o immediatament posterior, així com noms relacionats amb fusions o escissions.
• Autors: nom real i pseudònims (vegeu també 6.6)
• Autors relacionats amb entitats: només en els casos de punts d’accés de noms corporatius de caps d'estat i d'altres alts càrrecs públics i en els punts d’accés de noms corporatius de papes i d'altres alts càrrecs eclesiàstics (vegeu també 6.5).
• Entitats relacionades amb autors: només en els casos de punts d’accés de noms de grups quan aquests contenen el nom d'un o més dels seus membres, i en els punts d’accés de noms d’impressors que són entitats i aquests estan relacionats amb persones o entitats.
Les relacions seqüencials en entitats corporatives relacionades que precedeixen o segueixen immediatament l’entitat corporativa identificada (nom immediatament anterior i/o nom immediatament posterior) com a resultat d’un canvi de nom, s’han d’enregistrar a partir de camps 5XX.
Quan la relació no és seqüencial o no és coneix el tipus de relació, s’enregistra en un camp 5XX sense el subcamp $w ni el subcamp $i.
Ex.:
110 1# $aCatalunya.$bDepartament de Cultura
510 1# $aCatalunya.$bDepartament de Cultura i Mitjans de Comunicació
110 1# $aCatalunya.$bDepartament de Cultura i Mitjans de Comunicació
510 1# $aCatalunya.$bDepartament de Cultura
Comentari: la relació no és seqüencial, l'entitat torna a tenir un nom que ja havia tingut.
Les relacions seqüencials s’enregistren a partir del codi "a" ("Nom anterior") o "b" ("Nom posterior") en la primera posició del subcamp "$w" dels camps 5XX.
Alternativament, es poden enregistrar a partir del codi “r” en la primera posició del subcamp "$w" conjuntament amb el subcamp “$i”.[12]
Ex.:
110 1# $aCatalunya.$bDepartament de Benestar Social
510 1# $wb$aCatalunya.$bDepartament de Benestar i Família
110 1# $aCatalunya.$bDepartament de Benestar i Família
510 1# $wa$aCatalunya.$bDepartament de Benestar Social
510 1# $wb$aCatalunya.$bDepartament d'Acció Social i Ciutadania
110 1# $aCatalunya.$bDepartament d'Acció Social i Ciutadania
510 1# $wa$aCatalunya.$bDepartament de Benestar i Família
o bé:
110 1# $aCatalunya.$bDepartament de Benestar Social
510 1# $wr$iSuccessor:$aCatalunya.$bDepartament de Benestar i Família
110 1# $aCatalunya.$bDepartament de Benestar i Família
510 1# $wr$iPredecessor:$aCatalunya.$bDepartament de Benestar Social
510 1# $wr$iSuccessor:$aCatalunya.$bDepartament d'Acció Social i Ciutadania
110 1# $aCatalunya.$bDepartament d'Acció Social i Ciutadania
510 1# $wr$iPredecessor:$aCatalunya.$bDepartament de Benestar i Família
Ex.:
100 1# $aDay Lewis, C.$q(Cecil),$d1904.1972
500 1# $aBlake, Nicholas,$d1904-1972
100 1# $aBlake, Nicholas,$d1904-1972
500 1# $aDay Lewis, C.$q(Cecil),$d1904-1972
o bé:
100 1# $aDay Lewis, C.$q(Cecil),$d1904-1972
500 1# $wr$iIdentitat alternativa:$aBlake, Nicholas,$d1904-1972
100 1# $aBlake, Nicholas,$d1904–1972
500 1# $wr$iIdentitat real:$aDay Lewis, C.$q(Cecil),$d1904-1972
Aquest camp és d’aplicació obligatòria si aplicable per als catalogadors de les biblioteques universitàries que vulguin complir amb el perfil del PDI de REBIUN per enregistrar les relacions que la persona manté amb la institució (vegeu especificacions)
Definició i abast
El camp 643 conté el lloc i editor/entitat editora de la col·lecció representada en el camp 1XX del registre d’autoritat d'una col·lecció. També hi poden ser presents els volums/dates als quals s'aplica la informació de la publicació.
Designadors de contingut
- Indicadors. Cap dels dos indicadors no està definit; les dues posicions es deixen en blanc.
- Subcamps. Els subcamps utilitzats en aquest camp són els següents:
$a - Lloc (R)
$b - Editor/entitat editora (R)
$d - Volums/dates als quals s'aplica el lloc i editor/entitat editora (NR). Menció utilitzada només quan les dades contingudes en el subcamp $a no s’apliquen a tots els documents de la col·lecció.
Pautes d’aplicació
Aquest camp és d’ús exclusiu per als registres d’autoritat de col·leccions. Vegeu el tractament específic a l’apartat 6.7
La puntuació ISBD associada amb els elements del peu d'impremta no va inclosa en el registre MARC.
Ex.: 130 #0 $aAzimut
643 #0 $aValls$bCossetània
130 #0 $aArnau de Vilanova
643 ## $aBarcelona$bClub Arnau de Vilanova$d1
643 ## $aBarcelona$bLa Llar del Llibre$d<2-8>
Definició i abast
El camp 663 inclou el text explicatiu i els punts d'accés autoritzats per a les relacions entre un camp 100 i altres camps 100 i que no es poden relacionar adequadament a partir d’ un o més camps 500 de referències de “vegeu també”.
Designadors de contingut
- Indicadors. Cap dels dos indicadors no està definit; les dues posicions es deixen en blanc.
- Subcamp. El subcamp utilitzat en aquest camp és el següent:
$a -Text explicatiu (R)
$b - Encapçalament al qual es remet (R)
Pautes d'aplicació
El camp 663 és opcional. En general, s’utilitza quan una persona utilitza més de dues identitats, quan més d'una persona comparteix una identitat o quan diverses persones utilitzen el mateix pseudònim. No s’utilitza el camp 663 per mostrar relacions entre entitats corporatives o entre persones i entitats corporatives.
El sistema Alma no gestiona el camp 663, és per aquest motiu que es recomana seguir el model contemplat a l’apartat 6.6.
Definició i abast
En el camp 667 s'inclouen les notes no especificades en la resta de camps de notes. La informació continguda en aquest camp pot ser permanent o temporal i no necessita ser redactada de manera apropiada per a la seva visualització pública. Cada nota general es dona en un camp 667 separat.
Designadors de contingut
- Indicadors. Cap dels dos indicadors no està definit; les dues posicions es deixen en blanc.
- Subcamp. El subcamp utilitzat en aquest camp és el següent:
$a - Nota general no pública (NR). El subcamp $a conté una nota general interna.
Pautes d'aplicació
El camp 667 és opcional[13]. S'utilitza per donar informació que pot ser útil a altres catalogadors, per exemple:
a) No és el mateix que ...
(Es pot utilitzar quan se sap que hi ha una persona, família, entitat corporativa, etc. que es pot confondre amb l’establerta en el camp 1XX del registre, però que no tenen registre d'autoritat a la base.)
b) No s'ha de confondre amb: [punt d’accés de l'altre registre]
(Es pot utilitzar quan hi ha dues persones, famílies, entitats corporatives, etc. diferents -cadascuna amb el seu registre d'autoritat-, els punts d’accés de les quals són molt similars i és fàcil atribuir erròniament el punt d’accés de l’una a l'altra. Normalment, en cadascun dels registres relacionats es fan notes recíproques.
Observeu que, quan els punts d’accés ja han estat diferenciats per l'addició de dates o altres qualificadors, la nota "No s'ha de confondre amb: ...." pot ser innecessària. Tanmateix, quan un punt d’accés sense qualificadors és semblant a un altre amb qualificadors, la nota 667 pot ser útil.)
Ex.: Registre existent:
100 1# $aTrias, Josep M.$q(Josep Maria)
667 ## $aNo s'ha de confondre amb: Trias, Josep M.
Comentari: El camp 667 s'ha introduït en el registre en crear el registre nou
Registre nou:
100 1# $aTrias, Josep M.
667 ## $aNo s'ha de confondre amb: Trias, Josep M. (Josep Maria)
c) Per a obres publicades abans/després de [data]
(Es pot utilitzar per a canvis en el nom d'un govern causats per canvis en la seva llengua oficial)
d) ÚS TEMÀTIC: aquest punt d’accés no és vàlid com a matèria. Les obres sobre aquesta persona són entrades sota [el punt d’accés de l'altre registre]
(S'utilitza en els casos que el registre no pot ser utilitzat com a matèria --el valor de 008/pos.11 és “n” i 008/15 és “b”--. Entre altres casos, aquesta situació es produeix en punts d’accés de noms corporatius de caps d'estat i d'altres alts càrrecs públics, en els punts d’accés de noms corporatius de papes i d'altres alts càrrecs eclesiàstics, en els punts d’accés denoms de persona amb més d’una identitat i en noms de família.)
Ex.:
110 2# $aEsglésia Catòlica.$bPapa (1513-1521 : Lleó X)
500 0# $aLleó$bX,$cpapa,$d1475-1521
667 ## $aÚS TEMÀTIC: aquest punt d’accés no és vàlid com a matèria. Les obres sobre aquesta persona són entrades sota Lleó X, papa, 1475-1521
e) ÚS DESCRIPTIU: aquest punt d’accés és vàlid ...
(S'utilitza en els casos que el registre es pot utilitzar en determinats casos, p. ex. jurisdiccions que van existir en un període concret, etc.)
Sumari
1.1 Catàlegs d’autoritats de referència
1.2 Catàlegs bibliogràfics de referència
2. Fonts altres que els catàlegs de referència
2.1.1 Citació de l'entrada principal
2.1.3 Citació de la menció d'edició o data
2.2.1 Citació de la localització de la informació
2.2.2 Citació de la informació
Bases de dades bibliogràfiques
Bases de dades d'autoritatsaltres que els catàlegs de referència
El camp 670 s'utilitza per justificar el punt d’accés autoritzat (1XX i 5XX). Pot contenir també
informació per a justificar algunes referències que es consideren necessàries per a identificar la persona, la família, l’entitat corporativa o l’obra anomenada en el punt d’accés, o per a aclarir la relació del punt d’accés autoritzat del registre amb altres punts d’accés autoritzats del catàleg d'autoritat.
Opcionalment la citació d'una font consultada en la qual no s'ha trobat informació sobre el punt d’accés es dona en el camp 675 (Font on no s'ha trobat informació).
- Indicadors. Cap dels dos indicadors no està definit; les dues posicions es deixen en blanc.
- Subcamps. Els subcamps utilitzats en aquest camp són els següents:
$a - Citació de la font (NR). El subcamp $a conté la citació d'una obra publicada o la descripció de qualsevol altra font o acció que doni informació sobre el punt d’accés (per exemple, una trucada telefònica a l'editor).
$b - Informació trobada (NR). El subcamp $b conté, entre parèntesis, la menció de la informació trobada a la font. Aquest subcamp pot incloure també informació sobre la localització de la informació dins la font (per exemple, "portada", "coberta", "pàgina", etc.). Múltiples ocurrències d'informació/localització dins d'una mateixa font són donades en un únic subcamp $b.
El primer camp 670 és utilitzat normalment per citar el catàleg de referència o el document catalogat que motiva la creació del punt d’accés i per donar la informació que s'hi ha trobat. Tanmateix, en alguns casos s'han de donar camps 670 addicionals per a citar altres fonts en les quals s'ha trobat informació pertinent. En principi, no és necessari crear camps 670 diferents per a documentar la mateixa informació en fonts diferents. Tampoc no és necessari crear un camp 670 per a cadascuna de les fonts consultades; s'han de triar les que són suficientment importants per a ser anotades en el registre d'autoritat.
1.1 Catàlegs d’autoritats de referència
Els catàlegs d’autoritats de referència es citen per la forma normalitzada establerta per a CÀNTIC.
a) La citació normalitzada del catàleg d’autoritats de la Biblioteca de Catalunya es dona seguint el model:
670 ## $aLENOTI, consulta feta el <dia> de <mes>, <any>$b(punt d’accés: <forma autoritzada de la BC puntuada>)
Es recomana que es justifiqui també el punt d’accés autoritzat amb un camp 670, a partir del document catalogat en el CCUC. Si no és el primer, a partir del document publicat més antic que existeixi en el CCUC.
Ex.: 100 1# $aCorbatón, Maria Àngels
400 1# $aCorbatón Ripollés, Maria Àngels
670 ## $aLENOTI, consulta feta el 2 de febrer, 2017$bpunt d’accés (Corbatón, Maria Àngels)
670 ## $aMor una vida, es trenca un amor, 2005:$bportada (Maria Àngels Corbaton)
b) La citació normalitzada del catàleg d’autoritats de la Biblioteca Nacional d’Espanya es dona seguint el model:
670 ## $aAutoridades BNE, consulta feta el <dia> de <mes>, <any>$b(punt d’accés: <forma autoritzada de la BNE puntuada>)
Ex.: 100 1# $aCarrasco, Luis$q(Carrasco Llamas)
400 1# $aCarrasco Llamas, Luis
670 ## $aAutoridades BNE, consulta feta el 22 de setembre, 2006$b(punt d’accés: Carrasco, Luis (Carrasco Llamas))
c) La citació normalitzada del catàleg d’autoritats de la Library of Congress es dona seguint el model:
670 ## $aLC/NAF, consulta feta el <dia> de <mes>, <any>$b(punt d’accés: <forma autoritzada de la LC puntuada>)
Ex.: 100 1# $aPedler, R. H.$q(Robin H.)
400 1# $aPedler, Robin H.
670 ## $aLC/NAF, consulta feta el 16 de desembre, 2005$b(punt d’accés: Pedler, R. H. (Robin H.))
1.2 Catàlegs bibliogràfics de referència
Els catàlegs bibliogràfics de referència es citen per la forma normalitzada establerta per a CÀNTIC seguint els models:
670 ## $aCatàleg BC, consulta feta el <dia> de <mes>, <any>$b(punt d’accés: <forma de la BC puntuada>)
670 ## $aCatálogo BNE, consulta feta el <dia> de <mes>, <any>$b(punt d’accés: <forma de la BNE puntuada>)
670 ## $aLC Catalog, consulta feta el <dia> de <mes>, <any>$b(punt d’accés: <forma de la LC puntuada>)
670 ## $aWorldCat, consulta feta el <dia> de <mes>, <any>$b(punt d’accés: <forma de l’OCLC puntuada>)
Ex.: 670 ## $aWorldCat, consulta feta l’1 de juliol, 2007$b(punt d’accés: Breay, Phillis)
2. Fonts altres que els catàlegs de referència
La citació de la font ha d'incloure informació suficient per a identificar-la. Quan la font és una font bibliogràfica, normalment el títol propi i la menció d'edició o una data són suficients per a la seva identificació.
En els apartats següents s’estableixen les pautes que s'han seguir per a anotar els elements que poden formar part de la citació d'una font.[14]
2.1.1 Citació de l'entrada principal
Quan el títol propi no és distintiu, la citació de la font ha d'incloure el nom del creador. Si el punt d’accés autoritzat de l’obra és el mateix que el títol propi més un qualificador, es pot proporcionar aquest punt d’accés autoritzat en lloc del títol propi per evitar ambigüitats.
Ex.: 100 1# $aFauró i Mañà, Maria
670 ## $aFauró i Mañà, Maria. Besalú, 1997:$bportada (Maria Fauró i Mañà)
Ex.: 100 1# $aMartí i Maltas, Sergi,$d1975
670 ## $aBanyera (Pel·lícula cinematogràfica : 2020), 2020:$bfotogrames de crèdits (Sergi Martí i Maltas)
Ex.: 100 1# $aMaymó, Sílvia
670 ## $aFreixa, Lourdes. Reproducció, 1999:$bportada (Sílvia Maymó)
Quan el títol és relativament breu, se cita de manera completa. Quan és llarg, el títol es pot abreujar amb la utilització dels senyals d'omissió ( ... ) després de les cinc primeres paraules o per mitjà de l’abreujament de les paraules. En abreujar un títol s'ha de tenir cura de no ometre informació essencial per a identificar el document i/o per a determinar la matèria de què tracta.
Ex.: 100 1# $aMartín Molleví, Sebastià
670 ## $aCorbes el·líptiques mòdul N i aplicacions criptogràfiques, 1998:$bportada (Sebastià Martín Molleví)
Ex.: 100 1# $aBowers, Paul A.$q(Paul Applegate),$d1911-
670 ## $aObstetrical Soc. of Phila. records, 1946-1993:$bportada (Paul A. Bowers)
Ex.: 100 1# $aMartínez Tur, Vicente
670 ## $aCaracterísticas y gestión de las instalaciones deportivas ... 1998:$bportada (Vicente Martínez Tur)
2.1.3 Citació de la menció d'edició o data
La menció d'edició o la data de la font és seguida per dos punts quan l'element següent és la primera localització. Quan la menció d'edició o la data de la font és seguida directament i entre parèntesis per la informació trobada, no es posen els dos punts.
Ex.: 670 ## $aPlan general de cuentas, 1988:$bportada (Edolier Cassio de Morais)
Ex.: 670 ## $aGran enciclopèdia catalana, segona edició$b(Toda Asnar; morta el 970/975; reina de Pamplona)
La citació de la data utilitzada per a identificar la font pot presentar la casuística següent:
A. Publicacions monogràfiques i col·leccions. Quan el document font és una publicació monogràfica o una col·lecció, normalment la citació de la data de publicació té la mateixa forma que tindria en el corresponent registre bibliogràfic.
Ex.: Registre bibliogràfic de la font citada:
264 #1 $aBarcelona :$bGestión 2000,$c1999
Registre d'autoritat on se cita la font:
670 ## $aL'acció social de l'empresa, 1999:$bportada (Francisco Abad)
Els símbols utilitzats amb la data de publicació en els registres bibliogràfics --, "?", "-", etc.-- també s'utilitzen en el camp 670. Tanmateix, les dates de publicació que, per norma, en els registres bibliogràfics es donen entre claudàtors, es posen sense claudàtors quan se citen en camps 670.
Ex.: Registre bibliogràfic de la font citada:
264 #1 $aMt. Kisko :$bFutura Pub. Co.,$c1977-
Registre d'autoritat on se cita la font:
670 ## $aA new image of man ... 1977- :$bpt. 1, pàgina 1 (International Research Institut for Man-Centered Enviromental Sciences and Medicine)
Ex.: Registre bibliogràfic de la font citada:
264 #1 $aBarcelona :$bPòrtic,$c1889
500 ## $aLa data de publicació hauria de llegir-se: 1989
Registre d'autoritat on se cita la font:
670 ## $aJoc per a solitaris, 1989:$bportada (Jordi Viader)
Quan en el registre bibliogràfic de la font citada figuren la data de publicació d'un calendari no gregorià i, entre claudàtors, la data equivalent del gregorià, en el camp 670 només es dona, sense claudàtors, la data del calendari gregorià.
Ex.: Registre bibliogràfic de la font citada:
264 #1 $aA Paris :$bchez F. Buisson ...,$can 7 de la République [1798 o 1799]
Registre d'autoritat on se cita la font:
670 ## $aVoyage dans l'intérieur de la Chine et en Tartarie,1798 o 1799:$bportada (J. Castéra)
B. Publicacions en sèrie que no són col·leccions. Quan el document font és una publicació en sèrie que no és una col·lecció, en lloc de la data de publicació es dona la designació cronològica del número en què s'ha trobat la informació.
Les dades de la numeració es transcriuen en la forma i la llengua en què apareixen en el número, però els numerals aràbics substitueixen els altres numerals o els numerals escrits en lletres, i les abreviatures normalitzades són utilitzades en lloc de les paraules. La paraula o abreviatura que inicia la numeració es posa en majúscula.
Ex.: 670 ## $aQuaderns de psicologia evolutiva defectiva, Oct. 1986:$bportada (Institut de Psicologia Defectiva de Tarragona)
Comentari: El número en el qual s'ha trobat la informació té la numeració " Vol. 1, núm. 3 (oct. 1986)"
Quan la publicació en sèrie no té designació cronològica, es dona la designació numèrica i, entre parèntesis, la data de publicació del número en què s'ha trobat la informació.
Ex.: 670 ## $aStudies in Confederate history, No. 1 (1966):$bportada (Confederate Historical Society)
Comentari: La publicació no té designació cronològica. El número en el qual s'ha trobat la informació té designació numèrica "no. 1" i va ser publicat el 1966.
Quan la publicació en sèrie és un recurs electrònic remot es dona la data en què es va fer la consulta de la manera següent: número del dia, nom del mes en català i número de l'any complet (per exemple, 15 d’agost, 1999). Es dona la designació cronològica del número o la designació numèrica com a citació de la localització de la informació trobada.
Ex.: 670 ## $aLa Vanguardia, via WWW, consulta feta el 23 de setembre, 2014:$b30 d’octubre, 2006, pàgina 35 (Magí Brufau Estrada; mort a Reus, 29 d’octubre, 2006)
Quan la publicació es troba dins d’una base de dades, citeu com a document font la base de dades, seguida de la data en què es va fer la consulta. Es dona el títol de la publicació periòdica seguida de la designació cronològica del número o la designació com a citació de la localització de la informació trobada
Ex.: 670 ## $aRACO, via WWW, consulta feta el 3 d’octubre, 2014:$bHipertext.net, No. 8 (2010) pàgina Emergencia e interactividad (Joan Soler-Adillon)
Comentari: La publicació no té paginació, es dona el títol de l’article per indicar la localització.
C. Recursos electrònics remots. Quan el document font és un recurs electrònic remot, en lloc de la data de publicació es dona la data en què es va fer la consulta de la manera següent: número del dia, nom del mes en català i número de l'any complet (per exemple, 15 d’agost, 1999, 19 de maig, 1998, etc.).
Ex.: 670 ## $aCol·legi Oficial d'Odontòlegs i Estomatòlegs de Catalunya, via WWW, consulta feta el 18 d’octubre, 2007:$bpàgina principal (COEC)
Ex.: 670 ## $aGoogle Books, via WWW, consulta feta el 23 de setembre, 2014:$bWilliams, H. Thomas Hastings, 2005, pàgina 100 (New York Academy of Sacred Music)
D. Fonts no bibliogràfiques. Quan la font no és una font bibliogràfica (per exemple, una trucada telefònica a l'editor, una carta de l'autor, etc.), en lloc de la data de publicació es dona la data de comunicació de la informació de la manera següent: número del dia, nom del mes en català i número de l'any complet (per exemple, 15 d’agost, 1999, 19 de maig, 1998, etc.).
Ex.: 670 ## $aTrucada telefònica a l'Ajuntament de Fornells de la Selva, 5 de novembre, 1999$b(segon cognom: Torra)
En els registres de nom personal s'anoten totes les formes del nom trobades a la font principal del document que es cataloga. Les formes trobades en altres fonts del document només s'anoten si afegeixen informació important (per exemple, una forma més desenvolupada) i/o justifiquen referències. Les dates de naixement i/o mort es donen quan apareixen en les fonts consultades.
En els registres de nom d'entitat, la citació de la informació trobada ha d'incloure tots els elements de la jerarquia necessaris per a establir el punt d’accés autoritzat i/o les variants de punt d’accés del registre, però es poden ometre la resta d'elements trobats a la font. Tanmateix, normalment s'anoten el lloc i les dates d'un congrés, etc., tot i que aquests qualificadors no s'incloguin en l'encapçalament genèric de la sèrie de congressos, etc.
Ex.: 110 1# $aCatalunya.$bServei d'Acció Comarcal
410 1# $aCatalunya.$bDirecció General de Política Territorial.$bServei d'Acció Comarcal
670 ## $aDiagnosi comarcal de la Ribera d'Ebre, 1989:$bportada (Generalitat de Catalunya, Direcció General de Política Territorial, Servei d'Acció Comarcal)
Comentari: A la portada apareix: Generalitat de Catalunya, Departament de Política Territorial i Obres Públiques, Direcció General de Política Territorial, Servei d'Acció Comarcal
Ex.: 111 2# $aCongrés de Centres d'Estudis de Parla Catalana
670 ## $aCongrés de Centres d'Estudis de Parla Catalana (1r : 1991 : Lleida, Catalunya). Actes, 1994:$bportada (1r. Congrés de Centres d'Estudis de Parla Catalana; celebrat a Lleida, 19-20 d'abril 1991)
Ex.: 111 2# $aCongreso Internacional de Tribunales de Cuentas
670 ## $aMemoria del Primer Congreso Internacional de Tribunales de Cuentas, 1954:$b portada (celebrat a l'Havana, 2-9 de novembre, 1953)
2.2.1 Citació de la localització de la informació
Quan el lloc concret de la font on s'ha trobat la informació és una dada pertinent i aquest lloc no es pot deduir del context, la informació va precedida de la seva localització dins de la font. Generalment, no es dona la localització quan la font és un document organitzat alfabèticament, un document manuscrit o d'arxiu, un recull factici, una font no bibliogràfica, etc.
Ex.: 670 ## $aJoyce en España, 1994:$bportada (Francisco García Tortosa)
Comentari: La localització és una dada pertinent i no es pot deduir del context
Ex.: 670 ## $aTrucada telefònica a Edicions de la Magrana, 29 d’octubre 1999$b(nom complet: Marta Puig i Sabanés)
Comentari: La localització no és una dada pertinent
Ex.: 670 ## $aWhite, J. Papers, 1796-1906$b(Hannah White Richardson)
Comentari: El document és material d'arxiu
Ex.: 670 ## $aGran enciclopèdia catalana, segona edició $b(Pausànies)
Comentari: El document font està organitzat alfabèticament i la localització de la informació es pot deduir de la forma del nom de l'epígraf
En anotar les localitzacions s'utilitzen termes i abreviatures normalitzats. Les pàgines, els volums, etc. no numerats es donen sense claudàtors, tot i que en els corresponents registres bibliogràfics vagin entre claudàtors. El substitut de la portada se cita com a "portada". El verso de portada es cita com a “verso de portada” Les pàgines de la coberta se citen de la manera següent:
coberta............................................... per a la cara exterior de la coberta anterior
pàgina 2 de la coberta...........................per a la cara interior de la coberta anterior
pàgina 3 de la coberta...........................per a la cara interior de la coberta posterior
pàgina 4 de la coberta...........................per a la cara exterior de la coberta posterior
Les solapes anterior i posterior se citen respectivament com a "solapa anterior" i "solapa posterior".
Ex.: 670 ## $aA new image of man ... 1977- :$bpt. 1, pàgina 1 (International Research Institut for Man-Centered Enviromental Sciences and Medicine)
Ex.: 670 ## $aDe la Safor a la Cuba colonial, 1999:$bpàgina 4 de la coberta (Ajuntament de Benirredrà)
Ex.: 670 ## $aParròquia de Castellbisbal, 1998:$bportada (Albert Ruiz i Elias) solapa anterior (nascut al Masnou, 1944)
Quan en una mateixa font es troba informació en localitzacions diferents, normalment s'anota en primer lloc la informació trobada en la font principal del document i, després, la de la resta de localitzacions. Les unitats de localització/informació diferents se separen per un espai (Excepció: les unitats de localització/informació extretes de números diferents d'una mateixa publicació en sèrie se separen per punt i coma). Cada localització és seguida, entre parèntesis, per les dades que s’hi han trobat. Tanmateix, diferents localitzacions amb la mateixa informació es poden compactar en una única unitat de localització/informació i, si hi ha més de dues localitzacions, les segones i les següents es poden substituir per "etc." (per exemple, "pàgina 316, etc." en lloc de "pàgina 316-325, 329-331, 342"). En casos complexos, dues o més unitats de localització/informació amb localitzacions i informacions diferents es poden compactar en una única unitat.
Ex.: 670 ## $aTorner i Planell, Jordi. Calaf, 1999:$bportada (Jaume Mas) pàgina 7 (Jaume Mas i Parés)
Ex.: 670 ## $aThe grunts, 1976:$bvol. 1-3, portada (Charles R. Anderson) vol. 2, pàgina 316, etc. (ex-marí; nascut a Illinois, 1943; professor d'anglès i japonès)
2.2.2 Citació de la informació
La citació de la informació trobada es dona entre parèntesis i després de la seva localització, si n'hi ha. Dins dels parèntesis, les dades que pertanyen a la mateixa unitat d'informació normalment se separen amb una coma i les diferents unitats d'informació se separen amb un punt i coma.
Ex.: 670 ## $aQui és qui a les lletres catalanes, 1991$b(Obiols i Puigpinós, Joan; nascut a Peramola, Alt Urgell, 5 de març, 1952; mestre i professor de batxillerat; escriptor)
Quan la mateixa informació apareix en diferents localitzacions d'una única font, la informació no es repeteix; si es considera necessari donar les diferents localitzacions, es fa de forma compactada.
Ex.: 670 ## $aHistòria de Catalunya, 1987- :$bvol. 1-3, portada (Rosa Pocar) vol. 1, pàgina 3 (nascut a Barcelona, 1946; professora d'història)
La citació dels noms, noms-títols i títols té un tractament diferent al de la resta d'informació. A continuació es donen les pautes per a l'anotació d'aquests dos tipus d'informació.
A. Nom (noms, noms-títols i títols). Quan el punt d’accés autoritzat 1XX, les variants de punts d’accés 4XX o punts d’accés relacionats 5XX que es volen justificar apareixen citats exactament igual en el títol del document font, no és necessari repetir el nom corresponent en el subcamp $b.
Ex.: 670 ## $aGuía del Museo Thyssen-Bornemisza, 1998
i no $aGuía del Museo Thyssen-Bornemisza, 1998:$bportada (Museo Thyssen-Bornemisza)
El document catalogat que motiva la creació del punt d’accés autoritzat se cita normalment en el primer camp 670. En la majoria dels casos, aquest document conté una o més formes del nom. A vegades, però, el document no conté cap forma del nom. Quan es produeix aquesta situació, en el subcamp $b es dona la frase "no conté el nom" entre parèntesis. Això suposa que el punt d’accés autoritzat s'ha de justificar en un o més camps 670 addicionals.
Ex.: 100 1# $aRoquer, Marià
670 ## $aCarta del liberal arrepentido a su confesor, no abans de 1824$b(no conté el nom)
670 ## $aEnciclopèdia.cat, consulta feta el 26 de gener, 2010$b(Marià Roquer; segle XIX; dominicà; publicà les Cartas de un liberal arrepentido)
Els noms es transcriuen tal com apareixen a la font citada independentment de la forma dels punts d’accés autoritzats i/o de les variants; els noms no es tradueixen i els seus termes no s'abreugen ni es desenvolupen i s'ha de mantenir el seu ordre de presentació a la font. Tanmateix, els noms que apareixen a la font en una escriptura no llatina, se citen transliterats segons el sistema utilitzat. Així mateix, quan el nom trobat a la font no està en cas nominatiu, el nom es dona en el cas en què figura a la font precedit i/o seguit de senyals d'omissió.
B. Resta d'informació. La informació que no és citació de nom, nom-títol i títol es registra de manera tan breu com sigui possible. Les paraules es poden abreujar sempre que el context deixi clar el seu significat. Normalment, la informació que no es presenta a la font en català es tradueix al català i/o es parafraseja o es resumeix en català. Tanmateix, els termes que figuren a la font juntament amb els noms i que es poden fer servir per a resoldre conflictes entre el punt d’accés autoritzat i/o variants (per exemple, títols de tractament o de càrrec, inicials que indiquen grau acadèmic o pertinença a un organisme, etc.) es transcriuen com si fossin noms: no es tradueixen, no s'abreugen ni es desenvolupen, i no s'altera el seu ordre de presentació.
Les dates se citen de la forma següent: número del dia, nom del mes en català i número de l'any complet (per exemple, 15 d’agost, 1999, 19 de maig, 1998, etc.).
Cal tenir en compte que la tipologia de documents establerta en aquest apartat no és exhaustiva i que els seus tipus no són excloents. Per això, a vegades, per redactar adequadament una nota del camp 670 s'han d'utilitzar alhora pautes corresponents a més d'un tipus de document.
Les obres de referència amb formes de citació normalitzades acceptades se citen per aquestes formes (vegeu Apèndix B). La resta d'obres de referència se citen seguint les pautes corresponents al(s) tipus a què pertany el document -publicació monogràfica, publicació periòdica, recurs electrònic remot, etc.
Quan l'obra de referència està organitzada alfabèticament i l'epígraf sota el qual s'ha trobat la informació és suficient per a localitzar-la, en lloc de la localització per volum, pàgina, etc., es dona l'epígraf com a primer element d'informació dins del parèntesis. Si l'epígraf no és una de les formes del nom utilitzades per elaborar el punt d’accés autoritzat o alguna de les variants, l'epígraf és precedit per la paraula "sota".
Ex.: 100 1# $aFerran, Antoni,$d1786-1857
670 ## $aDiccionario de artistas de Cataluña, Valencia y Baleares, 1980-1981 $b(Ferran, Antoni; nascut a Barcelona, 1786; mort a Barcelona, 1857; pintor)
Ex.: 110 2# $aEscola d'Arts i Oficis (Terrassa, Catalunya)
670 ## $aGran enciclopèdia catalana, segona edició $b(sota Terrassa: Escola d'Arts i Oficis)
Bases de dades bibliogràfiques
Les bases de dades bibliogràfiques amb formes de citació normalitzades acceptades se citen per aquestes formes (vegeu Apèndix B).
En elaborar un registre d'autoritat, es pot fer ús de la informació trobada en els registres bibliogràfics de les bases de dades consultades a més a més del camp 670 del document que motiva la creació del registre.
- Citació de la font ($a). Quan la font consultada és la publicació de tota o d'una part d'una base de dades bibliogràfica, la font se cita seguint les pautes corresponents al(s) tipus de document a què pertany -publicació monogràfica, publicació periòdica, etc.
Quan la font consultada no és la publicació de tota o de part de la base, sinó que és la mateixa base (per exemple, quan la base consultada és el catàleg manual o en línia d'una biblioteca), la font se cita de la manera següent:
$aCatàleg del/de l'/de la [nom de l'entitat] o [citació normalitzada], [data de la consulta]
- Informació trobada ($b). El punt d’accés autoritzat sota el qual s'ha trobat la informació a la base de dades sempre es dona com a primer element del subcamp $b.
Normalment, el model per a citar la informació trobada és:
$b(punt d’accés: [dades]; ús: [dades])
- punt d’accés es refereix a la forma del nom trobada en els punts d'accés.
- ús es refereix als noms que figuren al cos dels registres, normalment en les mencions de responsabilitat, que són transcripcions exactes de les formes que apareixen en els documents.
Quan el punt d’accés autoritzat que s’ha elaborat coincideix amb el trobat a la base, normalment n’hi ha prou de registrar el punt d’accés autoritzat trobat a la base. Quan no coincideixen, normalment n’hi ha prou donant el punt d’accés autoritzat trobat a la base i els usos que justifiquen el nostre punt d’accés autoritzat.
Ex.: 100 1# $aLavalle, José Antonio de,$d1926-
670 ## $aArte textil del Perú, 1988:$bportada (José Antonio de Lavalle)
670 ## $aCatàleg de la Biblioteca Nacional del Perú, consulta feta el 20 de setembre, 2012$b(punt d’accés: Lavalle Vargas, José Antonio de, 1926- ; ús: José Antonio de Lavalle)
Les bases de dades d’autoritats amb formes de citació normalitzades acceptades se citen per aquestes formes (vegeu Apèndix B).
En elaborar un registre d'autoritat, es pot fer ús de la informació trobada en els registres d’autoritat de les bases de dades consultades a més a més del camp 670 del document que motiva la creació del registre.
- Citació de la font ($a). Quan la font consultada és la publicació de tota o d'una part d'una base de dades d'autoritat, la font se cita seguint les pautes corresponents al(s) tipus de document a què pertany -publicació monogràfica, publicació periòdica, etc.
Quan la font consultada no és la publicació de tota o de part de la base, sinó que és la mateixa base (per exemple, quan la base consultada és el catàleg d'autoritats manual o en línia d'una biblioteca), la font se cita de la manera següent:
$aCatàleg d'autoritats del/de l'/de la [nom de l'entitat] o [citació normalitzada], [data de la consulta]
- Informació trobada ($b). El punt d’accés autoritzat trobat a la base de dades sempre es dona com a primer element del subcamp $b.
El model per a citar la informació trobada en una base de dades d'autoritats és el següent:
$b(punt d’accés: [dades]; punts d’accés relacionats: [dades]; punts d’accés anteriors: [dades]; punts d’accés posteriors: [dades]; variants de punt d’accés: [dades]; altra informació: [dades])
- punt d’accés es refereix al punt d’accés acceptat del camp 1XX
- punts d’accés anteriors es refereix als punts d’accés acceptats per als noms anteriors de l'entitat (5XX $w a)
- punts d’accés posteriors es refereix als punts d’accés acceptats per als noms posteriors de l'entitat (5XX $w b)
- punts d’accés relacionats es refereix als punts d’accés acceptats relacionats amb el punt d’accés del camp 1XX, però que no són ni punts d’accés anteriors ni posteriors (per exemple, el punt d’accés d'un pseudònim, els punts d’accés de dues entitats fusionades, etc.)
- variants de punt d’accés es refereix a formes del punt d’accés no acceptades
- altra informació es refereix a dades diferents dels punts d’accés i variant de punt d’accés trobats a la font que es consideren d'interès
Quan el punt d’accés autoritzat que s’ha elaborat coincideix amb el que s’ha trobat a la base de dades, normalment n’hi ha prou de registrar els punts d’accés autoritzats i relacionats trobats a la base (camps 1XX i 5XX). Quan no coincideixen, normalment n’hi ha prou donant el punt d’accés autoritzat 1XX trobat a la base i les variants de punt d’accés i punts d’accés relacionats que justifiquen els nostres punts d’accés autoritzats (camps 1XX i 5XX).
Ex.: 100 1# $aAndouard, A.$q(Ambroise),$d1839-1914
670 ## $aNouveaux éléments de pharmacie, 1892:$bportada (A. Andouard)
670 ## $aBNF Autorités, consulta feta el 17 d’octubre, 2014$b(punt d’accés: Andouard, Ambroise (1839-1914))
Comentari: BNF Autorités no és un catàleg de referència per a CÀNTIC per tant no es pot adoptar el seu punt d’accés; tanmateix aporta informació que justifica el camp 100 del registre CÀNTIC.
Els recursos electrònics remots amb formes de citació normalitzades acceptades (vegeu Apèndix B) se citen per aquestes formes.
En citar la informació trobada en recursos electrònics remots, es dona el següent: la citació del document (amb la data de consulta), la modalitat d'accés, la localització -si és necessària- i la informació trobada. Normalment no es dona la URL (Uniform Resource Locator), ja que és una dada que canvia sovint.
Ex.: 670 ## $aCol·legi Oficial d'Odontòlegs i Estomatòlegs de Catalunya, via WWW, consulta feta el 18 d’octubre, 2007:$bpàgina principal (COEC)
Quan la font de la informació és una trucada telefònica, una carta, etc., es dona una breu descripció de la font, la data de la comunicació i la informació obtinguda. La descripció de la font es pot fer en termes genèrics (per exemple, "Informació facilitada per l'autor", "Informació facilitada per l'editor", etc.) o especificant el tipus de mitjà de comunicació utilitzat (per exemple, "Trucada telefònica a l'autor", "Carta de l'editor", etc.). En aquest últim cas, no és necessari indicar la modalitat concreta del mitjà (per exemple, si la carta ha estat rebuda per FAX o per correu electrònic, etc.). Quan la font citada és una trucada telefònica a una entitat, generalment es dona el nom de l'entitat amb preferència al càrrec o al nom de la persona contactada.
Ex.: 670 ## $aCarta de l'Instituto Nacional de Investigación y Tecnología Agraria y Alimentaria, 16 de desembre, 1999$b(nom complet: Sonia Martín Albertos; nascuda el 25 d’octubre, 1963)
Comentari: La carta ha estat rebuda per FAX
Ex.: 670 ## $aTrucada telefònica al Timber Management, 12 de maig, 1993$b(diferent del Timber Management Research; Timber Mgt. depèn del National Forest System; Timber Mgt. Res. depén del Forest Service Research; el Nat. Forest Sys. i el Forest Serv. Res. depenen de l'United States, Forest Service)
Definició i abast
El camp 675 conté les citacions de les fonts consultades on no s'ha trobat informació sobre el punt d’accés 1XX d'un registre de punt d’accés acceptat.
El camp 675 no és repetible i les diferents fonts consultades s'han de citar en un sol camp 675.
Les citacions i la informació que s'anoten en aquest camp no cal que siguin redactades de manera apropiada per a la seva visualització pública.
La citació de les fonts consultades on s'ha trobat informació sobre el punt d’accés es donen en camps 670 (Font de les dades trobades).
Designadors de contingut
- Indicadors. Cap dels dos indicadors no està definit; les dues posicions es deixen en blanc.
- Subcamp. El subcamp utilitzat en aquest camp és el següent:
$a - Citació de la font (R)
Pautes d'aplicació
El camp 675 és opcional. S'utilitza per citar fonts consultades on no s'ha trobat cap informació sobre el punt d’accés 1XX (així s’evita que altres catalogadors repeteixin una consulta que és improductiva).
El subcamp $a conté la citació d'una obra publicada o la descripció de qualsevol altra font o acció que no dona informació sobre el punt d’accés. Cada font citada es dona en un subcamp $a separat i els diferents subcamps $a se separen amb punt i coma. Les fonts se citen seguint les corresponents pautes del camp 670
Quan el document font és un recurs electrònic remot, en lloc de la data de consulta es dona la data en què es va fer la “cerca” de la manera següent: número del dia, nom del mes en català i número de l'any complet (per exemple, 15 d’agost, 1999, 19 de maig, 1998, etc.).
Ex.: 675 ## $aEnciclopèdia.cat, cerca feta el 19 de febrer, 2017
Cal tenir en compte que no és necessari citar totes les fonts consultades, sinó que s'han de triar les que són suficientment importants per a ser anotades en el registre d'autoritat.
Definició i abast
El camp 678 conté informació biogràfica, històrica, etc. sobre el punt d’accés 1XX d'un registre de punt d’accés acceptat. Normalment, aquesta nota s’utilitza quan es vol registrar la informació que es té sobre el punt d’accés, però no es poden citar les fonts de la informació.
Designadors de contingut
- Indicadors. Les posicions dels dos indicadors es deixen en blanc.
- Subcamp. El subcamp utilitzat en aquest camp és el següent:
$a – Dades biogràfiques o històriques (R).
Pautes d'aplicació
El camp 678 és opcional. El camp conté informació biogràfica d'una persona o una família, o informació històrica o administrativa d'una entitat corporativa.
Sempre que sigui possible, s’han de justificar les informacions complementàries en un camp 670 normalitzat enlloc del camp 678.
Ex.: 100 1# $aLópez Soler, Ramon
678 ## $aNascut a Manresa, 1799; mort a Madrid, 1836; escriptor i periodista
Ex.: 678 ## $aL'Office of Geography recerca i subministra informació sobre la nomenclatura de llocs geogràfics de fora dels Estats Units
Definició i abast
El camp 781 conté la forma de la subdivisió geogràfica equivalent al camp 151 de nom geogràfic que ha de ser utilitzada en un registre bibliogràfic.
Designadors de contingut
- Indicadors. Les posicions dels dos indicadors són: #7.
- Subcamp. Els subcamps utilitzats en aquest camp són els següents:
$z - Subdivisió geogràfica (R)
$2 - Font de l'encapçalament o del terme (NR)
Pautes d'aplicació
El camp 781 és opcional[15]. S’utilitza en els registres d'autoritat de noms geogràfics, per a indicar la forma que adopta el punt d’accés 151 com a subdivisió geogràfica per a un punt d’accés de matèria de la LEMAC. El subcamp $2 conté el codi “lemac”.
Ex.: Registre d’autoritat:
151 ## $aArganda (Madrid)
781 #7 $zMadrid (Comunitat autònoma)$zArganda$2lemac
Registre bibliogràfic:
110 1# $aArganda (Madrid)
651 #7 $aUrbanisme$zMadrid (Comunitat autònoma)$zArganda$2lemac
Definició i abast
El camp 856 conté un enllaç a un recurs electrònic remot.
Designadors de contingut
- Indicadors. Les posicions dels dos indicadors són: 4#.
- Subcamp. Els subcamps utilitzats en aquest camp són els següents:
$u - URI (Uniform Resource Identifier) (R)
$y - Text d'enllaç (R)
Pautes d'aplicació
El camp 856 és opcional.
Ex.: 856 4# $uhttp://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0025032.xml$yL’Enciclopèdia (Enciclopèdia Catalana, SAU)
El camp 899 ha estat substituït per l’aplicació del camp 901.
El camp 900 ha estat redefinit. Com a proposta de canvi i/o modificació vegeu el camp 999.
Definició i abast
El camp 900 conté un codi per indicar si el registre d’autoritat és un registre de nivell complet creat per al catàleg cooperatiu CÀNTIC
Designadors de contingut
- Indicadors. Les posicions dels dos indicadors es deixen en blanc.
- Subcamp
$a - Codi (NR).
Pautes d'aplicació
El subcamp $a pot prendre els codis següents:
CANTIC. El codi indica que el registre d’autoritat és un registre de nivell complet i que pertany al catàleg CÀNTIC.
NoCANTIC. El codi indica que el registre d’autoritat és un registre que no pertany al catàleg CÀNTIC.
Definició i abast:
El camp 901 s’informa quan el registre d’autoritat pertany al catàleg cooperatiu CÀNTIC. Indica si el punt d’accés 1XX del registre és una autoritat d’àmbit català. Es consideren d’àmbit català:
• Persones, famílies i/o entitats corporatives nascudes i/o residents a Catalunya,
• Persones, famílies i/o entitats que utilitzin la llengua catalana[2] com a mitjà d’expressió.
• Persones mortes abans de l'1 de gener del 1801 de Catalunya, d’Andorra, de la Franja de Ponent, del País Valencià, de la comarca del Carxe, i de les Illes Balears.
• Persones que treballen en un context no verbal, per exemple, pintors, escultors, gravadors, intèrprets musicals, ballarins, mims, actors, etc. de Catalunya, d’Andorra, de la Franja de Ponent, del País Valencià, de la comarca del Carxe, i de les Illes Balears.
• Qualsevol persona, família i/o entitat corporativa d’especial interès per a la cultura catalana.
• Autoritats que segons les RDA s’han d’establir a partir de les obres de referència catalanes, per exemple: autors clàssics grecs i llatins, etc.
• Títols vinculats a autoritats d’àmbit català, títols de col·leccions catalanes, obres clàssiques anònimes escrites en llengua catalana, títols o noms-títols d’alfabets no llatins transcrits al català, títols o noms-títols que segons RDA s’estableixen en català, etc.
• En cas de dubte, es considera d’àmbit català.
Designadors de contingut
- Indicadors. Les posicions dels dos indicadors es deixen en blanc.
- Subcamp
$a - Codi (NR).
Pautes d'aplicació
El subcamp $a pot prendre el codi següent:
AC. El codi indica que és un registre d’autoritat de nivell complet, que pertany al catàleg CÀNTIC i que el punt d’accés 1XX es considera d’àmbit català.
Definició i abast
El camp 909 conté un codi que identifica el catalogador creador del registre CÀNTIC. No s’utilitza per als catalogadors que afegeixen informació o modifiquen el registre.
Designadors de contingut
- Indicadors. Les posicions dels dos indicadors es deixen en blanc.
- Subcamp. El subcamp utilitzat en aquest camp és el següent:
$a – Codi de catalogador (NR).
Pautes d'aplicació
El camp 909 és opcional[16]. Es pot donar el número/codi del catalogador que crea el registre si la institució que crea el registre segueix aquesta pràctica.
El camp 980 ha estat substituït per l’aplicació del camp 380.
El camp 981 ha estat substituït per l’aplicació del camp 024
Definició i abast
El camp 999 indica si el registre d’autoritat té un estat especial dins del catàleg. S'aplica també per a les propostes del catalogador perquè el registre d’autoritat sigui revisat.
Les autoritats seran revisades per l’SNB de la BC.
Designadors de contingut
- Indicadors. Les posicions dels dos indicadors es deixen en blanc.
- Subcamps. Els subcamps utilitzats en aquest camp són els següents:
$a – Estat (NR).
$b – Proposta (NR).
Pautes d'aplicació
El subcamp $a pot prendre els codis següents:
En Espera. El codi indica que el registre d’autoritat té un estat provisional dins del catàleg i que no ha estat definitivament establert. Aquest estat pot ser utilitzat pel catalogador quan consideri que el procés de creació del registre no ha estat definitivament acabat. El camp s'ha de suprimir quan el procés de creació del registre ha estat finalitzat.
Esborrar. El codi indica que el registre d’autoritat no és un registre vàlid i que s’ha d’esborrar del catàleg.
Revisar. El codi indica que el registre d’autoritat està en procés de revisió.
El suncamp $b es dona en cas que l'estat sigui "Revisar" (camp 999 $a). El subcamp inclou una proposta de modificació per canviar la seva informació perquè es considera que el seu punt d’accés autoritzat i/o les seves variants de punt d’accés són incorrectes (vegeu els procediments de 7.1 i 7.2).
Opcionalment els catalogadors poden utilitzar altres camps MARC així com camps locals propis de la seva institució consensuats amb el Servei de Normalització Bibliogràfica de la BC.
S’ha de generar un registre per a tota la sèrie de congressos, d'exposicions, etc. amb totes les referències. Opcionalment, es pot generar un registre d'autoritat per a cadascun dels congressos, de les exposicions, etc. utilitzats com a punts d'accés en els registres bibliogràfics. Tanmateix, en els registres individuals no es donen ni les referències ni els camps de notes que correspondrien a cadascun dels congressos, de les exposicions, etc.
Els registres d’autoritat per als noms anteriors i posteriors de la conferència col·lectiva es connecten usant els camp 5XX. Quan la relació no és seqüencial o no es coneix el tipus de relació, s’enregistra la relació en un camp 5XX sense el subcamp $w ni el subcamp $i.
Quan les relacions són seqüencials, s’enregistren a partir del codi "a" ("Nom anterior") o "b" ("Nom posterior") en la primera posició del subcamp "$w" dels camps 5XX. Alternativament es poden enregistrar a partir del codi “r” en la primera posició del subcamp "$w" conjuntament amb el subcamp “$i”.
Aquestes relacions s’han de justificar en una nota 670.
Ex.:
111 2# $aCongrès de l’Acfas
410 2# $aAssociation francophone pour le savoir-Acfas.$bCongrès
411 2# $aCongrès annuel de l’Acfas
510 2# $wa$aAssociation canadienne-française pour l’avancement des sciences.$bCongrès
110 2# $aAssociation canadienne-française pour l’avancement des sciences.$bCongrès
511 2# $wb$aCongrès de l’Acfas
o bé:
111 2# $aCongrès de l’Acfas
410 2# $aAssociation francophone pour le savoir-Acfas.$bCongrès
411 2# $aCongrès annuel de l’Acfas
510 2# $wr$iPredecessor:$aAssociation canadienne-française pour l’avancement des sciences.$bCongrès
110 2# $aAssociation canadienne-française pour l’avancement des sciences.$bCongrès
511 2# $wr$iSuccessor:$aCongrès de l’Acfas
Si es generen registres d’autoritat per a cadascun dels congressos, etc. individuals, al registre d’autoritat del congrés col·lectiu es pot afegir un camp 667 amb la forma que es dona en el següent exemple:
Ex.:
Registres d’autoritat per a la sèrie de congressos, etc.:
111 2# $aExpo (International Exhibitions Bureau)
411 2# $aWorld Expo (International Exhibitions Bureau)
411 2# $aInternational Expo (International Exhibitions Bureau)
411 2# $aExpo Internacional (International Exhibitions Bureau)
411 2# $aInternational Registered Exhibition (International Exhibitions Bureau)
411 2# $aInternational Recognized Exhibition (International Exhibitions Bureau)
667 ## $aVegeu també els punts d’accés relacionats de les instàncies individuals d’aquest congrés que inclouen informació específica sobre el número, data o lloc del congrés individual
667 ## $aUseu-lo per a les Expo sancionades per l'International Exhibitions Bureau des de la seva creació el 22 de novembre de 1928
Registres d’autoritat per al congrés individual:
111 2# $aExpo (International Exhibitions Bureau)$d(1992 :$cSevilla, Andalusia)
Aquest tractament s'aplica tant als congressos, etc., entrats directament (camp 111), com als congressos, etc., entrats sota nom d'entitat o de congrés, etc. (camps 110 o 111).
Es crea sempre el registre de nom i el de nom-títol[17]
Ex.: Registre bibliogràfic:
100 1# $aBrown, George Douglas,$d1869-1902,$eautor
240 10 $aHouse with the green shutters.$lCatalà
Comentari: l’article inicial del títol del camp 240 s’omet.
Registres d'autoritat creats pels catalogadors:
Registre de nom:
100 1# $aBrown, George Douglas,$d1869-1902
Comentari: Amb aquest registre d'autoritat s'associen els registres bibliogràfics amb camps "100", "700" o “800” amb els subcamps "$a" i "$d".
Registre de nom-títol:
100 1# $aBrown, George Douglas,$d1869-1902.$tHouse with the green shutters.$lCatalà
400 1# $aBrown, George Douglas,$d1869-1902.$tCasa dels finestrons verds
Comentari: Amb aquest registre d'autoritat s'associen els registres bibliogràfics amb camps”100” amb “240” i "700" amb els subcamps: "$a”, “$d”, “$t” i “$l".
Es crea sempre el registre de nom o nom-títol. Tanmateix es crea també el registre de nom geogràfic si necessita camps de referències i/o notes.
Ex.: Registre bibliogràfic:
245 00 $aLlavaneres informa
710 1# $aSant Andreu de Llavaneres (Catalunya).$bAjuntament
Registres d'autoritat creats pels catalogadors:
Registre de nom:
110 1# $aSant Andreu de Llavaneres (Catalunya).$bAjuntament
Registre de nom geogràfic:
151 ## $aSant Andreu de Llavaneres (Catalunya)
451 ## $aLlavaneres (Catalunya)
Els registres de nom, nom-títol o títol amb subdivisions no cauen dins de l'abast d'aquestes pautes. Tanmateix, si les parts descriptives dels punts d’accés -els noms, els títols o els noms-títols- necessiten camps de referències i/o notes, es donen en els corresponents registres d'autoritat CÀNTIC si no existeixen, els crea el catalogador.
Procediment:
• En els registres que no poden ser utilitzats com a matèria s’han de codificar les següents posicions del camp 008:
008/pos.11 = “n”
008/pos.15 = “b”
• Es recomana l’ús d’una nota 667 amb la finalitat d’alertar als catalogadors amb la forma: “ÚS TEMÀTIC: aquest punt d’accés no és vàlid com a matèria. Les obres sobre aquest[a] [persona, geogràfic, etc.] són entrades sota [el punt d’accés autoritzat com a matèria]”
Casos previstos:
1) En la majoria dels punts d’accés de noms geogràfics no actuals utilitzats com a noms convencionals de governs o de comunitats que no són govern. Tingueu en compte, però, que aquests noms geogràfics no actuals sí que es poden utilitzar 1) en entrades de matèria de nom d'entitat subordinada o relacionada entrada subordinadament i 2) en entrades de matèria de nom-títol (per exemple, en matèries no es pot utilitzar el punt d’accés "Ceilan", però sí el punt d’accés "Ceilan. Treasury").
Ex.:
008 aammdd ||azznnaabn |a ana
151 ## $aSri Lanka
551 ## $wa$aCeilan
008 aammdd ||aznnnabbn |a ana
151 ## $aCeilan
551 ## $wb$aSri Lanka
667 ## $aUS TEMÀTIC: aquest punt d’accés no és vàlid com a matèria. Les obres sobre aquest geogràfic són entrades sota Sri Lanka
2) Els punts d’accés de noms corporatius de caps d'estat i d'altres alts càrrecs públics i els punts d’accés de noms corporatius de papes i d'altres alts càrrecs eclesiàstics. Tingueu en compte, però, que aquests noms corporatius sí que es poden utilitzar en entrades de matèria de nom-títol (per exemple, en matèries no es pot utilitzar el punt d’accés "Església Catòlica. Papa (1963-1978 : Pau VI)", però sí el punt d’accés "Església Catòlica. Papa (1963-1978 : Pau VI). Populorum progressio").
Ex.:
008 170424 ||aznnnabbn |a ana
110 2# $aEsglésia Catòlica.$bPapa (2013- : Francesc)
500 0# $aFrancesc,$cpapa,$d1936-
667 ## $aÚS TEMÀTIC: aquest punt d'accés no és vàlid com a matèria. Les obres sobre aquesta persona són entrades sota Francesc, papa, 1936-
3) Els punts d’accés de noms de família
Ex.:
Punt d’accés de nom:
008 170329 ||aznnnabbn |a ana
100 3# $aSaavedra (Família :$dactiva segle XVI-segle XX)
400 3# $aAlcúdia,$ccomtes de l'
400 3# $aAlbalat i Segart,$cbarons d'
667 ## $aÚS TEMÀTIC: aquest punt d’accés no és vàlid com a matèria LEMAC. Les obres sobre aquesta família són entrades sota Saavedra (Família)
Punt d’accés d'un registre de matèria LEMAC:
100 3# Saavedra (Família)
4) Punts d’accés de noms de persona amb més d’una identitat.
En la catalogació de matèries cal triar un únic punt d’accés per a la persona, quan aquesta persona és objecte d'obres biogràfiques o estudis crítics, i la resta de noms que ha fet servir no es podran utilitzar com a matèria.
Aquest "punt accés autoritzat bàsic”, serà la forma utilitzada predominantment per a la persona i la tria es fa d’acord amb el següent ordre de preferència:
1. El nom corresponent a la forma utilitzada per introduir l’article de la persona en la Gran enciclopèdia catalana.
2. El punt d’accés corresponent a la forma utilitzada a l’índex de matèries del catàleg bibliogràfic de la Library of Congress –en aplicar aquesta directriu no es tenen en compte les entrades nom-títol de l’índex de matèries (per als autors no catalans).
3. El nom corresponent a la forma utilitzada per introduir l’article de la persona en les obres de referència generals publicades en la seva llengua o en el seu país de residència o d’activitat.
4. El nom corresponent a la forma predominant en les obres de la persona i sobre la persona publicades recentment en la seva llengua o en la llengua del seu país de residència o d’activitat.
5. Si no es disposa d’evidències suficients, es tria el nom real.
La resta de noms que ha fet servir la persona no es poden utilitzar com a matèria.
Ex.:
008 160629 ||acnnnabbn |a aaa c
100 1# $aDodgson, Charles Lutwidge,$d1832-1898
500 1# $aCarroll, Lewis,$d1832-1898
667 ## $aÚS TEMÀTIC: aquest punt d’accés no és vàlid com a matèria. Les obres sobre aquesta persona són entrades sota Carroll, Lewis, 1832-1898
5) En els punts d’accés de nom-títol o títol amb l'addició del nom de la llengua del document. Excepció: els encapçalaments de títol uniforme de les sagrades escriptures amb l'addició del nom de la llengua es poden utilitzar com a entrada de matèria (per exemple, "Bíblia. Nou Testament. Llatí", "Alcorà. Català", etc.)
Situacions possibles:
1) La persona fa servir un pseudònim, mai usa el nom real:
• Es crea un sol registre d’autoritat.
• El camp 100 conté el pseudònim, s’afegeix un camp 400 amb el nom real.
• No s’usen els designadors de relació de l’apèndix K en camps 400.
Ex.:
100 1# $aBell-lloc, Maria de,$d1841-1907
400 1# $aMaspons i Labrós, Maria del Pilar,$d1841-1907
2) La persona utilitza el nom real i un pseudònim:
• Es creen dos registres d’autoritat.
• Els camps 500 relacionen ambdós registres.
• Es poden utilitzar opcionalment els designadors de relació de l'apèndix K2.1.
(Nota: Primo no mostra els camps 5XX)
Ex.:
100 1# $aDay Lewis, C.$q(Cecil),$d1904–1972
500 1# $wr$iIdentitat alternativa:$aBlake, Nicholas,$d1904-1972
100 1# $aBlake, Nicholas,$d1904–1972
500 1# $wr$iIdentitat real:$aDay Lewis, C.$q(Cecil),$d1904-1972
3) La persona utilitza més d'un pseudònim i pot, o no, usar el nom real:
• Es creen tants registres d’autoritat com entitats alternatives hi ha al catàleg.
• Es tria el registre d’autoritat que es considera “bàsic” per identificar el punt d’accés autoritzat que s’ha d’utilitzar en matèries quan la persona és objecte d'obres biogràfiques o estudis crítics. Aquest "punt d’accés autoritzat bàsic” serà la forma utilitzada predominantment per la persona. Si no es disposa d’evidències suficients, es tria el nom real.
• Els camps 500 relacionen els registres.
• Opcionalment es pot utilitzar un camp 663 per explicar la relació. Tanmateix el sistema Alma no gestiona el camp 663, per aquest motiu es recomana com a model l’exemple següent.
Ex.:
Registre d’autoritat bàsic
100 1# $aRowling, J. K.
500 1# $aScamander, Newt
500 1# $aWhisp, Kennilworthy
500 1# $aGalbraith, Robert
Registres d’autoritat relacionats
100 1# $aScamander, Newt
500 1# $aRowling, J. K.
100 1# $aWhisp, Kennilworthy
500 1# $aRowling, J. K.
100 1# $aGalbraith, Robert
500 1# $aRowling, J. K.
no es recomana l'ús del camp 663, tanmateix és opcional seguint el model:
Registre d’autoritat bàsic
100 1# $aRowling, J. K.
500 1# $wnnnc$aScamander, Newt
500 1# $wnnnc$aWhisp, Kennilworthy
500 1# $wnnnc$aGalbraith, Robert
663 ## $aJ. K. Rowling utilitza identitats alternatives. Per a obres d'aquesta persona escrites sota altres noms cerqueu sota:$bGalbraith, Robert $bScamander, Newt $bWhisp, Kennilworthy
Registres d’autoritat relacionats
100 1# $aScamander, Newt
500 1# $wnnnc$aRowling, J. K.
663 ## $aJ. K. Rowling utilitza identitats alternatives. Cerqueu sota:$bRowling, J. K.
100 1# $aWhisp, Kennilworthy
500 1# $wnnnc$aRowling, J. K.
663 ## $aJ. K. Rowling utilitza identitats alternatives. Cerqueu sota:$bRowling, J. K.
100 1# $aGalbraith, Robert
500 1# $wnnnc$aRowling, J. K.
663 ## $aJ. K. Rowling utilitza identitats alternatives. Cerqueu sota:$bRowling, J. K.
4) Pseudònim conjunt (dues o més persones) i el catàleg no té recursos de les persones sota el seu nom real.
Es crea un registre d’autoritat per al pseudònim conjunt i els noms associats al pseudònim es donen en camps 400.
Ex.:
100 1# $aJones, Jennifer
400 1# $aJohnson, Enid,$d1892-
400 1# $aLane, Margaret,$d1907-1994
5) Pseudònim conjunt (dues o més persones) i el catàleg té recursos de les persones sota els noms reals:
• Es crea un registre d’autoritat per al pseudònim conjunt i els corresponents registres d’autoritat per a cada nom associat al pseudònim.
• Els camps 500 relacionen els registres.
• Opcionalment es pot utilitzar un camp 663 per explicar la relació. Tanmateix el sistema Alma no gestiona el camp 663, per aquest motiu es recomana com a model l’exemple següent.
Ex.:
Pseudònim conjunt:
100 1# $aKepler, Lars
500 1# $aAhndoril, Alexander,$d1967-
500 1# $aAhndoril, Alexandra Coelho,$d1966-
Registres d’autoritat relacionats
100 1# $aAhndoril, Alexander,$d1967-
500 1# $aKepler, Lars
100 1# $aAhndoril, Alexandra Coelho,$d1966-
500 1# $aKepler, Lars
no es recomana l'ús del camp 663, tanmateix és opcional seguint el model:
Pseudònim conjunt:
100 1# $aKepler, Lars
500 1# $wnnnc$aAhndoril, Alexander,$d1967-
500 1# $wnnnc$aAhndoril, Alexandra Coelho,$d1966-
663 ## $aLars Kepler és un pseudònim conjunt d’Alexander Ahndoril i Alexandra Coelho Ahndoril. Per a les obres de cada persona escrites sota el seu propi nom cerqueu sota:$bAhndoril, Alexander, 1967- $bAhndoril, Alexandra Coelho, 1966-
Registres d’autoritat relacionats
100 1# $aAhndoril, Alexander,$d1967-
500 1# $wnnnc$aKepler, Lars
663 ## $aLars Kepler és un pseudònim conjunt d’Alexander Ahndoril i Alexandra Coelho Ahndoril. Cerqueu sota:$bKepler, Lars
100 1# $aAhndoril, Alexandra Coelho,$d1966-
500 1# $wnnnc$aKepler, Lars
663 ## $aLars Kepler és un pseudònim conjunt d’Alexander Ahndoril i Alexandra Coelho Ahndoril. Cerqueu sota:$bKepler, Lars
6) El mateix pseudònim és utilitzat per diverses persones que treballen independentment l'una de l’altra.
• Es crea un registre d’autoritat per al pseudònim i els corresponents registres d’autoritat per a cada persona.
• Els camps 500 relacionen els registres.
• Opcionalment es pot utilitzar un camp 663 per explicar la relació. Tanmateix el sistema Alma no gestiona el camp 663 i no es recomana el seu ús però es pot utilitzar seguint el model:
Pseudònim utilitzat per diverses persones:
663 ## $a[pseudònim] és un pseudònim utilitzat per diverses persones. Per a les obres de cada persona escrites sota el seu propi nom, cerqueu sota:$b[nom] $b[nom] $b[nom]
Registres d’autoritat relacionats
663 ## $a[pseudònim] és un pseudònim utilitzat per diverses persones. Cerqueu sota:$b[pseudònim]
Es crea un registre d’autoritat CÀNTIC de títol o nom-títol de col·lecció a partir del camp 8XX del registre bibliogràfic.
En el camp 1XX del registre d'autoritat de títol de col·lecció només hi figura el seu títol preferit (o nom-títol preferit).
Es fa una entrada de nom-títol preferit de col·lecció quan el conjunt de la col·lecció ha d’entrar sota el nom d'una persona o una entitat corporativa perquè la seva responsabilitat no es limita a la publicació o distribució.
En el cas que el punt d’accés d'una col·lecció nova entri en conflicte amb el punt d’accés d'una altra col·lecció o amb un altre punt d'accés de nom o títol ja existent al catàleg, s’ha de desfer el conflicte afegint un o diversos qualificadors a cadascun dels punts d’accés existents al catàleg, no només al punt d’accés nou.
Els termes que s’utilitzen més habitualment com a qualificadors de títol són:
A. Entitat responsable de la col·lecció. S’ha d’emprar sempre la forma del nom de l’entitat normalitzada, és a dir, tal com apareix o apareixeria en el catàleg d'autoritats de noms. En cas que no existeixi el registre d’autoritat CÀNTIC d’aquesta entitat, es recomana crear-lo.
Ex.:
130 #0 $aQuaderns (Centre d'Estudis del Bages)
410 20 $aCentre d'Estudis del Bages.$tQuaderns
130 #0 $aQuaderns (Fundació Alfons Comín)
410 20 $aFundació Alfons Comín.$tQuaderns
B. Entitat editora. S’ha d’emprar sempre la forma del nom de l’entitat normalitzada, és a dir, tal com apareix o apareixeria en el catàleg d'autoritats de noms. En cas que no existeixi el registre d’autoritat CÀNTIC d’aquesta entitat, es recomana crear-lo.
Ex.:
130 #0 $aBiblioteca selecta (Editorial Ramón Sopena)
130 #0 $aBiblioteca selecta (Garza (Firma))
C. Lloc de publicació. S’ha d’emprar sempre la forma del nom de lloc normalitzat, és a dir, tal com apareix o apareixeria en el catàleg d'autoritats de noms.
Ex.:
130 #0 $aColección 500 años (Cuenca, Equador)
430 #0 $a500 años (Cuenca, Equador)
430 #0 $aColección Quinientos años (Cuenca, Equador)
130 #0 $aColección 500 años (Buenos Aires, Argentina)
430 #0 $a500 años (Buenos Aires, Argentina)
430 #0 $aColección Quinientos años ((Buenos Aires, Argentina)
D. Dates de publicació
Ex.:
130 #0 $aCol·lecció Francesc Eiximenis (1991)
430 #0 $aFrancesc Eiximenis (1991)
130 #0 $aCol·lecció Francesc Eiximenis (2000)
430 #0 $aFrancesc Eiximenis (2000)
Comentari: No es farà una referència pel títol propi de la col·lecció
L’elecció d'un terme o un altre, o bé una combinació de termes, dependrà de cada cas. Tanmateix, es triarà amb preferència com a terme qualificador el nom de l'entitat responsable de la col·lecció o, si aquesta no existeix, el de l'entitat editora. Si es tracta d'autor-obra completa, es prioritzarà com a qualificador l'any abans que l'entitat. La forma dels noms ha de ser sempre el de la seva forma normalitzada (és a dir, tal com apareix o apareixeria en el catàleg d'autoritats de noms).
En principi, els conflictes no es preveuen, és a dir, només s'afegeix el qualificador quan de fet es produeix el conflicte al catàleg i es té la necessitat de desfer-lo.
Excepcions:
1) Quan la col·lecció s'ha d'entrar sota el títol i el seu títol propi consisteix només en una indicació genèrica del tipus de publicació poc identificativa (p. ex.: Estudis, Monografia, etc.), s'afegeix el qualificador encara que al catàleg no hi hagi cap altre encapçalament amb el qual entri en conflicte.
2) Si s’estableix a partir d’un catàleg de referència i en aquest catàleg el títol de col·lecció porta qualificador, es manté encara que al catàleg no hi hagi conflicte.
Ex.:
130 #0 $aColección Prisma (Caracas, Veneçuela)
Comentari: No hi ha conflicte al catàleg, però es respecta el qualificador perquè s’ha establert el punt d’accés a partir del catàleg de referència LC/NAF que sí porta qualificador.
Ús del camp 643
Aquest camp només es pot emprar en els registres d’autoritat de col·lecció. Al registre d’autoritat CÀNTIC s’afegirà un, o diversos, camps 643: lloc i editor/entitat editora de la col·lecció representada en el camp 1XX de la col·lecció, tal com apareix en el seu peu d’impremta. La puntuació ISBD associada amb els elements del peu d'impremta no ha d’anar inclosa en aquest camp.
Ex.:
130 #0 $aAzimut
643 #0 $aValls$bCossetània
130 #0 $aColección Prisma (Caracas, Veneçuela)
643 ## $aCaracas, Venezuela$bMonte Ávila Editores
També hi poden ser presents els volums/dates als quals s'aplica la informació de la publicació; aquesta menció només s’utilitza quan les dades contingudes en el subcamp $a i $b no s'apliquen a tots els documents de la col·lecció.
Ex.:
130 #0 $aArnau de Vilanova
643 ## $aBarcelona$bClub Arnau de Vilanova$d1
643 ## $aBarcelona$bLa Llar del Llibre$d<2-8>
En el cas d’autoritats en alfabets no-llatins que han estat transcrits al català, o en el cas de noms-títols on la part de nom correspon a una autoritat d’àmbit estatal o internacional però la part de títol s’ha d’establir segons RDA en català, es donarà la 670 corresponent a LC/NAF i una 670 addicional que justifiqui la transcripció o la part de títol establerta en català a partir d’un registre bibliogràfic o de la LENOTI. Aquests registres s’identificaran com a registres “àmbit català” en el corresponent camp 901.
Ex.:
100 1# $aTxaikovski, Piotr Ílitx,$d 1840-1893
670 ## $aEnciclopèdia.cat, consulta feta el 19 de febrer, 2013$b(P'otr Iljič Čajkovskij [transcripció al català: Piotr Ílitx Txaikovski]; nascut a Votkinsk, actualment República dels Udmurts, el 7 de maig, 1840; mort a Sant Petersburg, el 6 de novembre, 1893; compositor rus)
670 ## $aLC/NAF, consulta feta el 19 de febrer, 2013$b(punt d’accés: Tchaikovsky, Peter Ilich, 1840-1893)
901 ## $aAC
Comentari: s’ha de considerar d’àmbit català ja que tot el punt d’accés autoritzat s’ha transcrit al català
Per a les autoritats en alfabets no-llatins que estan pendents de ser transcrites o transliterades al català i que cal unificar-les sota una mateixa forma al CCUC, es pot crear un registre provisional a partir d’una forma existent en el CCUC. No es codificarà com a registre CÀNTIC, es codificarà a nivell incomplet (capçalera/17 = o), provisional (008/33 =c) i sense 040.
Casos previstos:
1) Les institucions que participen en el CÀNTIC però no formen part del CCUC poden crear registres d’autoritat CÀNTIC en base als registres bibliogràfics del seu catàleg local.
2) Registres d’autoritat CÀNTIC creats a partir de registres bibliogràfics del CCUC, els quals en un moment donat s’han retirat del catàleg.
3) Registres d’autoritat CÀNTIC de punts d’accés creats per fer-los servir per qualificar altres registres d’autoritat com poden ser títols de col·lecció (quan s’han de qualificar amb l’editorial), entitats corporatives (quan s’han de qualificar amb una altra entitat), famílies (quan s’han de qualificar amb un nom de persona).
4) Registres d’autoritat de congressos, exposicions, etc. quan es fa un registre d’autoritat per a tota la sèrie de congressos i cada bibliogràfic té un punt d’accés per al congrés específic.
Cal tenir en compte que el sistema Alma estructura les autoritats en "vocabularis":
Vocabulari CÀNTIC: conté els registres CÀNTIC de nivell complet i els registres no-CÀNTIC de nivell incomplet. Tots els registres tenen assignat el nivell "[80]".
Vocabulari LEMAC: conté els registres pròpis de matèria i els registres CÀNTIC de nivell complet i els registres no-CÀNTIC de nivell incomplet que poden ser usats com a matèria.
Això fa possible que un registre pugui estar en dos vocabularis diferents. Tanmateix el catalogador només crearà un registre en el Vocabulari CÀNTIC i li assignarà el nivell "[80]", per un procés automàticament, si el registre pot ser usat com a matèria, serà integrat al Vocabulari LEMAC.
Per tal de facilitar l'assignació dels codis de les posicions de la capçalera i camp 008 s'han creat diverses plantilles de catalogació al CCUC amb els codis més freqüents per a cada posició; tanmateix sempre s’han de verificar els codis assignats en les plantilles i, si cal, es modifiquen per adequar-los al punt d’accés autoritzat del camp 1XX del registre (vegeu la taula de l’Apèndix A on es mostren els codis assignats per defecte i les posicions que cal revisar).
El procés de creació d’un registre CÀNTIC nou implica unificar sota el mateix punt d’accés totes les formes duplicades que puguin existir en el CCUC. Cal fer totes les cerques possible per detectar-les i comprovar que les diferents formes corresponen a la mateixa persona, entitat corporativa o títol preferit. En cas de dubte no s’ha d’unificar.
Per tal de sistematitzar el procés d’unificació de formes duplicades, a continuació es relacionen les situacions possibles que el catalogador es pot trobar i el procediment a seguir en cada cas.
Per establir el punt d’accés autoritzat 1XX s’han acceptat els punts d’accés autoritzats del catàleg d’autoritats de la Biblioteca de Catalunya (LENOTI) (a través del sistema Alma són els registres de nivell incomplet –capçalera/17 amb el valor “o”- i marcats amb el camp 904 amb el codi “BC-LNT” i el camp 900 amb el codi "NoCANTIC). Tanmateix cal tenir en compte que:
1) Quan el punt d’accés autoritzat d'una autoritat de la LENOTI no és d’àmbit català vegeu 7.1.2.
2) Quan el punt d’accés autoritzat d'una autoritat d’àmbit català es troba en la LENOTI, es crea un registre CÀNTIC nou amb el camp 1XX d'acord amb la forma de la LENOTI, es cita el catàleg com a font en un camp 670. Es recomana que es justifiqui també el punt d’accés autoritzat amb un camp 670, a partir d’un document catalogat en el CCUC.
El registre de la LENOTI es deixa en estat “Esborrar” (camp 999 $a) i al nou registre d’autoritat CÀNTIC s’hi afegeix el camp local 904 “BC-LNT”, el camp 900 "CANTIC" i el camp 901 "AC":
Ex:
Registre d’autoritat LENOTI trobat al CCUC
Registre d’autoritat CÀNTIC creat:
100 1# $aCorbatón, Maria Àngels
400 1# $aCorbatón Ripollés, Maria Àngels
670 ## $aLENOTI, consulta feta el 14 de maig, 2021$b(punt d’accés: Corbatón, Maria Àngels)
670 ## $aMor una vida, es trenca un amor, 2005:$bportada (Maria Àngels Corbaton)
900 ## $aCANTIC
901 ## $aAC
904 ## $aBC-LNT
909 ## $aIdentificador del catalogador
En el registre CÀNTIC:
• Es validarà el registre, "Accions de registre>Validar" i es verificarà que no hi ha duplicats "Accions de registre>Cercar coincidències", aquestes dues accions són fonamentals per detectar errors i incompatibilitats entre registres. El seu ús és d’aplicació obligatòria.
• Si existeix a més a més un o diferents punts d’accés en registres bibliogràfics amb o sense registre d’autoritat no-CÀNTIC, vegeu també el punt 7.1.2.
3) Quan es considera que el punt d’accés autoritzat de l’autoritat de la LENOTI s’ha de modificar (p. ex., el punt d’accés autoritzat no està d’acord amb la forma predominant dels documents del CCUC o bé el registre LENOTI no està d’acord amb la pràctica RDA i no es pot adaptar el punt d’accés), es deixarà el registre d’autoritat LENOTI trobat en estat “Revisar” (camp 999 $a) per ser revisat per l’SNB de la BC i s’especificaran les incidències trobades (camp 999 $b) indicant a l’inici del subcamp les inicials de la institució (opcionalment, també l’identificador del catalogador) que fa la proposta. Es dona la informació que es proposa canviar, la modificació que es vol fer i, si es considera necessari, el motiu del canvi i/o la font.
Ex.:
Registre d’autoritat LENOTI trobat al CCUC
100 1# $aHoms, Joaquim,$d1906-2003.$tQuintets,$mvent,$nnúm.1
999 ## $aRevisar$b(codi de la institució que fa la proposta): Substituir “$mvent” per “$mflauta, oboè, clarinet, trompa, fagot”
Comentari: No s’ha de fer CÀNTIC. Aquest registre d’autoritat de la LENOTI es deixa en estat “Revisar” (camp 999 $a) i es fa la proposta (camp 999 $b) indicant que s’ha de modificar per adaptar-lo a RDA.
4) Si la incidència és complexa, es notificarà per e-mail a la BC (snb@bnc.cat) per a la seva resolució.
Procediment:
1) Es crea el registre d’autoritat CÀNTIC nou i:
• S’afegeix un camp 4XX amb la forma no vàlida o camps 4XX amb les formes duplicades. S’estableixen com a referències locals de vegeu (4XX $wnnna+ $5ES-BaCBU) els punts d’accés duplicats que s’han trobat en el CCUC que no corresponguin a referències prescrites per RDA i Concrecions o d’aquelles que es diferencien de la forma autoritzada per errors ortogràfics i/o tipogràfics, o de codificació.
• Si existeix un registre d’autoritat no-CÀNTIC, s’afegeixen els camps locals i/o opcionals que puguin ser presents en els registres d’autoritat duplicats a esborrar: 046, 05X, 3XX, 64X, 678, 781, 856, 859 i 9XX (excepte 909, ja que en el registre CÀNTIC el camp 909 correspon a l’identificador del catalogador que ha creat el nou CÀNTIC).
• Es validarà el registre, "Accions de registre>Validar" i es verificarà que no hi ha duplicats "Accions de registre>Cercar coincidències", aquestes dues accions són fonamentals per detectar errors i incompatibilitats entre registres. El seu ús és d’aplicació obligatòria.
• Els registres d’autoritat no-CÀNTIC es marcaran amb l’estat “Esborrar” (camp 999 $a) perquè siguin esborrats definitivament del CCUC.
Ex.: En el CCUC existeix només punts d’accés que no està d’acord amb el catàleg de referència
Punt d'accés: Arguiñano, Karlos
Registre d’autoritat CÀNTIC creat:
100 1# $aArguiñano, Karlos,$d1948-
400 1# $aArguiñano Urkiola, Karlos,$d1948-
400 1# $wnnna$aArguiñano, Karlos$5ES-BaCBU
670 ## $aAutoridades BNE, consulta feta el 12 de març, 2013$b(punt d’accés: Arguiñano, Karlos (1948-))
Comentari: El sistema Alma canvia pel procés d’actualització nocturn els punts d’accés dels registres bibliogràfics que continguin la forma del camp 4XX.
Ex.: En el CCUC existeixen registres d’autoritat no-CÀNTIC
Registre d’autoritat CÀNTIC creat:
Comentari: El sistema Alma canvia pel procés d’actualització nocturn els punts d’accés dels registres bibliogràfics que continguin la forma del camp 4XX, un cop hagin estat esborrats els registres no-CÀNTIC.
2) Quan la incidència és complexa i no es pot solucionar pels procediments esmentats anteriorment, els catalogadors crearan el registre d’autoritat CÀNTIC nou en estat “Revisar” (camp 999 $a) i s’especificaran les incidències trobades (camp 999 $b). Les autoritats seran revisades per l’SNB de la BC.
A l’inici del subcamp $b es donen les inicials de la institució (opcionalment, també l’identificador del catalogador) que fa la proposta. Es dona la informació que es proposa canviar, la modificació que es vol fer i, si es considera necessari, el motiu del canvi i/o la font.
Ex.:
Registre d’autoritat CÀNTIC:
100 1# $aChabás, José,$d1877-1963
400 1# $aChabás, J.$q(José),$d1877-1963
400 1# $aChabás Bordehore, José,$d1877-1963
400 1# $wnnna$aChabás Bordehore, José$5ES-BaCBU
670 ## $aCrítica sucinta de la medicación más usada en el tuberculoso, 1913:$bportada (José Chabás)
670 ## $aJosé Chabás Bordehore (1877-1963), 2007
999 ## $aRevisar$bBC (cgjca): unificar amb Chabás, J. [tots els RB excepte: 991022291239706706]
Els catalogadors NO poden modificar el camp 1XX de cap registre CÀNTIC creat. Tanmateix poden modificar o afegir informació en altres camps (p. ex: 3XX, 4XX, 5XX, 6XX, etc.).
Els canvis que afecten al camp 1XX de les autoritats els realitza l’SNB de la BC a proposta dels catalogadors.
En el registre CÀNTIC:
• Es deixa el registre en estat “Revisar” (camp 999 $a)
• S’afegeix un subcamp $b amb la proposta. A l’inici del subcamp $b es donen les inicials de la institució (opcionalment, també l’identificador del catalogador) que fa la proposta. Es dona la informació que es proposa canviar, la modificació que es vol fer i, si es considera necessari, el motiu del canvi i/o la font.
Ex.: 110 1# $aSalou (Catalunya). Ajuntament
999 ## $aRevisar$bBC (cgjca): Substituir: 110 1# Salou (Catalunya). Ajuntament Per: 110 1# $aSalou (Catalunya).$bAjuntament
Ex.: 100 1# $aSalvadó i Jassans, Josep,$d1938-
999 ## $aRevisar$bBC (cgjca): Unificar amb: 100 1# Jassans,$d1938- Motiu: és la mateixa persona i l'encapçalament correcte és Jassans, 1938-
Ex.: 100 1# Cruyff, Johan,$d1947-
999 ## Revisar$bBC (cgjca): substituir: 100 Cruyff, Johan,$d1947- per: 100 Cruyff, Johan,$d1947-2016 Font: http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0020852.xml?s_q=Johan%20Cruyff
En el registre CÀNTIC:
• S’expandeix la capçalera i el camp 008 i es fan les comprovacions/modificacions pertinents. Habitualment són les següents:
- Estat del registre (capçal./05): el codi "n" es canvia pel codi "c" --registre corregit o revisat.
- Avaluació de la referència (008/29) té el codi "n" --sense referències-- i s'afegeixen referències al registre, el codi "n" es canvia pel codi "a" --amb referències.
• S’afegeix al camp 040 un subcamp $d amb el codi MARC de la institució que fa la modificació.
• S'afegeixen les dades noves al registre. Recordeu que si s'afegeixen referències 5XX noves, s'ha de revisar el joc de referències recíproques dels registres relacionats per camps 5XX (vegeu camp 5XX).
• Es validarà el registre, "Accions de registre>Validar" i es verificarà que no hi ha duplicats "Accions de registre>Cercar coincidències", aquestes dues accions són fonamentals per detectar errors i incompatibilitats entre registres. El seu ús és d’aplicació obligatòria.
Ex.:
Comentari: Catalogació feta per la BC i modificacions subseqüents fetes per la BC i el CSUC. El codi “c” de la posició de la capçalera/05 indica que el registre ha estat corregit. (Observeu: el codi “#” de la posició 008/39 (Font de catalogació) sempre fa referència a la institució que ha creat el registre, i per tant no canvia mai.)
En el registre CÀNTIC:
• S’expandeix la capçalera i el camp 008 i es fan les comprovacions/modificacions pertinents. Habitualment són les següents:
- Estat del registre (capçal./05): el codi "n" es canvia pel codi "c" --registre corregit o revisat.
- Avaluació de la referència (008/29) té el codi "n" --sense referències-- i s'afegeixen referències al registre, el codi "n" es canvia pel codi "a" --amb referències.
• S’afegeix un camp 4XX amb la forma no vàlida o camps 4XX amb les formes duplicades. S’estableixen com a referències locals de vegeu (4XX $wnnna+ $5ES-BaCBU) els punts d’accés duplicats que s’han trobat en el CCUC que no corresponguin a referències prescrites per RDA i Concrecions o d’aquelles que es diferencien de la forma autoritzada per errors ortogràfics i/o tipogràfics o de codificació.
• Si existeix un registre d’autoritat no-Càntic, s’afegeixen els camps locals i/o opcionals que puguin ser presents en els registres d’autoritat duplicats a esborrar: 046, 05X, 3XX, 64X, 678, 781, 856, 859 i 9XX (excepte 909, ja que en el registre CÀNTIC el camp 909 correspon a l’identificador del catalogador que ha creat el nou CÀNTIC i el camp 907 que correspont als camps Sierra).
• Es faran les modificacions pertinents en el registre CÀNTIC.
• Es validarà el registre, "Accions de registre>Validar" i es verificarà que no hi ha duplicats "Accions de registre>Cercar coincidències", aquestes dues accions són fonamentals per detectar errors i incompatibilitats entre el registre d’autoritat i els encapçalaments del CCUC. El seu ús és d’aplicació obligatòria.
El/s registres d’autoritat no-CÀNTIC:
• Es registres es marcaran amb l’estat “Esborrar” (camp 999 $a) perquè siguin esborrats definitivament del CCUC.
Si la incidència és complexa, el registre CÀNTIC es deixa en estat “Revisar” en un camp 999 $a, en un subcamp $b s’especifiquen les incidències trobades. Les autoritats seran revisades per l’SNB de la BC.
A l’inici del subcamp $b es donen les inicials de la institució (opcionalment, també l’identificador del catalogador) que fa la proposta. Es dona la informació que es proposa canviar, la modificació que es vol fer i, si es considera necessari, el motiu del canvi i/o la font.
El sistema Alma permet duplicar un registre d'autoritat dins del mateix vocabulari, però no copiar-lo a un altre vocabulari.
Còpia registre per registre
• Cal editar en MARC el registre d'autoritat que es vol copiar.
• Es copia (control + c) en el portapapers els camps del registre d’autoritat a partir del camp 008 (no es copia la capçalera)
• Al catàleg local s'ha de disposar d'una plantilla genèrica (prèvia creació).
• Es posiciona el cursor a l'inici del camp i s'edita la informació continguda en el portapapers (control + v).
• S'adeqüen els codis i els camps al registre nou i es validarà el registre.
• Es guarda el registre perquè el sistema el processi.
• Normalment, el sistema crea la capçalera per defecte com a registre nou, cal revisar la posició 05, si és el cas, el codi "n” --registre nou-- es canvia pel codi "c"--registre corregit o revisat.
Altres procediments
Totes les institucions que fan registres CÀNTIC al CCUC que estiguin interessades en copiar els registres d’autoritat en el seu catàleg local mitjançant un altre procediment, s’han de posar en contacte amb l’Oficina del CSUC (qualitatccuc@csuc.cat) per determinar el procediment més adequat d’acord amb les seves necessitats.
Els catalogadors NO poden esborrar cap registre CÀNTIC creat. Qualsevol incidència s’ha de notificar. Les incidències les resoldrà l’SNB de la BC a proposta dels catalogadors.
Procediment
En el registre CÀNTIC que presenta la incidència:
• Es deixa el registre en estat “Revisar” (camp 999 $a).
• S'afegeix un subcamp $b on donen les inicials de la institució (opcionalment, també l’identificador del catalogador) que fa la proposta. Es dona la informació i/o el motiu pel qual s’ha d’esborrar el registre.
Per a qualsevol dubte sobre la normativa o sobre dels procediments, es pot trametre un missatge al Servei de Normalització Bibliogràfica de la BC (snb@bnc.cat).
Per a incidències que requereixen de l’ajut de l’Oficina del CSUC --perquè la institució no té els permisos per modificar els registres bibliogràfics del CCUC, etc.-- es pot trametre a l’Oficina (qualitatccuc@csuc.cat) un missatge detallat de la incidència amb l’assumpte: XX: incidència (on XX és el nom de la institució).
Per facilitar l'assignació dels codis de les posicions de la capçalera i 008 s'han creat una sèrie de plantilles* amb els codis per defecte per a cada posició. Com que els codis canvien bàsicament amb el tipus de registre d'autoritat s'han creat plantilles corresponents: noms personals i nom-títol; noms d’entitats i nom-títol; i títols.
La taula següent mostra el patró dels codis assignats per defecte en les plantilles i les posicions que cal revisar perquè poden prendre altres codis possibles:
FORMAT MARC 21
|
NOM PERSONAL i NOM PERSONAL-TÍTOL |
NOM D'ENTITAT, NOM D'ENTITAT-TÍTOL |
TÍTOL |
||||
Posició |
Nom |
Plantilla |
Altres codis possibles |
Plantilla |
Altres codis possibles |
Plantilla |
Altres codis possibles |
capçal./00-04 |
Longitud del registre |
00000 |
|
00000 |
|
00000 |
|
capçal./05 |
Estat del registre |
n |
c Corregit o revisat |
n |
c Corregit o revisat |
n |
c Corregit o revisat |
capçal./06 |
Tipus de registre |
z |
|
z |
|
z |
|
capçal./07-08 |
Sense definir |
blanc |
|
blanc |
|
blanc |
|
capçal./09 |
Esquema de codificació de caràcters |
a |
|
a |
|
a |
|
capçal./10 |
Compte d’indicador |
2 |
|
2 |
|
2 |
|
capçal./11 |
Longitud de codi de subcamp |
2 |
|
2 |
|
2 |
|
capçal/12-16 |
Adreça d’inici de dades |
00000 |
|
00000 |
|
00000 |
|
capçal./17 |
Nivell de codificació |
n |
o Incomplet (provisional) |
n |
o Incomplet (provisional) |
n |
o Incomplet (provisional) |
capçal./18 |
Política de puntuació |
# |
|
# |
|
# |
|
capçal./19 |
Sense definir |
blanc |
|
blanc |
|
blanc |
|
Capçal/20-23 |
Mapa d’entrada |
4500 |
|
4500 |
|
4500 |
|
008/00-05 |
Data d'entrada al fitxer |
aammdd |
|
aammdd |
|
aammdd |
|
008/06 |
Subdivisió geogràfica directa o indirecta |
blanc |
|
blanc |
i (religions, sectes, ordes religiosos, menys les seves entitats subordinades) |
blanc |
i (religions, sectes, ordes religiosos, menys les seves entitats subordinades) |
008/07 |
Sistema de transliteració |
| |
|
| |
|
| |
|
008/08 |
Llengua del catàleg |
| |
|
| |
|
| |
|
008/09 |
Classe de registre |
a |
|
a |
|
a |
|
008/10 |
Regles de catalogació descriptiva |
z |
|
z |
|
z |
|
008/11 |
Sistema d’encapçalaments de matèria /tesaurus |
z |
n (noms-títol amb llengua) |
z |
n (majoria de noms geogràfics no actuals, noms oficials de càrrecs, noms-títo s amb llengua, etc.) |
z |
n (títol amb llengua) |
008/12 |
Tipus de col·lecció |
n |
a (és una col·l. de monografies) b (és un document en més d'una part) |
n |
a (és una col·l. de monografies) b (és un document en més d'una part) |
n |
a (és una col·l. de monografies) b (és un document en més d'una part) |
008/13 |
Col·leccions numerades i no numerades |
n |
a (és numerada) b (és no numerada c (varia) |
n |
a (és numerada) b (és no numerada c (varia) |
n |
a (és numerada) b (és no numerada c (varia) |
008/14-16 |
Ús de l'encapçalament: 14 - entrada principal o secundària
15 - entrada secundària de matèria
16 - entrada secundària de col·lecció |
a
a
b |
b (noms-títol amb llengua)
a (quan és una col·lecció de monografies o és un document en més d'una part que, de fet, s'ha utilitzat, com a col·lecció) |
a
a
b |
b (majoria de noms geogràfics no actuals, noms oficials de càrrecs, noms-títols amb llengua, etc.)
a (quan és una col·lecció de monografies o és un document en més d'una part que, de fet, s'ha utilitzat, com a col·lecció) |
a
a
b |
b (títol amb llengua)
a (quan és una col·lecció de monografies o és un document en més d'una part que, de fet, s'ha utilitzat, com a col·lecció) |
008/17 |
Tipus de subdivisió de matèria |
n |
|
n |
|
n |
|
008/18-27 |
Sense definir |
blanc |
|
blanc |
|
blanc |
|
008/28 |
Tipus d’agència governamental |
| |
|
| |
|
| |
|
008/29 |
Avaluació de la referència |
a |
n (quan no hi ha camps 4XX o 5XX) |
a |
n (quan no hi ha camps 4XX o 5XX) |
a |
n (quan no hi ha camps 4XX o 5XX) |
008/30 |
Sense definir |
blanc |
|
blanc |
|
blanc |
|
008/31 |
Actualització del registre en procés |
a |
|
a |
|
a |
|
008/32 |
Nom personal no diferenciat |
a |
|
n |
|
n |
|
008/33 |
Nivell d'establiment |
a |
|
a |
|
a |
|
008/34-37 |
Sense definir |
blanc |
|
blanc |
|
blanc |
|
008/38 |
Registre modificat |
blanc |
|
blanc |
|
blanc |
|
008/39 |
Font de la catalogació |
blanc (BC) |
c |
blanc (BC) |
c |
blanc (BC) |
c |
* En el sistema Alma s'han creat les plantilles següents:CÀNTIC--Col·lecció nom-títol, CÀNTIC--Col·lecció títol, CÀNTIC--Entitat i congrés o nom-títol, CÀNTIC--Família o nom-títol, CÀNTIC--Lloc jurisdiccional, CÀNTIC--Persona o nom-títol, CÀNTIC--Títol. L'ús de les plantilles assegura que els registres creats siguin guardats dins del Vocabulari CÀNTIC.
CITACIÓ NORMALITZADA DELS CATÀLEGS DE REFERÈNCIA PER ESTABLIR EL PUNT D’ACCÉS AUTORITZAT 1XX |
DOCUMENT |
Autoridades BNE |
Catàleg d’autoritats de la Biblioteca Nacional d’Espanya |
Catàleg BC |
Catàleg bibliogràfic de la Biblioteca de Catalunya |
Catálogo BNE |
Catàleg bibliogràfic de la Biblioteca Nacional d’Espanya |
LC Catalog |
Catàleg bibliogràfic de la Llibrary of Congress |
LC/NAF |
Catàleg d’autoritats de la Llibrary of Congress |
LENOTI |
Catàleg d’autoritats de la Biblioteca de Catalunya |
WorldCat |
WorldCat, Catàleg bibliogràfic de l’OCLC |
|
|
CITACIÓ NORMALITZADA D’ALTRES FONTS DE CONSULTA |
DOCUMENT |
Bases de datos del ISBN |
Bases de datos del ISBN [en línia]. Madrid : Ministerio de Educación, Cultura y Deporte, [1998?]- |
BCI |
La Bíblia : BCI : bíblia catalana : traducció interconfessional. Barcelona : Associació Bíblica de Catalunya : Claret : Societats Bíbliques Unides, 1993 |
Benzing, Josef. Die Buchdrucker des 16. und 17. Jahrhunderts im deutschen Sprachgebiet |
Benzing, Josef. Die Buchdrucker des 16. und 17. Jahrhunderts im deutschen Sprachgebiet. 2. verb. und erg. Aufl. Wiesbaden : Harrassowitz, 1982 |
BNF Autorités |
Catàleg d’autoritats de la Bibliothèque nationale de France |
BOE (en línia) |
BOE.es [en línia]. Madrid : Boletín Oficial del Estado, 2001- |
Catàleg ex-libris catalans Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona |
Catàleg raonat dels ex-libris catalans de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, 2007 |
Centres d'estudis Catalunya |
Llibre blanc dels centres i instituts d'estudis de Catalunya. [Barcelona] : Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana, 1998 |
CERL thesaurus |
Consortium of European Research Libraries. CERL Thesaurus [en línia]. Uppsala : Electronic Publishing Centre of the University Library of Uppsala |
Delgado Casado, Juan. Diccionario impresores españoles, siglos XV-XVII |
Delgado Casado, Juan. Diccionario de impresores españoles : siglos XV-XVII. Madrid : Arco/libros, cop. 1996 |
Diccionari història Catalunya |
Diccionari d'història de Catalunya. Barcelona : Edicions 62, 1992 |
Diccionari literatura catalana |
Diccionari de la literatura catalana. Barcelona : Edicions 62, 1979 |
DOGC (en línia) |
Diari oficial de la Generalitat de Catalunya [en línia]. Barcelona : Entitat Autònoma del Diari Oficial i de Publicacions, 2002- (conté el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya a partir de desembre de 1977) |
DOGC de 1931-1939 i l’exili (en línia)
|
DOGC de 1931-1939 i l’exili [en línea]. Barcelona : Entitat Autònoma del Diari Oficial i de Publicacions (conté el Butlletí de la Generalitat de Catalunya, el Butlletí oficial de la Generalitat de Catalunya i el Diari oficial de la Generalitat de Catalunya fins l’agost de 1977) |
EDIT16
|
EDIT 16 [en línia] : censimento nazionale delle edizioni italiane del XVI secolo. Roma : ICCU |
Enciclopèdia Catalana. Atles (4a ed.) |
Atles universal català. 4a ed. Barcelona : Enciclopèdia Catalana, 1993 |
Enciclopèdia.cat |
Enciclopèdia.cat [en línia]. Barcelona : Enciclopedia Catalana |
Gavín i Barceló, Josep M. Inventari d’esglésies |
Gavín i Barceló, Josep M. Inventari d'esglésies. [Valldoreix] : Arxiu Gavín, 1977- |
Gazeta-colección histórica del BOE (en línia) |
Gazeta-colección histórica del BOE [en línea] : 1661-1959. Madrid : Boletín Oficial del Estado |
Gran enciclopèdia catalana Gran enciclopèdia catalana (suplement : 1983) Gran enciclopèdia catalana (suplement: 1989) Gran enciclopèdia catalana (suplement : 1993) Gran enciclopèdia catalana (suplement : 1997) |
Gran enciclopèdia catalana. Barcelona : Enciclopèdia Catalana, 1970- |
Gran enciclopèdia catalana, segona edició Gran enciclopèdia catalana, segona edició (suplement : 1993) |
Gran enciclopèdia catalana. 2a ed. Barcelona : Enciclopèdia Catalana, 1986- |
Gran enciclopèdia valenciana |
Gran enciclopèdia valenciana. València : Difusora de Cultura Valenciana, 1990-1991 |
Grant ; Hazel. Mitologia clàssica |
Grant, Michael; Hazel, John. Diccionari de mitologia clàssica. Barcelona : Enciclopèdia Catalana, 1997 |
Guia arxius Catalunya |
Guia dels arxius històrics de Catalunya. Barcelona : Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 1982- |
ICCU
|
Catàleg bibliogràfic de l’Istituto Centrale per il Catalogo Unico |
ICCU/A |
Catàleg d’autoritats de l’Istituto Centrale per il Catalogo Unico |
IMDb |
Internet movie database [en línia]. [S.l.] : Internet Movie Database |
Institut Cartogràfic de Catalunya. Atles (2a ed.) |
Atles universal. 2a ed. Barcelona : Institut Cartogràfic de Catalunya : Enciclopèdia Catalana, 2009 |
Llanas, Manuel. L'edició a Catalunya, segle XVIII |
Llanas, Manuel. L'edició a Catalunya : segle XVIII. Barcelona : Gremi d'Editors de Catalunya, 2003 |
Llanas, Manuel. L'edició a Catalunya, segles XV-XVII |
Llanas, Manuel. L'edició a Catalunya : segles XV a XVII. Barcelona : Gremi d'Editors de Catalunya, 2002 |
Nomenclàtor oficial de toponímia de Catalunya |
Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya. 1a ed. [Barcelona] : Generalitat de Catalunya : Institut d’Estudis Catalans, 2003 |
Nomenclàtor oficial de toponímia de Catalunya (2a ed.) |
Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya. 2a ed. [Barcelona] : Generalitat de Catalunya : Institut d’Estudis Catalans, 2009 |
Nomenclàtor oficial de toponímia de Catalunya (en línia) |
Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya [en línia]. [Barcelona] : Generalitat de Catalunya : Institut d’Estudis Catalans, 2004- |
Qui és qui a les lletres catalanes |
Qui és qui a les lletres catalanes. Barcelona : Generalitat de Catalunya, Institució de les Lletres Catalanes, 1991 |
Qui és qui a les lletres catalanes (en línia) |
Qui és qui a les lletres catalanes [en línia]. Barcelona : Institució de les Lletres Catalanes, 2000- |
Répertoire d’imprimeurs/libraries, 1500-1810 |
Répertoire d'imprimeurs/libraries : (vers 1500 - vers 1810). Nouv. éd. mise à jour et augm. Paris : Bibliothèque nationale de France, 2004 |
Rodergas i Calmell, Josep. Pseudònims Catalunya |
Rodergas i Calmell, Josep. Els pseudònims usats a Catalunya : recull de 3.800. Barcelona : Millà, 1951 |
Rogers ; Lapuente. Seudónimos literarios españoles |
Rogers, P. P. ; Lapuente, F. A. Diccionario de seudónimos literarios españoles, con algunas iniciales. Madrid : Gredos, [1977] |
UAB. Directori (en línia) |
Directori de la Universitat Autònoma de Barcelona |
UB. Directori (en línia) |
Directori de la Universitat de Barcelona |
UdG. Directori (en línia) |
Directori de la Universitat de Girona |
UdL. Directori (en línia) |
Directori de la Universitat de Lleida |
UJI. Directori (en línia) |
Directori de la Universitat Jaume I |
UOC. Directori (en línia) |
Directori de la Universitat Oberta de Catalunya |
UPC. Directori (en línia) |
Directori de la Universitat Politècnica de Catalunya |
UPF. Directori (en línia) |
Directori de la Universitat Pompeu Fabra |
URV. Directori (en línia) |
Directori de la Universitat Rovira i Virgili |
UVIC. Directori (en línia) |
Directori de la Universitat de Vic |
[Codi de biblioteca] a VIAF |
VIAF [en línia] : The Virtual International Authority File. 2010- |
Viquipèdia |
Viquipèdia [en línia] : l’enciclopèdia lliure. 2001- |
Wikipedia (llengua) |
Wikipedia [en línia] : the free encyclopedia. 2001- |
Aquesta llista queda oberta a futures propostes d’obres de referència utilitzades habitualment.
Hi ha entitats que poden ser problemàtiques a l’hora de decidir si s’han d’establir d’acord amb la normativa per als punts d’accés autoritzats de nom (RDA) o amb la normativa per als punts d’accés de matèria. Per tal d’eliminar la confusió, aquest annex llista les categories d’entitats problemàtiques que s’han d’establir segons RDA i que per tant formaran part del CÀNTIC, així com les entitats que s’han d’establir d’acord amb la normativa de matèries i que per tant NO poden formar part del CÀNTIC[21].
Ex.:
Categories de punts d’accés |
Normativa |
||
MARC 21 Camp |
RDA i Concrecions |
Catalogació de matèries |
|
Castells |
110 |
|
X |
Monestirs |
110 |
X |
|
Registre d’autoritat: 110 2 Castell de Malacara (Estaràs, Catalunya)
Comentari: El punt d’accés pertany a la categoria de “Castells”. D’acord amb la pauta s’ha establert segons la normativa de matèries i per tant el registre d’autoritat no forma part del CÀNTIC. En un registre bibliogràfic, el punt d’accés normalment serà codificat com a 6XX.
Registre d’autoritat: 110 2 Montserrat (Monestir)
Comentari: El punt d’accés pertany a la categoria de “Monestirs”; d’acord amb la pauta s’ha establert segons RDA i per tant el registre d’autoritat forma part del CÀNTIC. En un registre bibliogràfic, el punt d’accés pot estar codificat com a 110, 710, 610 o 810 segons correspongui.
LLISTA ALFABÈTICA D’ENTITATS AMBIGÜES: NOM VS MATÈRIES
Categories de punts d’accés |
Normativa |
||
MARC 21 Camp |
RDA i Concrecions |
Catalogació de matèries |
|
Abadies |
110 |
X |
|
Abocadors controlats |
151 |
X |
|
Abocadors de residus perillosos |
151 |
X |
|
Acadèmies |
110 |
X |
|
Aeroports |
110 |
X |
|
Ajuntaments, edificis |
110 |
X |
|
Ambaixades |
110 |
X |
|
Animals amb nom |
100 |
X |
|
Aquaris públics |
110 |
X |
|
Aqüeductes |
151 |
X |
|
Arborètums |
110 |
X |
|
Arcs |
150 |
X |
|
Àrees d’aparcament de camions |
110 |
X |
|
Arenes, pistes esportives |
110 |
X |
|
Armeries |
110 |
X |
|
Arsenals |
110 |
X |
|
Asils (institucions benèfiques) |
110 |
X |
|
Assentaments col·lectius |
151 |
X |
|
Auditoris |
110 |
X |
|
Autopistes |
151 |
X |
|
Autoritats portuàries |
110 |
X |
|
Avions amb nom |
110 |
X |
|
Balnearis |
110 |
X |
|
Bancs |
110 |
X |
|
Bandes (amb nom) |
110 |
X |
|
Banys antics |
110 |
X |
|
Banys públics |
110 |
X |
|
Bars |
110 |
X |
|
Biblioteques |
110 |
X |
|
Borses de valors |
110 |
X |
|
Boscos |
151 |
X |
|
Boscos (organismes administratius) Els punts d’accés d'aquesta categoria sempre estan qualificats pel terme (Organisme). Com a entitats geogràfiques s’estableixen com a encapçalaments de matèria 151 d’acord amb les convencions de la catalogació de matèries |
110 |
X |
|
Cambres de comerç |
110 |
X |
|
Camins |
151 |
X |
|
Campaments |
151 |
X |
|
Camps de concentració |
110 |
X |
|
Camps de golf |
151 |
X |
|
Camps de refugiats |
110 |
X |
|
Camps o estadis esportius |
110 |
X |
|
Canals |
151 |
X |
|
Capelles |
110 |
X |
|
Capitolis |
110 |
X |
|
Carrers |
151 |
X |
|
Carreteres |
151 |
X |
|
Cases de caritat |
110 |
X |
|
Cases de convalescència |
110 |
X |
|
Cases de pisos |
110 |
X |
|
Cases senyorials |
110 |
X |
|
Cases tutelades |
110 |
X |
|
Castells |
110 |
X |
|
Catedrals |
110 |
X |
|
Celebracions públiques, espectacles populars, aniversaris |
111 |
X |
|
Cementiris Com a entitats corporatives. Per als cementiris que són llocs arqueològics s’estableixen com a encapçalaments de matèria 151 i qualificats segons les convencions de la catalogació de matèries. |
110 |
X |
|
Centrals elèctriques |
110 |
X |
|
Centres cívics |
110 |
X |
|
Centres comercials |
110 |
X |
|
Centres comunitaris |
110 |
X |
|
Centres de congressos |
110 |
X |
|
Centres d'internament d'immigrants |
110 |
X |
|
Centres d'investigació |
110 |
X |
|
Circs |
110 |
X |
|
Circuits de curses |
110 |
X |
|
Ciutats desaparegudes (pre-1500) |
151 |
X |
|
Ciutats planificades |
151 |
X |
|
Clans |
100 |
X |
|
Clubs |
110 |
X |
|
Clubs de camp |
110 |
X |
|
Col·leccions amb nom |
110 |
X |
|
Col·leccions, públiques o privades |
110 |
X |
|
Coliseus |
110 |
X |
|
Colleges |
110 |
X |
|
Comarques |
151 |
X |
|
Còmics |
130 |
X |
|
Comissaries de policia |
110 |
X |
|
Companyies d’òpera |
110 |
X |
|
Companyies teatrals |
110 |
X |
|
Competicions |
111 |
X |
|
Competicions esportives |
111 |
X |
|
Complexos turístics |
110 |
X |
|
Concessions de terres |
151 |
X |
|
Concursos |
111 |
X |
|
Confessions religioses |
110 |
X |
|
Confessions religioses concretes |
110 |
X |
|
Conglomerats asiàtics d’empreses |
110 |
X |
|
Convents |
110 |
X |
|
Cossos celests |
151 |
X |
|
Crematoris |
110 |
X |
|
Curses (Competicions) |
111 |
X |
|
Cursos d'aigua navegables |
151 |
X |
|
Desfilades |
111 |
X |
|
Detalls arquitectònics |
150 |
X |
|
Déus (grups) |
150 |
X |
|
Déus concrets |
100 |
X |
|
Diligència, estacions |
110 |
X |
|
Dipòsits de cadàvers |
110 |
X |
|
Dispensaris |
110 |
X |
|
Districtes d'abastament d'aigua (propi d’EUA) |
151 |
X |
|
Districtes escolars |
110 |
X |
|
Districtes especials per a la conservació dels recursos hídrics i dels sòls (propi d’EUA) |
151 |
X |
|
Districtes especials per a la creació i gestió de biblioteques (propi d’EUA) |
110 |
X |
|
Districtes especials per a la creació i gestió de parcs (propi d’EUA) |
151 |
X |
|
Districtes especials per a la creació i gestió de zones d’esbarjo (propi d’EUA) |
151 |
X |
|
Districtes especials per al subministrament de serveis públics (propi d’EUA) |
151 |
X |
|
Districtes forestals |
151 |
X |
|
Districtes industrials |
110 |
X |
|
Districtes miners |
151 |
X |
|
Districtes sanitaris |
151 |
X |
|
Districtes, seccions de ciutats |
151 |
X |
|
Drassanes |
110 |
X |
|
Duanes |
110 |
X |
|
Edificis privats |
110 |
X |
|
Edificis d’exposicions |
110 |
X |
|
Edificis de terminals |
110 |
X |
|
Edificis d'oficines |
110 |
X |
|
Edificis ocupats per entitats Per a edificis que tenen noms diferents de les entitats que els ocupen. Quan un edifici es coneix pel mateix nom de l’entitat que l’ocupa, s’estableix un punt d’accés de nom per a l’entitat d’acord amb RDA i s’utilitza com a encapçalament de matèria tant per a les obres que tracten de l’entitat, com per a les que tracten de l’edifici. Aquest cas es dóna sovint amb esglésies, escoles, hospitals, biblioteques, presons, etc. (Per als usuaris de la LEMAC vegeu CM-087.) |
110 |
X |
|
Elements astronòmics (asteroides, cometes, galàxies, planetes, etc) |
151 |
X |
|
Emissores de ràdio, de televisió |
110 |
X |
|
Entitats eclesiàstiques que també són noms de llocs, per exemple, (Església Catòlica. Diòcesi de Basilea (Suïssa)) |
110 |
X |
|
Escoles |
110 |
X |
|
Escoles artístiques |
150 |
X |
|
Esdeveniments (genèric; sense nom formal; no repetibles – funerals) |
150 |
X |
|
Esdeveniments esportius |
111 |
X |
|
Esdeveniments formalment convocats, amb un objectiu comú susceptible de ser tornat a convocar i que tenen un nom formal |
111 |
X |
|
Esglésies (en ús o en ruïnes) |
110 |
X |
|
Establiments comercials |
110 |
X |
|
Estacions biològiques |
110 |
X |
|
Estacions d'autobusos |
110 |
X |
|
Estacions de ferris |
110 |
X |
|
Estacions de servei |
110 |
X |
|
Estacions de trens |
110 |
X |
|
Estacions ecològiques |
110 |
X |
|
Estacions experimentals |
110 |
X |
|
Estadis |
110 |
X |
|
Estructures (no geogràfiques, per exemple, torres) |
150 |
X |
|
Estudis (Projectes d’investigació) |
110 |
X |
|
Expedicions científiques |
111 |
X |
|
Expedicions militars Com a expedicions militars que no són campanyes, batalles, setges, etc. Per a les expedicions militars que són campanyes, batalles, setges, etc. s'estableixen com a encapçalaments de matèria 150. |
111 |
X |
|
Exposicions |
111 |
X |
|
Fàbriques |
110 |
X |
|
Famílies |
100 |
X |
|
Fars |
110 |
X |
|
Ferrocarrils |
110 |
X |
|
Festes |
150 |
X |
|
Festivals i celebracions |
111 |
X |
|
Festivals i celebracions folklòrics |
111 |
X |
|
Finques |
151 |
X |
|
Fires |
111 |
X |
|
Fires de mostres (Exposicions) |
111 |
X |
|
Fonts |
150 |
X |
|
Fortaleses (Estructures) |
151 |
X |
|
Fundacions |
110 |
X |
|
Funeràries |
110 |
X |
|
Galeries |
110 |
X |
|
Gasoductes |
151 |
X |
|
Gimnasos |
110 |
X |
|
Granges |
151 |
X |
|
Granges col·lectives |
151 |
X |
|
Grups d'artistes |
150 |
X |
|
Grups de compositors |
150 |
X |
|
Grups de discussió electrònics |
130 |
X |
|
Habitacions |
150 |
X |
|
Habitatges |
110 |
X |
|
Herbaris |
110 |
X |
|
Hospicis |
110 |
X |
|
Hospitals |
110 |
X |
|
Hotels |
110 |
X |
|
Illes no jurisdiccionals |
151 |
X |
|
Instal·lacions esportives |
110 |
X |
|
Instal·lacions militars (abans de 1900 i inactius) |
151 |
X |
|
Instal·lacions militars (en actiu i després de 1899) |
151 |
X |
|
Institucions docents |
110 |
X |
|
Jaciments funeraris |
151 |
X |
|
Jardins |
151 |
X |
|
Jardins botànics |
110 |
X |
|
Jocs (Esdeveniments) |
111 |
X |
|
Jurisdiccions antigues (que no siguin ciutats) |
151 |
X |
|
Laboratoris |
110 |
X |
|
Lavabos públics |
110 |
X |
|
Llenguatges de programació |
150 |
X |
|
Llocs històrics (inclosos els centres històrics, no a les ciutats) |
151 |
X |
|
Llocs Web |
130 |
X |
|
Locomotores |
150 |
X |
|
Mansions |
110 |
X |
|
Mansions presidencials |
110 |
X |
|
Mercats |
110 |
X |
|
Mercats, edificis |
110 |
X |
|
Mesquites |
110 |
X |
|
Mines |
151 |
X |
|
Mines, edificis |
110 |
X |
|
Molls |
151 |
X |
|
Monestirs |
110 |
X |
|
Monuments (estructures, estàtues, etc) |
150 |
X |
|
Motels |
110 |
X |
|
Municipis |
151 |
X |
|
Muralles Les muralles que es van construir com a instal·lacions militars (p.ex.: la Gran Muralla de Xina, el Mur d'Adrià, etc.) són 151. Totes les altres muralles són 150. |
150,151 |
X |
|
Museus |
110 |
X |
|
Music-halls |
110 |
X |
|
Night-clubs |
110 |
X |
|
Obres d'art individuals |
100,110,130 |
X |
|
Observatoris |
110 |
X |
|
Oficines de correus |
110 |
X |
|
Oleoductes |
151 |
X |
|
Orfenats |
110 |
X |
|
Palaus |
110 |
X |
|
Parcs (entitats geogràfiques) |
151 |
X |
|
Parcs (organismes administratius) Els punts d’accés d'aquesta categoria sempre estan qualificats pel terme (Organisme). Com a entitats geogràfiques estableixen com a encapçalaments de matèria 151 d’acord amb les convencions de la catalogació de matèries. |
110 |
X |
|
Parcs científics, tecnològics i de recerca |
110 |
X |
|
Parcs d'atraccions |
151 |
X |
|
Parcs de bombers |
110 |
X |
|
Parcs empresarials |
110 |
X |
|
Parcs temàtics |
151 |
X |
|
Parcs zoològics |
110 |
X |
|
Patis de joc |
151 |
X |
|
Pavellons |
110 |
X |
|
Pel·lícules cinematogràfiques |
130 |
X |
|
Personatges bíblics |
100 |
X |
|
Personatges de ficció (grups) |
150 |
X |
|
Personatges de ficció concrets |
100 |
X |
|
Personatges llegendaris (grups) |
150 |
X |
|
Personatges llegendaris concrets |
100 |
X |
|
Personatges mitològics (grups) |
150 |
X |
|
Personatges mitològics concrets |
100 |
X |
|
Piscines públiques |
151 |
X |
|
Places (espais oberts) |
151 |
X |
|
Planetaris |
110 |
X |
|
Plans (Programes) |
110 |
X |
|
Pueblos dels indis Pueblo |
151 |
X |
|
Ponts |
151 |
X |
|
Portals, portalades |
150 |
X |
|
Portes |
150 |
X |
|
Ports (equipaments físics) |
151 |
X |
|
Postes |
110 |
X |
|
Pous |
151 |
X |
|
Premis |
150 |
X |
|
Presentacions |
111 |
X |
|
Presons |
110 |
X |
|
Programaris informàtics |
130 |
X |
|
Programes informàtics i programari |
130 |
X |
|
Programes radiofònics |
130 |
X |
|
Programes televisius |
130 |
X |
|
Projectes d’habitatge |
110 |
X |
|
Projectes, plànols, etc |
110 |
X |
|
Ranxos |
151 |
X |
|
Recintes firals |
151 |
X |
|
Reformatoris |
110 |
X |
|
Rescloses (Enginyeria hidràulica) |
151 |
X |
|
Reserves (organismes administratius) Els punts d’accés d'aquesta categoria sempre estan qualificats pel terme (Organisme). Com a entitats geogràfiques estableixen com a encapçalaments de matèria 151 d’acord amb les convencions de la catalogació de matèries |
110 |
X |
|
Reserves índies |
151 |
X |
|
Reserves naturals (parcs, boscos, etc) |
151 |
X |
|
Residències per a gent gran |
110 |
X |
|
Restaurants |
110 |
X |
|
Sales de ball |
110 |
X |
|
Sales de concerts |
110 |
X |
|
Sanatoris |
110 |
X |
|
Santuaris (no esglésies) |
150 |
X |
|
Satèl·lits (ex. les llunes) |
151 |
X |
|
Satèl·lits artificials |
110 |
X |
|
Segells discogràfics |
110 |
X |
|
Segells editorials |
110 |
X |
|
Seques |
110 |
X |
|
Serveis d’assistència telefònica, línies permanents |
110 |
X |
|
Sinagogues |
110 |
X |
|
Sistemes informàtics |
150 |
X |
|
Sitges |
110 |
X |
|
Tanatoris |
110 |
X |
|
Teatres d’òpera |
110 |
X |
|
Teatres, edificis |
110 |
X |
|
Telescopis |
110 |
X |
|
Temples (en ruïnes) |
110 |
X |
|
Temples (en ús) |
110 |
X |
|
Tombes |
150 |
X |
|
Torneigs |
111 |
X |
|
Torres |
150 |
X |
|
Tribunals |
110 |
X |
|
Tribus (com a entitats jurídiques; només EUA) |
151 |
X |
|
Tribus (grups ètnics) |
150 |
X |
|
Túnels |
151 |
X |
|
Universitats |
110 |
X |
|
Vaixells |
110 |
X |
|
Vehicles espacials |
110 |
X |
|
Vehicles per control remot |
150 |
X |
|
Vil·les |
110 |
X |
|
Vivers de peixos |
110 |
X |
|
Xarxes informàtiques |
150 |
X |
|
Zones d'esbarjo |
151 |
X |
El Grup de Treball RDA de REBIUN ha elaborat el Perfil de aplicación para la creación o enriquecimiento de los registro de autoridad del personal docente e investigador de REBIUN. L’objectiu a llarg termini és crear un catàleg col·lectiu d'autoritats de REBIUN.
Les biblioteques universitàries catalanes que tinguin la intenció d’aportar registres CÀNTIC a aquest futur catàleg col·lectiu, a part de complir amb les especificacions del Manual del CÀNTIC, hauran de tenir en compte també les especificacions d’aquest perfil del PDI de REBIUN.
CONSIDERACIONS
1. Llengua dels registres
Els registres CÀNTIC de professor i investigadors creats han de ser redactats en català en la seva totalitat.
2. Camps opcionals per als registres CÀNTIC que són obligatoris en el perfil del PDI de REBIUN
Vegeu les especificacions dels següents camps obligatoris del perfil:
024 - OTROS IDENTIFICADORES NORMALIZADOS
510 - VÉASE ADEMÁS (per enregistrar les relacions que la persona manté amb la institució)
3. Procediment tècnic:
a) Es crea el registre CÀNTIC triant la plantilla “CÀNTIC – Persona o nom-títol”.
b) S'informen els camps obligatoris d'un registre CÀNTIC (vegeu apartat 4).
c) S'aplica la regla de normalització “1. MAut: CANTIC – Perfil REBIUN (PDI)” disponible en l’Editor de Metadades sota “Accions d’edició” dins l’opció “Millorar el registre”. Amb aquesta acció la plantilla CÀNTIC inicial pateix una sèrie de canvis per adequar-la als camps del perfil del PDI de REBIUN.
b) S'informen els camps del perfil del PDI de REBIUN.
[1] Els canvis que s’han considerat més significatius respecte a l’edició anterior, han estat marcats en vermell.
[2] Institut Estudis Catalans, “Llengua catalana o català és el nom amb què es coneix l’idioma que es parla a la Catalunya del Nord, a l’Estat d’Andorra, al Principat de Catalunya, a la Franja de Ponent, al País Valencià, a la comarca del Carxe, a les Illes Balears i a l’Alguer”.
[4]Pràctica de la BC: És d’aplicació obligatòria si aplicable per als catalogadors de la BC per a autoritats d’àmbit català.
[5] Format EDTF: http://www.loc.gov/standards/datetime/. Consulteu aquest lloc web per a situacions més complexes.
[6]Pràctica de la BC: Els catalogadors de la BC no han de crear registres CÀNTIC a partir dels registres de la LENOTI. Els registres LENOTI són revisats i creats com a registres CÀNTIC per l’SNB a proposta dels catalogadors.
[7] Per als punts d’accés autoritzats de títols o noms- títol, el catàleg d’autoritats de la Biblioteca Nacional de España no és catàleg de referència; en aquests casos, la font és: Autoritats de la Library of Congress (LC/NAF).
[8] Cal recordar que la Biblioteca Nacional d’Espanya no utilitza RDA. La majoria de registres d’autoritat de la Library of Congress són en RDA; tanmateix es troben registres d’autoritat no RDA. Aquests registres d’autoritat s’identifiquen amb un camp 667 amb el text: “THIS 1XX FIELD CAN NOT BE USED UNDER RDA”. En aquest cas, es considerarà que el punt d’accés no s’ha trobat.
[9]Pràctica de la BC: Per establir l’encapçalament 1XX d’una autoritat d’àmbit català nou se segueix RDA i Concrecions a RDA. Els registres de la LENOTI seran revisats i creats com a registres CÀNTIC per l’SNB a proposta dels catalogadors.
[10]Pràctica de la BC: És d’aplicació obligatòria si aplicable per als catalogadors de la BC per a autoritats d’àmbit català.
[11]Pràctica de la BC: És d’aplicació obligatòria si aplicable per als catalogadors de la BC per a autoritats d’àmbit català.
[12] Pràctica de la BC: No s’aplica l’alternativa.
[13] Pràctica de la BC: És d’aplicació obligatòria si aplicable per als catalogadors de la BC.
[14] Per a la citació de fonts d'informació amb tractament específic (obres de referència, bases de dades, etc.), vegeu el punt 2.3.
[15] Pràctica de la BC: És d’aplicació obligatòria si aplicable per als catalogadors de la BC.
[16]Pràctica de la BC: És d’aplicació obligatòria per als catalogadors de la BC.
[17] Quan es crea el registre nom-títol, s'ha d'afegir la referència nom títol propi del document catalogat.
[18] Pràctica de la BC: Per establir l’encapçalament 1XX d’una autoritat d’àmbit català nou se segueix RDA i Concrecions a RDA. Els registres de la LENOTI seran revisats i creats com a registres CÀNTIC per l’SNB a proposta dels catalogadors.
[19] Pràctica de la BC: Aquest procediment inclou els registres d’autoritat de la LENOTI que no són d’àmbit català. Els registres de la LENOTI seran revisats i creats com a registres CÀNTIC per l’SNB a proposta dels catalogadors.
[20] Les formes de citació normalitzades es construeixen segons les pautes de: VanWingen, Peter M. Standard citation forms for published bibliographies and catalogs used in rare book cataloging, 2nd ed. Washington: Library of Congress, Cataloging Distribution Service, 1996.
[21] Per als usuaris de la LEMAC: Les entitats marcades en cursiva corresponen a registres d’autoritat de matèria quan s’estableixen i s'utilitzen només per a finalitats de la catalogació de matèries. Tanmateix pot haver la necessitat d’utilitzar aquestes entitats per a la catalogació descriptiva. En aquests casos excepcionals cal avisar a l’SNB de la BC (snb@bnc.cat) perquè es creï un registre CÀNTIC d’acord amb RDA i es revisi la LEMAC.